"Les lleis inútils debiliten les necessàries"
Montesquieu
Redoblament de timbals: el govern espanyol s'ha posat d'acord amb el govern espanyol. Això és tot el que es pot assegurar fins ara del decret Mari i el decret Carmen, escindits en democràtic ridícul, ja que no hi ha res clar sobre la seva convalidació. Igual que al seu dia van fer un banc dolent per als crèdits fotuts, han fet un decret dolent per a la petició més fotuda de Sumar, consistent a tornar a la gloriosa idea franquista de convertir els lloguers en indefinits. O sigui que sí, al·leluia!, el govern espanyol s'ha posat d'acord entre les seves parts i entre el seu jo legislador i el seu jo revolucionari i pren carrers i aquesta és la gran notícia d'ahir.
Aquesta i l'enorme embolic jurídic que es pot formar si algun dels decrets, o tots dos, no és convalidat divendres al Congrés, perquè haurà estat en vigor tres dies. Imagino que ni un propietari signarà cap lloguer d'aquí a aquesta data perquè, amic, li podrien al·legar que aquest lloguer esdevé indefinit. L'embolic jurídic, però, es produirà igualment, perquè legislar per pressió del carrer, amb un cas concret que et colla el màrqueting, amb socis que no ho són i a correcuita després de vuit anys sense fer res no pot sortir bé. I perquè la tècnica legislativa cada vegada és més inexistent, els textos de lleis i decrets menys jurídics i més ideològics, fet que dona lloc a redaccions carregoses que produeixen indefensió i un camp interpretatiu tan ampli que provoca inseguretat jurídica.
Poso un exemple d'aquesta mateixa norma. Diuen que s'ha prohibit als fons voltor comprar habitatge fins al 2028. Per mer mètode, els comprarem el fet. Ara bé, què és un fons voltor? A qui engloba aquesta definició? Vegem la subtilesa jurídica emprada: "tota entitat amb personalitat jurídica o sense" —una comunitat de béns?, una societat civil sense personalitat?, un fons?, un trust estranger?, una UTE?, i qui és llavors el subjecte a qui s'imputa l'adquisició i sobre qui en recauen les conseqüències jurídiques?— "dedicada a adquirir immobles o carteres de préstec hipotecari impagat per un preu clarament inferior al seu valor de taxació de mercat" —quin tipus de taxació de mercat es considera?, quina val?, quant és un preu clarament inferior?, a qui li ha de semblar clar?— "ambdues amb l'objecte d'eludir els mecanismes de funció social de l'habitatge o maximitzar-ne la rendibilitat" —com s'estableix i prova l'objecte que es tenia en fer l'operació?, quins "mecanismes" són aquests?— "a través de la desproporció en les rendes de lloguer, en els preus de revenda o per la seva destinació (sic) a finalitats no residencials" —en quin percentatge comença la desproporció o el benefici en la revenda?, qui ho determina?... I així tot. Els ha quedat clar qui té prohibit comprar fins al 2028? Doncs els felicito. Als jutges no. Vaig parlar amb uns quants, i l'embolic espaterrant començarà quan jutges diferents ho interpretin de manera diferent. Però si no els queda clar el que és un fons voltor en tècnica jurídica, escoltin la ministra del ram que els ho aclareix quan li pregunten si la societat limitada del desnonament de Maricarmen, amb un sol habitatge, era un fons voltor: "Potser no era un fons, però sí una pime voltor. Molt carronyaire". Seguretat jurídica a cabassos.
Legislar per pressió del carrer, amb un cas concret que et colla el màrqueting, amb socis que no ho són i a correcuita després de vuit anys sense fer res no pot sortir bé
Sobre les mesures concretes i llur convalidació, podem col·legir que l'embogiment franquista de Sumar, empès per l'anomenat Sindicat de Llogaters, que no és tal sindicat legalment, consistent en la instauració de lloguers indefinits, no serà aprovat. Per a això l'han desglossat quirúrgicament, sabent que ni Junts ni el PNB els seguiria el corrent en una mesura regressiva —de vegades, el progressisme va cap enrere, sembla— que Franco va endegar després de la guerra per buscar una certa pau social i que el PSOE va haver d'esmenar el 1994 perquè havia provocat la manca d'oferta de lloguer i, a més, pràcticament l'ensorrament dels centres històrics de moltes ciutats, amb immobles clarament deteriorats. I és que si el propietari està obligat a mantenir llogater i preu durant dècades, acaba per no fer cap més millora que la que impedeix que l'edifici li caigui a trossos.
Amb la certesa que el decret Carmen, el desglossat, no tirarà endavant, ens arriben els dubtes sobre el Mari. Si Junts tomba aquesta bogeria, Sumar i Podemos donaran suport al decret en què han hagut d'empassar-se les reformes proposades per Junts respecte a la desgravació en la renda tant per a llogaters com per a arrendadors? Encara no hi ha res clar. D'aquí a divendres, la Maricarmen potser ja és a casa i la Puerta del Sol buidada i llavors les presses ja seran menys, atès que no n'hi ha hagut en vuit anys.
Els dubtes continuen. Un decret llei només és constitucionalment possible en casos de "necessitat urgent i extraordinària". Després de gairebé una dècada perduda en un país empobrit, quina és la urgència, si no és electoral? El decret conté qüestions que no anaven en cap programa i suposen novetats substancials, potser regulables per llei, com el tema del lloguer fraccionat per habitacions. I, finalment, hi ha les parts o la lletra petita que xoca amb competències autonòmiques i que produeix de nou dificultats d'aplicació.
Un pa com unes hòsties. Sense saber per què, l'esquerra radical es nega a assumir que cal augmentar el parc d'habitatges. Construir i construir. Des del 2008, que es van aturar les grues per la bombolla, la població total s'ha incrementat en quatre milions i mig de persones. Pensar que amb mesures ideològiques es pal·lia aquest dèficit és de cecs o d'incapaços per governar. O totes dues coses.