La missió Euclid ha revelat les cinc primeres imatges del cosmos en alta definició, uns quatre mesos després del seu llançament. L'objectiu de la missió europea és observar milers de milions de galàxies i crear el mapa en tres dimensions de l'univers més gran i més precís fins al moment. Ara, les imatges difoses aquest dimarts mostren el seu potencial. Així s'han expressat els seus responsables des del centre de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Darmstadt (Alemanya), que han afegit que "mai un telescopi havia sigut capaç de crear imatges astronòmiques tan nítides cobrint una porció tan grossa del cel i arribant tan lluny a l'univers distant".
Cúmul de galàxies de Perseu
La primera de les imatges revelades per Euclid és "una revolució per a l'astronomia", sobre el cúmul de galàxies de Perseu. La fotografia mostra mil galàxies que pertanyen a aquest cúmul, a més d'unes 100.000 galàxies addicionals més llunyanes en segon pla. "Moltes d'aquestes tènues galàxies eren prèviament invisibles. Algunes d'elles són tan distants que la seva llum ha tardat deu mil milions d'anys en arribar-nos. En cartografiar la distribució i les formes d'aquestes galàxies, els cosmòlegs podran esbrinar més sobre com la matèria obscura va donar forma a l'univers que veiem avui", ha indicat l'ESA.
La galàxia espiral IC 342
La segona és una imatge de la galàxia espiral IC 342, també anomenada "la galàxia oculta". En aquest sentit, la missió Euclid ha descobert "informació crucial sobre les estrelles d'aquesta galàxia, que és similar a la nostra via Làctia".
La galàxia irregular NGC 6822
La tercera imatge mostra la galàxia irregular NGC 6822, una "galàxia nana irregular" que se situa a 1,6 milions d'anys llum de la Terra. S'ubica en el que s'anomena "univers jove", on la majoria de les galàxies "no se semblen a la clàssica i perfecta espiral, són irregulars i petites".
El cúmul globular NGC 6397
La quarta imatge de la missió europea correspon al cúmul globular NGC 6397, el segon del seu tipus més proper a la Terra. "Els cúmuls globulars són col·leccions de centenars de milers d'estrelles unides per la gravetat. Actualment, cap altre telescopi que no sigui Euclid pot observar tot un cúmul globular en una sola observació", ha destacat l'ESA.
La nebulosa "cap de Cavall"
Finalment, la cinquena imatge mostra la nebulosa "cap de Cavall" —també coneguda com a Barnard 33 i que forma part de la constel·lació Orió, on els científics esperen trobar molts planetes obscurs i prèviament invisibles de massa similar a la de Júpiter en la seva infància celeste—. També esperen descobrir-hi joves nanes marrons i estrelles nadó.
La missió Euclid va ser llançada el passat 1 de juliol en un coet Falcon 9 de SpaceX, des de Cap Canaveral (Florida). Equipada amb un telescopi i dos instruments científics, observarà durant sis anys milers de milions de galàxies a una distància de fins a 10.000 milions d'anys llum, en més d'un terç del cel. L'objectiu és crear el mapa en tres dimensions més gran i més precís fins al moment, que esdevindrà en una enorme base de dades oberta a tota la comunitat científica.
El mapa tridimensional de l'univers (la tercera dimensió és el temps) recollirà informació sobre les formes, les posicions i distàncies de les galàxies, de manera que servirà per avançar en el coneixement de la matèria i l'energia obscura. És a dir, per saber com ha canviat l'expansió de l'univers i en la comprensió de la gravetat. Cal recordar que la matèria normal és la que integra els planetes, les galàxies i les estrelles, tot representant només un 5% del total: la resta està en forma d'energia obscura (un 70%) i matèria obscura (25%), que la cosmologia encara intenta explicar. En tot cas, la comunitat científica defensa que existeix alguna cosa que d'alguna manera crea cada vegada més espai entre les galàxies i això és l'energia obscura. Aquesta energia produiria l'expansió accelerada de l'univers, però se'n desconeix la font, la física i el funcionament.