Són professionals que fan les maletes per una oportunitat laboral, jubilats que busquen un clima més amable, nòmades digitals o persones que simplement decideixen començar una nova vida lluny del seu país. Els expats —un terme habitual per referir-se als expatriats— s’han convertit en una presència cada vegada més visible a les grans ciutats i destinacions turístiques del món. Però aquesta mobilitat també genera debat: la seva arribada pot contribuir a dinamitzar l’economia local, però en determinats mercats pot afegir pressió sobre l’habitatge, accelerar processos de gentrificació i transformar barris sencers, especialment quan els nous residents disposen d’un poder adquisitiu superior al de la població local. És una de les cares menys visibles de la vida idealitzada que sovint projecten les destinacions preferides pels expatriats.
Amb aquesta realitat de fons, el rànquing Expat Insider 2026, elaborat per InterNations, analitza com viuen els expatriats en 31 països a partir de factors com la qualitat de vida, les finances personals, les oportunitats laborals, la facilitat per instal·lar-se i els serveis necessaris per viure a l’estranger. El resultat deixa un mapa amb grans contrastos: els primers llocs estan dominats per Amèrica Llatina i el sud-est asiàtic, mentre que Europa concentra bona part de les pitjors posicions.
Panamà repeteix com a millor destinació
Panamà ocupa per tercer any consecutiu el primer lloc de la classificació. El país destaca especialment per les finances personals, el mercat laboral i la facilitat per instal·lar-s’hi. El 87% dels expatriats consultats assegura estar satisfet amb la seva vida al país, davant del 70% de mitjana mundial. La situació econòmica és un dels principals atractius. El 90% considera que els seus ingressos disponibles són suficients per portar una vida còmoda i un 76% està satisfet amb la seva situació financera. Panamà també és especialment atractiu per als jubilats: el 37% dels enquestats ja està retirat i un 18% afirma que es va traslladar al país específicament per jubilar-se.
També facilita la instal·lació dels nouvinguts. El 90% valora positivament l’amabilitat dels residents i el mateix percentatge considera fàcil trobar habitatge. La principal cara negativa apareix en les infraestructures per als vehicles i en alguns aspectes de l’entorn urbà i mediambiental.
Mèxic i Tailàndia completen el podi
Mèxic ocupa la segona posició i és, segons els expatriats, el país on resulta més fàcil sentir-se a casa. Lidera les tres categories de l’índex de facilitat per establir-se: amabilitat dels residents, capacitat per fer amistats i acollida cultural. El 73% considera fàcil fer amics locals, davant del 39% de mitjana mundial. Les finances també són un punt fort, però la seguretat representa una de les principals preocupacions. Només el 68% dels expatriats valora positivament la seva seguretat personal, per sota del 81% global.
Tailàndia, tercera, és el país amb els expatriats més feliços del món: un 86% afirma estar satisfet amb la seva vida. El cost de vida és el més ben valorat de tota la classificació i l’habitatge també rep bones puntuacions. El 42% dels enquestats preveu quedar-s’hi per sempre. La qualitat de l’aire, la burocràcia i les dificultats per aprendre tailandès, però, són alguns dels aspectes que enfosqueixen el resultat.
Espanya, sisena i Barcelona, pol d’atracció internacional
Espanya ocupa el sisè lloc del rànquing i és el país més ben valorat del món en qualitat de vida. El clima, la gastronomia, la sanitat i l’oferta d’oci són alguns dels seus principals atractius, mentre que el mercat laboral és un dels punts febles, segons l’enquesta Expat Insider 2026 d’InterNations. Barcelona és un dels grans pols d’atracció internacional. Segons l’Informe de població de Barcelona 2026 de l’Ajuntament de la capital catalana, 626.924 residents han nascut a l’estranger, el 36,2% de la població, mentre que 460.409 tenen nacionalitat estrangera. Aquestes dades no equivalen al nombre d’expats, ja que inclouen perfils molt diversos, però sí que mostren la dimensió internacional que ha adquirit la ciutat.
Aquesta transformació conviu amb una forta pressió sobre l’habitatge. L’informe Emergència habitacional, pobresa energètica i salut. Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020, elaborat per la PAH Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, documenta les dificultats d’accés i permanència a l’habitatge i els processos de desplaçament residencial a la ciutat. En aquest context, alguns veïns han acabat marxant dels seus barris davant l’augment dels preus i la impossibilitat de mantenir-hi la seva residència.
Això no permet atribuir l’encariment de l’habitatge directament als expats. L’arribada de persones amb més capacitat adquisitiva pot afegir pressió sobre determinats segments del mercat immobiliari, però en el cas de Barcelona també hi intervenen l’escassetat d’oferta, el turisme, els lloguers temporals i altres factors econòmics i demogràfics. La ciutat exemplifica així una de les contradiccions de les destinacions més atractives per als expatriats: allò que les fa desitjables per a qui arriba també pot fer més difícil continuar-hi vivint per a part de la població local.
Europa domina les últimes posicions
A l’altre extrem, Europa concentra vuit dels deu pitjors països del rànquing. Suïssa ocupa el lloc 22, Àustria el 23, Itàlia el 24, República Txeca el 25, Suècia el 26, el Regne Unit el 28 i Alemanya el 30. Noruega tanca la classificació en el lloc 31. El Canadà (27è) i Turquia (29è) són les úniques excepcions no europees.
El problema més habitual no és necessàriament la qualitat de vida, sinó la dificultat per construir una vida social. En aquest sentit, Noruega ocupa l’última posició en facilitat per establir-se: un 72% dels expatriats diu que és difícil fer-hi amistats locals i només un 31% afirma sentir-se a casa. Alemanya també queda penalitzada per la burocràcia, la dificultat per trobar habitatge i la barrera lingüística. Turquia, per la seva banda, ocupa l’últim lloc mundial en l’índex de treball a l’estranger, afectada per la situació econòmica, les condicions laborals i la percepció d’inestabilitat política.
El resultat dibuixa una paradoxa: alguns dels països amb millors serveis, natura i qualitat de vida no són necessàriament els llocs on els expatriats asseguren que és més fàcil començar de zero. I, al mateix temps, les destinacions que millor puntuen per a aquest col·lectiu poden ser també aquelles on la seva arribada té un impacte més visible sobre l’habitatge i la configuració de les ciutats.
La llista completa
- Panamà
- Mèxic
- Tailàndia
- Emirats Àrabs Units
- Brasil
- Espanya
- Singapur
- Portugal
- Malàisia
- Luxemburg
- Suïssa
- Àustria
- Itàlia
- República Txeca
- Suècia
- Canadà
- Regne Unit
- Turquia
- Alemanya
- Noruega
Cal tenir en compte que el rànquing d’InterNations es basa en una enquesta feta entre l’1 de febrer i el 31 de març de 2026. Per tant, ofereix una fotografia de l’experiència dels expatriats durant aquest període, més que no pas una classificació objectiva de quin és el millor país per viure.