El periodista Fernando Ónega, una de les veus més reconegudes de la comunicació des de la transició i una veu respectada pel seu rigor i la seva neutralitat, ha mort aquest dimarts a 78 anys, a la ciutat de Madrid. El cronista gallec, que va ser portaveu del govern d'Adolfo Suárez, també va cobrir el cop d'estat del 23F com a director d'informatius de la Cadena SER, encara escrivia en mitjans com La Vanguardia o La Voz de Galicia, la qual cosa demostra la rellevància de les seves paraules, fins i tot en el present. Ónega, que es definia com a "periodista i gallec, no sé en quin ordre", explicava que la seva vocació periodística li va arribar quan dequeia la seminarista: va sortir del seminari amb 15 anys i va començar, gràcies al seu germà, a escriure una pàgina setmanal al diari El Progreso de Lugo, on va entrevistar a "tot artista que passava pel Gran Teatre". En algunes ocasions, el vetarà periodista afirmava que era "un nen de poble, fill de pares agricultors", i que el seu pare "tenia una ràdio amb la qual escoltava Ràdio Pirinenca i Ràdio Moscou", les dues clandestines.
Fernando Ónega va començar la seva carrera periodística a Galícia, però va ser des de Madrid on va començar a agafar revolada. En pocs anys va arribar a ser el director de premsa de la Presidència del govern espanyol d'Adolfo Suárez, a qui va escriure gran part dels seus discursos, inclòs el famós Puc prometre i prometo en la campanya electoral de les primeres eleccions generals espanyoles postfranquistes l'any 1977. La transcendència d'aquell discurs era tal que va acabar inspirant el nom de la secció diària que el periodista gallec va mantenir durant 30 anys a Más de uno, el programa de ràdio de Carlos Alsina, anomenada Puc opinar i opino. Ónega va viure moments crucials de la Transició espanyola, que va deixar per escrit al seu llibre Puc prometre i prometo: Els meus anys amb Adolfo Suárez, l'any 2013. Aquesta transcendental etapa de la història d'Espanya li va permetre conèixer el poder "des de dins" i la "grandesa" d'algunes persones, entre les quals va destacar a Santiago Carrillo, líder del Partit Comunista, a Felipe González, líder del PSOE i expresident del govern espanyol, i al mateix Suárez.
Periodista multifacètic
Ónega va exercir la professió periodística en tota classe de mitjans, però va ser en la premsa escrita on va començar la seva carrera. Abans de la caiguda de la dictadura, Ónega estava adscrit al "falangisme periodístic" i va ser subdirector del diari Arriba, el diari oficial de la FET i de les JONS. Posteriorment, va passar a ser portaveu del govern d'Adolfo Suárez, la qual cosa és exemplar de la seva reconversió de falangistes al nou context democràtic. A la ràdio va començar el 1979, amb comentaris polítics al programa Hora 25. El 10 de febrer de 1981 va ser nomenat director d'informatius de la cadena, en substitució d'Iñaki Gabilondo, des d'on va cobrir en directe l'intent de cop d'estat del 23F. "Vam mantenir la societat informada en tot moment", i això va significar, segons el mateix Ónega, "un punt d'inflexió en el periodisme després de 40 anys de franquisme". Més endavant, va assumir el mateix càrrec a la COPE i, posteriorment, va exercir diferents posicions a Onda Cero, on va col·laborar en diferents programes.
Pel que fa a la televisió, va començar la seva carrera a TVE, on va dirigir diferents programes i exercir el càrrec de director de Relacions Externes. Durant els noranta va col·laborar amb els serveis informatius de Telecinco i, posteriorment, a Antena 3, on va presentar els informatius de la nit fins al 1999. En els últims anys a la televisió va intervenir com a comentarista de l'actualitat en diferents espais informatius de diverses cadenes espanyoles, mentre feia el mateix a la ràdio. L'any 2022, després d'una nodrida carrera professional, va anunciar la seva retirada dels micròfons d'Onda Cero, amb aquestes paraules: "M'he oblidat de què hi havia prolongacions dels caps de setmana, m'he oblidat de què hi havia ponts, no he gaudit d'un sol pont en tota la meva vida". L'any 2019 va començar a exercir com a director de 65ymás.com, un diari digital dirigit al públic de la tercera edat. Un any més tard, l'any 2020, va rebre el Premi Ondas a la trajectòria per "la seva fecunda carrera a la ràdio, tant en la seva faceta directiva com davant del micròfon, desenvolupada en les principals cadenes".