La Model ha tancat ja definitivament les portes. A la vigília de l'aniversari de seva inauguració, s'han tancat 113 anys d'història amb pany i forrellat. Dins només hi han quedat els funcionaris i els coloms.
"Sempre hem conviscut amb els coloms", diu una de les educadores. "Com hi ha les reixes sobre els patis, entren per un forat i ja no poden sortir. I es queden a la presó", explica. En trobem molts al pati de la galeria 4, on fins fa ben poc hi ha hagut els presos amb més antecedents i més conflictius, i on aquest matí ha fet el programa RAC1. De fet, encara queden restes de l'esmorzar. "No ha quedat res? –diu l'educadora– és per donar alguna cosa als coloms. S'estan morint perquè ja no queda ningú i cap pres els dona molles".
A la galeria 6 ja no s'hi pot entrar. Hi ha muntat tot l'estudi de la SER per fer el programa. De la galeria 3 ens fan marxar perquè comença el TN de TV3.
I tampoc podem entrar a la galeria 5. S'ha tancat després de les cues de periodistes fent les fotos a la cel·la 443, on va estar Salvador Puig Antich i Iñaki Pérez Beotegi, Wilson, el cervell de l'atemptat d'ETA contra Luis Carrero Blanco. S'obre només uns instants perquè tot l'equip de 8 al dia de Josep Cuní pugui treure el material.
Llàgrimes dins
I mentre, a la galeria 1, on s'ha fet la roda de premsa del conseller de Justícia, encara hi ha mitjans recollint el material, al panòptic els funcionaris del torn de matí donen voltes i fan petits cercles parlant entre ells. Alguns ploren. De fet, en el moment en què la Model ha quedat buida del tot, les llàgrimes han saltat. "La relació que hi ha entre el funcionari i l'intern de la Model no existeix en cap altre centre penitenciari. No sé si és el tipus d'arquitectura que et fa més proper. Però a les altres presons aquest contacte no existeix", diu una de les funcionàries que espera al panòptic que passi alguna cosa.
Hi ha un munt d'"històries de relacions interpersonals importants" que l'Amparo té al cap. En Manuel explica que "hi ha galeries que l'intern s'apropa més a tu, i hi ha galeries amb interns més dolents, que són més asèptics i no es volen relacionar amb els funcionaris".
"Estem descol·locats perquè no estem fent les funcions diàries... no sabem què fer... ens ha marxat el material...", diu en Manuel mentre camina amb les mans a la butxaca.
"És un dia molt trist i tot això és un circ. No és la realitat que es viu en aquesta presó. Tot això és un circ mediàtic que respon a una decisió política amb la qual nosaltres no hi estem d'acord", diu crítica l'Amparo, funcionària de la Model des de fa 15 anys.
"Hem lluitat tot el que hem pogut, però no hi ha res a fer", diu l'Amparo. "El dia a dia era un anar i venir de gent per tot arreu, moltíssims interns al pati, diligències a grapats... cap persona que ha treballat aquí dins avui està contenta...", lamenta. "Plores quan marxa un company amb qui has estat aquí més de 20 anys treballant amb ell... perquè et fan canviar forçosament de centre i potser no els tornaràs a trobar mai més", explica en Manuel.
L'Amparo ha arribat a estar només amb un company al pati amb 500 interns quan a la Model hi havia 2.200 reclusos: "En aquells moments ningú es recordava de nosaltres...". "Fa 30 anys que la presó està obsoleta i a ningú s'ha interessat en aquest tema. Ara els ha interessat. Ara està obsoleta? No, senyors, fa 30 anys que està obsoleta", lamenta.
Els treballadors es queixen de la rapidesa en el tancament i de la manca d'informació: "Heu tingut més informació vosaltres que nosaltres", diu referint-se als mitjans de comunicació.
Tots els funcionaris que marxen de la Model i que no s'encarreguen del desmantellament començaran demà ja en un nou centre penitenciari. "L'administració de justícia no vol que passem ni un sol dia sense donar servei", diu un dels funcionaris al pati d'esports de la Model, el que dona als tallers, ja completament desmantellats. Demà comença a treballar a can Brians 2, a 40 quilòmetres de Barcelona.
Llàgrimes fora
Mentre, dins, els últims presos pujaven als dos furgons que els han dut a can Brians i a Quatre Camins, fora, els mitjans de comunicació esperaven la sortida. Al seu costat, discretament, els veïns que tota la vida han reivindicat el tancament miraven amb llàgrimes als ulls el rebombori mediàtic.
"Ja era hora. Les presons, avui en dia, tenir-les al centre de la ciutat, no és el més recomanable", diu en Francesc que no pot reprimir les llàgrimes quan recorda "les famoses pujades a dalt, les tallades de trànsit... Era impressionant, molt lamentable...".
I emocionat s'imagina el que substituirà la presó: "Crec que hem de fer-hi actes socials... una escola, un centre de dia, un centre cívic i el barri millorarà".