La NASA ha llançat amb èxit aquest dimecres la Missió Artemis I, composta per la nau espacial Orió i el coet del Sistema de Llançament Espacial (SLS) que ja es dirigeix cap a la Lluna. Ho ha fet en el cinquè intent, després que els problemes tècnics i meteorològics hagin impedit els altres enlairaments. Sense anar més lluny, la setmana passada es va haver d'endarrerir l'intent pel pas de l'huracà Nicole per Florida, on ha tingut lloc aquest esdeveniment. Finalment, i després de molta expectació, el coet ha sortit de l'Estació Espacial John F. Kennedy de Cabo Cañaveral. Cal tenir en compte que es tracta d'una missió no tripulada, la primera passa del programa Artemis, que té com a gran objectiu que els humans puguin tornar a la Lluna, gairebé mig segle després de l'última missió. A partir d'aquí, també es vol establir presència humana al satèl·lit, com un pas previ per a arribar a Mart. S'espera que la missió que ha començat avui duri uns 25 dies, quan la nau Orió caigui a l'oceà Pacífic a mitjans de desembre.
🌙Llançat amb èxit el coet de l'Artemis I, comença la missió cap a la lluna | DIRECTE
Artemis I s'enlaira cap a la Lluna
Durant el llançament de la missió Artemis I, el coet SLS, amb una altura superior a un edifici de 30 plantes (98 metres), s'ha elevat amb tota la seva força, obrint-se pas en la foscor, ja que als Estats Units aquest esdeveniment ha tingut lloc de matinada, amb la nau espacial Orió acoblada. Durant la preparació de l'enlairament, la NASA ha detectat una "fuga intermitent" d'hidrogen líquid en la vàlvula de reproveïment a la tapa central del coet i ha hagut d'enviar a la plataforma un "equip vermell" d'especialistes per ajustar els connectors. De fet, l'enlairament s'ha endarrerit uns quaranta minuts, ja que estava previst per pocs minuts després de les 7:00 hora d'aquí, i s'ha produït a les 7:45. Els primers vuit minuts han estat els més tensos, però a partir d'aquí, l'equip al darrere d'aquesta fita ja ha començat a celebrar el seu èxit. La directora de la missió, l'enginyera informàtica Charlie Blackwell-Thompson, ha volgut destacar la gran feina del seu equip, de qui ha assegurat que són un exemple per les generacions que vindran, i s'ha tallat la corbata, una tradició de la NASA pels directors que encapçalen la seva primera missió.
Primer coet a la Lluna des de 1972
L'última missió de la NASA a la Lluna es remunta a l'Apol·lo 17, que es va dur a terme entre el 7 i el 19 de desembre de 1972. En aquesta operació, però, els seus astronautes van poder trepitjar el satèl·lit. 50 anys després, la NASA vol posar a prova les capacitats del sistema de llançament espacial (SLS) i de la nau Orió, que orbitarà la Lluna, abans d'atrevir-se amb un viatge tripulat. La missió Artemis I porta també a l'espai 10 petits satèl·lits CubSat que de manera autònoma realitzaran diverses investigacions científiques.
El coet SLS ha costat a la NASA uns 4.000 milions de dòlars. Durant la missió, es mesuraran les capacitats de la nau Orió, en la qual poden cabre fins a quatre tripulants, és a dir, un més que l'Apol·lo, i amb reserves d'aigua i oxigen que li permetrien uns 20 dies de viatge independent. Dues hores després d'aquest llançament, i després de separar-se del coet SLS, Orió continuarà pel seu compte un trajecte que en total cobrirà uns 2,1 milions de quilòmetres. La nau, amb tres maniquins a bord que recopilen dades per a ajudar futures tripulacions, volarà prop de la Lluna, a unes 62 milles (gairebé 100 km) de la seva superfície, i després entrarà en una òrbita lunar llunyana, la qual arribarà a situar-se a més de 61.000 quilòmetres del satèl·lit terrestre, és a dir, fins on no ha arribat cap altra càpsula per a tripulació.