El món sencer va estar pendent durant el mes de setembre de la missió Artemis I de la NASA, amb la que l'agència aeroespacial nord-americana volia començar el camí per tornar a la Lluna, dècades després que l'home arribes per primera vegada al seu satèl·lit. Tot i aquesta expectació, amb milions de persones esperant l'enlairament del coet, la NASA va haver de suspendre en fins a quatre ocasions aquest llançament, per problemes tècnics. Ara, es confia que la cinquena sigui la bona i que el nou intent sigui exitós. Ja se n'estan ultimant els detalls perquè dimecres, 16 de novembre, de matinada es torni a intentar llançar el coet, fet que suposaria una passa endavant molt important per la tornada l'ésser humà a la lluna. Aquest tindria lloc des del Centre Espacial Kennedy de Cabo Cañaveral (Florida), després de revisar les últimes dades, a partir de les 1:04, hora local, 7:04 hora d'aquí. Aquest esdeveniment històric es podrà seguir en directe a través del canal de Youtube de la NASA. 

"Revisem la configuració del nostre vehicle des de la part superior de la nau fins a la part inferior del coet, també el sistema de terminació de vol i les bateries que ja hem reiniciat", ha detallat en una conferència telemàtica, Jim Free, administrador associat de la NASA pel desenvolupament de sistemes d'exploració. A més, tal com han indicat els responsables d'Artemis I, l'hereva de les missions Apolo que rep el nom de la deessa bessona del deu grec, ja s'han resolt els problemes que havia suposat per a la missió el pas de l'huracà Nicole per la zona fa tan sols una setmana que va obligar a endarrerir, un altre cop, el llançament anterior que estava previst pel 14 de novembre. Concretament, el vent huracanat va afectar la plataforma del centre espacial, des d'on s'ha de llançar l'enorme coet SLS que conté la càpsula Orió, l'autèntica protagonista d'aquest llançament a la punta. 

Quatre intents fallits de la missió Artemis 

Aquest primer llançament és el seu temps la primera passa de la missió Artemis I, que vol que els humans tornin a trepitjar la Lluna dècades després de l'última vegada, una missió en la qual també hi participaran dones i persones afroamericanes, fet que demostra com han canviat les coses des que Neil Amstrong i companyia van fer aquella petita passa per l'home, i gran passa per a la humanitat el juliol de 1969. Aquesta primera missió és no tripulada i vol posar a prova la capacitat del coet SLS i de la nau Orió abans del viatge tripulat definitiu, que s'espera, si no hi ha cap contratemps, per al 2024. Aquest coet és espectacular: més alt que un edifici de 30 plantes, és a dir, uns 100 metres, i ha costat a la NASA uns 4.000 euros, tot i que ja han hagut d'endarrerir el seu llançament quatre cops: dos per motius tècnics i dos més per causes meteorològiques derivades de l'huracà Nicole. Així, el llançament previst per a la matinada de demà dimecres permetrà posar les bases del programa Artemis de la NASA, obsessionada amb què els humans tornin a la Lluna per primer cop mig segle després de l'última vegada. Amb aquest intent, es provarà el coet i la nau, tots els seus subsistemes inclosos, per garantir que siguin prou segurs perquè els astronautes vagin fins a la lluna i tornin.