L'Agència Espacial Europea ha llançat aquest dissabte, 1 de juliol, el telescopi Euclid des de l'estació de Cabo Cañaveral a Florida, amb la missió de crear un mapa 3D més gran i precís de l'Univers. L'Euclid observarà durant sis anys milers de milions de galàxies per crear aquest mapa. La nau espacial, de dues tones de pes i una altura de 4,7 metres, s'enlairà en un coet Falcon 9, de Space X, i observarà milions de galàxies fins a distàncies de 10.000 milions d'anys llum, mesurant de manera precisa la posició i les formes de les galàxies en llum visible i inferint en les seves distàncies, segons ha indicat l'Institut d'Astrofísica (IAC) en un comunicat.  

La principal missió de l'Euclid és cartografiar els últims 10 000 milions d'anys d'història còsmica a través de més d'un terç del cel, des de "el migdia còsmic", quan la majoria d'estrelles es van formar, fins a l'actualitat. Aquesta "mirada" cap al passat possibilitarà la recopilació d'informació sobre les formes, posicions i distàncies de les galàxies. Tot es reunirà en un atles tridimensional que es compartirà amb la comunitat científica. 

Què és la matèria fosca?

En l'univers la matèria normal és la que integra planetes, galàxies o estrelles i representa un 5%; la resta està en forma de matèria fosca (al voltant del 25%) i d'energia fosca (70%), components diferents que encara la cosmologia tracta d'aclarir. La matèria fosca, l'existència de la qual es va descobrir fa més de mig segle, no emet llum, però exerceix atracció gravitatòria. És fonamental per entendre la forma en què l'univers s'agrupa, des de les grans estructures de buits i supercúmuls de galàxies fins a la Via Làctia.

Encara que resulta invisible per a nosaltres, la seva presència distorsiona la llum procedent de galàxies llunyanes. Aquest efecte es denomina "lent gravitacional" i pot ser observat per Euclid, revelant així la distribució de la matèria fosca al llarg de l'univers. La hipòtesi és que la major part de la foscor està formada per partícules fredes, que són pesades i es mouen amb relativa lentitud. Però és molt probable que una part consisteixi, a més, en partícules lleugeres (calentes) que es mouen a una velocitat pròxima a la llum.

Participació espanyola en el projecte

Espanya ha format part del Consorci que ha impulsat la missió des del seu origen i ha participat en el desenvolupament instrumental del projecte i contribuirà a l'explotació científica. Així, diverses institucions espanyoles, entre les quals es troba el IAC, han treballat durant més d'onze anys en aquesta missió. L'Institut ha col·laborat en el disseny, construcció i validació de l'electrònica de control d'un dels seus dos instruments a bord. El director de l'IAC i també membre el Consorci Euclid, Rafael Rebolo, detalla que "les dades de la missió proporcionaran un extraordinari llegat que permetrà ampliar el nostre coneixement sobre la formació i evolució de les galàxies i, en particular, dels astres menys lluminosos de la Via Làctia". 

L'Euclid viatjarà 1 mes per l'espai

El telescopi viatjarà durant un mes per l'espai i arribarà al seu destí per orbitar en el segon punt de Lagrange del sistema Sol-Terra, situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en direcció contrària al Sol. Un cop allà, Euclid captarà l'energia solar per a proveir-se d'energia i al mateix temps apuntarà el seu telescopi cap a l'espai profund. A continuació, durant prop de dos mesos realitzarà diferents proves per comprovar que tots els seus components i instruments funcionen correctament. Finalment, tres mesos després del seu enlairament Euclid començarà a cartografiar l'univers fosc durant els sis anys que està previst que duri la missió.