L'històric independentista valencià, que va ser rector de la Universitat Autònoma de Barcelona i conseller d'Universitats durant el primer tripartit, Carles Solà i Ferrando, ha mort aquest dissabte a 80 anys (Xàtiva, 1945). Catedràtic d'enginyeria química i referent del valencianisme d'esquerres, va dur les reivindicacions del catalanisme per bandera durant les seves etapes de gestió i va dur el seu activisme independentista fins a la política quan va tancar la llista de Solidaritat Catalana per la Independència a les eleccions del 2010. Durant la seva etapa com a rector de la UAB, ell i el seu equip van impulsar la construcció de les quatre columnes que ara són el símbol de la universitat, en un homenatge als Països Catalans i les seves universitats erigit per l'escultor Andreu Alfaro.
Solà va estudiar química a la Universitat de València entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta. Durant aquella època va iniciar el seu compromís polític amb el valencianisme, militant al Sindicat Democràtic d'Estudiants i formant part del nucli fundador del desaparegut Partit Socialista del País Valencià. A València va ser professor adjunt i agregat de química tècnica i es va doctorar l'any 1971. L'any 77 va començar la seva carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser nomenat catedràtic de química tècnica fins a l'any 1983, quan la disciplina es converteix en l'enginyeria química actual. Solà va ser, de fet, precursor de la creació del departament a la UAB.
Entre els anys 1986 i 1988 va ser vicerector d'investigació a la universitat amb la seva primera etapa de gestió universitària i més endavant va ser catedràtic al grau de biotecnologia, del qual va impulsar la seva creació l'any 1999 i en va ser professor fins a la seva jubilació l'any 2016.
Rector de la UAB i conseller
L'any 1994, gràcies al suport dels estudiants i del personal administratiu i de serveis de la UAB, Solà va ser elegit rector. Durant el seu primer curs al capdavant de la institució, va fer pales el seu irreductible catalanisme. Durant l'obertura del curs universitari, a la qual havia estat convidat l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, Solà va decidir que només la senyera presidís l'acte, tot ometent la presència de la bandera espanyola.