Metges de Catalunya (MC) ha anunciat una nova convocatòria de vaga del personal facultatiu tant del sistema públic com del concertat. Les aturades es faran el 9 i 10 de desembre de 2025 i el 14 i 15 de gener de 2026, en el que el sindicat defineix com l’inici d’un cicle de mobilitzacions sostingudes. L’organització, que agrupa prop de 13.000 professionals, avisa el Departament de Salut que les protestes es mantindran fins que es constitueixi un espai de negociació específic per al col·lectiu mèdic, amb acords vinculants en matèria assistencial, organitzativa i laboral. La convocatòria arriba després de la vaga del 3 d’octubre, que va reunir 2.000 professionals davant la seu de Salut. Tot i que aquell mateix dia la conselleria va atendre els representants del sindicat i es va comprometre a donar resposta a les seves demandes, Metges de Catalunya assegura que aquesta “no ha arribat” i que tampoc “s’ha produït cap reunió amb la consellera Olga Pané o el director del CatSalut, Alfredo García”.
Segons el sindicat, la situació del sistema no es pot deixar en “guaret” i cal “aportar solucions reals a la sobrecàrrega assistencial, les plantilles insuficients o l’esgotament professional”. A més, MC defensa la necessitat d’una jornada laboral més “humana” que permeti conciliar i disposar de temps personal, tant en l’horari ordinari com en les guàrdies de 24 hores. L’organització reclama també establir les bases del futur sistema de salut d’una Catalunya amb deu milions d’habitants, perquè “mantenir un servei assistencial sostingut pel sobreesforç i l’explotació dels professionals no té més recorregut”.
Una protesta a tot l'Estat
Les quatre jornades de vaga tindran rèplica a escala estatal a través de l’Agrupació per un Estatut Mèdic i Facultatiu (APEMYF), integrada per setze organitzacions. La plataforma coordina accions davant la renovació de l’Estatut Marc impulsada pel Ministeri de Sanitat, rebutjada pels facultatius, que consideren que no se’ls té en compte en la negociació i que les seves demandes no són ateses.
Serveis mínims
En el servei d'urgències, s'ha de garantir el seu normal funcionament, tant l'atenció als malalts externs com l'atenció als ingressats a les unitats d'observació d'urgències, a criteri del metge encarregat del malalt. En les unitats especials s'ha d'assegurar el normal funcionalment de les unitats de cures intensives (UCI), unitats de vigilància intensiva (UVI), unitats coronàries, unitats d'hemodiàlisi, neonatologia, parts i totes les que tinguin consideració d'unitats especials d'urgència vital. En el cas dels tractaments essencials, s'han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital. En altres situacions, es garanteixen a criteri del facultatiu que atengui el malalt. Pel que fa a l'activitat quirúrgica, s'ha d'atendre la que sigui inajornable que derivi de l'atenció urgent i greu, a criteri de la direcció mèdica (prèviament escoltat el cap de servei). Als malalts ingressats se'ls ha de respectar el seu dret a ser atesos.
Per altra banda, en l'assistència extrahospitalària, és a dir, l'atenció primària (CAPs), CUAP, PAC i PADES, es garantirà l'assistència urgent durant l'horari habitual de cada centre d’atenció continuada i urgent, amb uns serveis mínims del 25% de la plantilla. Els serveis farmacèutics s'han de mantenir amb el personal facultatiu adient que presti serveis en els torns de guàrdia i nit i en el transport sanitari s'ha de garantir el servei per atendre totes les urgències sanitàries. Pel que fa al Banc de Sang i Teixits, el departament proposa uns serveis mínims del 50% del servei per assegurar l’existència d’un estoc suficient de plaquetes.