La generació més ben formada. Idiomes, graus, màsters, doctorats... i crisi. Aquest garbuix de paraules i idees sona fort al cap dels millennials, els nascuts entre els vuitanta i primers anys dels noranta. En un moment de sortir a buscar la primera feina o de decidir-se per quins estudis cursar, en funció de l’edat, van trobar-se amb la crisi del 2008. Ara, 12 anys després, que s’obria una mica de llum i esperança a la vida laboral, arriba una altra crisi d'àmbits múltiples, la del coronavirus.

“Durant la crisi del 2008, potser van deixar els estudis o no van fer estudis superiors o van tenir dificultats en trobar la primera feina. Ara, tenen una joventut més adulta influïda per la crisi. L’afectació actual ja no és trobar la primera feina, si no no perdre’n una o bé fer trontollar les obligacions familiars”, explica la professora, investigadora del departament de sociologia de la Universitat de Barcelona (UB) i coautora de l'estudi Millennials ante la adversidad Ana Belén Cano Hila. D’aquesta manera, comenta que potser una noia als 20, afectada per la crisi del 2008, no es plantejava tenir fills però ara amb 32 o 33 potser sí, i el dubte rau en si podrà.

“Quan toques la feina, ho toques tot”, detalla. “En la nostra societat és un tema d’interacció molt important perquè en depenen moltes coses, comprar un habitatge, emparellar-te o no o bé tenir fills o no”. Així, també ressalta que el seu moment vital és el més afectat. “Quant tens una feina molt precària, no et permet desenvolupar el projecte vital, sistemes d’integració, hàbits de consum i relacions socials”. Destaca, en aquest sentit, que pot ser que pel tipus de feina no facis segons quin oci. Des d’anar al gimnàs fins a viatjar, passant per l’oci cultural, exemplifica.

noia treballant amb mascareta unsplash

Noia treballant amb mascareta / Unsplash

De la mateixa manera assenyala que la crisi no només afecta l’aspecte material sinó que també l’immaterial, la qualitat de vida, salut i benestar. Tot aquest núvol d’incerteses “provoquen una sensació d’angoixa, depressió i estrès per saber si ens hi podrem enfrontar o no”. I sobretot, remarca que això passa perquè “les forces ja venen erosionades d’un altre moment”, la crisi del 2008.

Totes aquestes vivències, però, comporten noves problemàtiques. La sociòloga explica que els més joves han viscut tota la seva trajectòria laboral en crisi i que, per tant, donen per acceptades moltes de les condicions del mercat actual. “No són capaços de veure un abans i un després perquè han crescut així, i per tant han desenvolupat la seva vida laboral en aquests termes”. Així, subratlla el perill de “normalitzar aquesta precarietat”.

El problema és que, tal com explica, quan “normalitzes certes situacions i no hi ha un debat social que ho qüestioni, és complicat que pugui ser diferent o entendre que un dia va ser diferent”. Així, Cano recorda el concepte de “mileurista”. “Era un símbol de la precarietat a finals dels 90 i principis dels 2.000”, insisteix. “Ara, però, és una sort poder cobrar mil euros”. Això, explica, és un senyal de la “normalització”.

millennial crisi unsplash

Unsplash

Per altra banda, la precarietat prolongada, insisteix, impedeix trobar temps per pensar en un mateix i el futur. “Tens necessitats i has de compatibilitzar-les, fas coses per sobreviure i no tens temps per buscar respostes”.

Finalment, subratlla que durant la crisi del coronavirus, molts joves s’han apuntat a iniciatives veïnals o voluntariats en un afany, també, de reivindicar-se. “S’ha parlat d’ells com la generació nini i han volgut demostrar que no només són beneficiaris, sinó també proactius”.

Llocs de feina precaris

La precarietat laboral existia ja abans de la crisi del coronavirus. El 40% dels treballadors a Catalunya es troben en situació de precarietat laboral, segons informe de l’UGT 'Visibilitzem el precariat'. El sindicat ja va advertir durant la presentació, el mes d’octubre passat, que la situació no només afectava treballadors de comerços, hoteleria, repartidors de plataformes o treballadors multiserveis, sinó també a professions més qualificades, com els investigadors de l’àmbit de la recerca, advocats i periodistes, entre d’altres.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat