L'impacte de dos meteorits a Mart ha revelat els secrets de la seva estructura. L'Escola Federal Politècnica de Zuric (ETH Zurich) ha liderat un equip d'investigadors internacional per analitzar les dades de la missió InSight de la NASA, que fa anys que esperava una mena d'ones sísmiques que s'han fet esperar. El dia de la sort va ser el passat 24 de desembre del 2021, quan finalment es va tenir lloc l'anhelat impacte. La sonda espacial Orbitador de Reconeixement de Mart (MRO, en anglès) va captar imatges que mostraven un gran cràter a uns 3.500 quilòmetres d'InSight, mentre que els científics també van trobar un segon cràter a uns 7.500 quilòmetres. Ambdós havien estat la font de dos terratrèmols atípics.
L'hipocentre de cada terratrèmol estava a la superfície, de manera que es van generar unes ones sísmiques que es van propagar per tota l'escorça del planeta. "És el primer cop que s'observen ones superficials sísmiques en un planeta que no sigui la Terra. Ni tan sols les missions Apol·lo a la Lluna ho van aconseguir", celebra Doyeon Kim, l'autor principal dels dos articles que s'han publicat aquest dijous a la revista Science (el primer i el segon). La qüestió és que aquestes ones donen informació sobre l'estructura de l'escorça marciana, cosa que no s'havia obtingut mai: tan sols s'havia assolit informació sobre el nucli i el mantell.
Què s'ha revelat, de moment? Doncs que l'escorça marciana entre els punts d'impacte dels meteorits i el sismòmetre d'InSight té una estructura molt uniforme i alta densitat. Es tracta d'una troballa notable, ja que l'escorça dona pistes importants sobre la formació i evolució dels planetes. I és que és el resultat de processos dinàmics primitius en el mantell i de processos magmàtics posteriors, motiu pel qual es pot extreure informació sobre les condicions de fa milers de milions d'anys. Ara, les dades permeten als investigadors determinar l'estructura de l'escorça a profunditats d'entre cinc i trenta quilòmetres sota la superfície de Mart.
Misteris de Mart i optimisme
La investigació ajudarà a resoldre un misteri centenari: per què l'hemisferi sud és un altiplà cobert de cràters de meteorits i l'hemisferi nord està compost de terres baixes, planes, volcàniques i que poden haver estat cobertes per oceans durant la història primitiva del planeta? Aquest misteri s'anomena la dicotomia de Mart i "encara no hi ha una explicació acceptada" per a ella, d'acord amb el professor de l'ETH Zurich Domenico Giardini. "Però ara l'estem començant a descobrir", afegeix. De moment, els resultats inicials descarten una de les teories més difoses: les escorces del nord i del sud són iguals a profunditats rellevants. A poc a poc, s'obtindran més resultats.
L'equip d'investigadors és optimista, ja que durant el maig del 2022 es va observar el terratrèmol més fort fins avui i encara s'està estudiant. "És una bogeria. Havíem esperat durant molts anys les ones i ara, després dels meteorits, observen aquest gran terratrèmol. Això ens permetrà veure fins a una profunditat de 90 quilòmetres", destaca Kim.