La missió Artemis I de la NASA ha arribat a la Lluna, segons ha explicat la mateixa agència espacial. I ho ha fet cinc dies més tard del llançament amb èxit del coet, que va necessitar quatre intents. Així doncs, la càpsula Orió ha passat aquest dilluns a uns 130 quilòmetres de la superfície lunar — tota una fita en la missió de retornar els humans a la Lluna. La nau ha realitzat l'encesa de sobrevol motoritzat de sortida a les 7.44 hores (les 13.44 hores a Barcelona), la primera de les dues maniobres necessàries per entrar en l'allunyada òrbita retrògrada de la Lluna. En el moment del sobrevol lunar, Orió estava a més de 370.000 quilòmetres de la Terra.

És a dir, el sobrevol de la superfície lunar és el més a prop que Orió estarà de la Lluna abans d'entrar en una òrbita retrògrada — cosa que significa que rodejarà la Lluna en la direcció oposada a la que el satèl·lit viatja al voltant de la Terra. Ara, la càpsula viatjarà uns 64.400 quilòmetres més enllà de l'altra banda de la Lluna. Serà el més lluny que ha arribat una nau espacial que pretén transportar humans en un futur.

Retornar els humans a la Lluna

L'Apol·lo 17 va ser l'última missió de la NASA en la qual els astronautes van posar un peu sobre la Lluna, entre el 7 i el 19 de desembre del 1972. Però el passat dimecres 16 de novembres va completar-se amb èxit el llançament de la missió no tripulada Artemis I, amb l'objectiu de preparar el camí d'exploració lunar per a l'enviament posterior d'astronautes. La idea general d'aquest programa de la NASA és retornar els humans al satèl·lit per primera vegada en mig segle i establir-hi una base com a passa prèvia per arribar a Mart. Durant 42 dies, l'agència espacial busca posar a prova el coet SLS (Sistema de Llançament Espacial, en anglès). Es tracta d'un coet potenciat amb quatre motors RS-25 i dos propulsors adjunts, unes característiques que li ofereixen un 15% més de potència que el Saturn fet servir en les missions Apol·lo. També es mesuraran les capacitats de la nau Orió, amb capacitat per a quatre tripulants (un més que l'Apol·lo) i amb reserves d'aigua i oxigen que permeten uns vint dies de viatge independent.

Tornant a l'arribada a la Lluna, a Xarxa de l'Espai Profund s'encarrega de les comunicacions d'Artemis I més enllà de l'òrbita terrestre baixa. Consta de tres instal·lacions equidistants entre si arreu del món: Goldstone, Califòrnia; Robledo de Chavela, Madrid; i Canberra, Austràlia. Orió ha recuperat inicialment el senyal amb l'estació terrestre de Madrid, després del sobrevol. Després ha fet la transició del senyal a l'estació Goldstone.