Més d'un centenar de docents de l'àmbit de les ciències ha renunciat a corregir les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) d'aquest any com a senyal de protesta pels canvis al currículum de batxillerat, impulsats pel Departament d'Educació. El col·lectiu ha lamentat que la veu dels docents sobre aquests canvis "no ha estat escoltada ni tinguda en compte" i per això docents de secundària i universitats s'han negat a corregir els exàmens de selectivitat d'enguany. Fonts del Departament d'Educació han recordat que aquesta és una tasca voluntària i han descartat que estigui en risc la correcció dels exàmens de selectivitat d'aquest any.

En canvi, la plataforma Ciències en Perill ha assegurat en un comunicat que aquesta "acumulació" de renúncies "posa en risc" la qualitat i la coherència de la correcció de les PAU. A més, ha afegit que, si la tendència de renúncies es manté, el Departament d'Universitats "es podria veure obligat a recórrer a correctors poc experimentats o que tenen poc coneixement del currículum de secundària". Des de la plataforma han exigit a Educació que escolti el professorat i aturi la proposta de fusió de les matèries científiques, per tal de garantir una formació "específica, rigorosa i de qualitat per als futurs estudiants".

Els docents que volien participar en els tribunals de les PAU, i per tant de la correcció de les proves, van haver de presentar la sol·licitud de participació entre el 15 de gener i el 3 de febrer; i entre el 8 i aquest dijous 15 de maig havien de confirmar la seva sol·licitud o renunciar-hi.

Menys hores de ciències al batxillerat

El Departament d'Educació va tancar, el passat 16 d'abril, les negociacions amb el professorat sobre els canvis al currículum de batxillerat. Aquests canvis, que ja es van anunciar a finals de l'any passat, van ser requerits pel Ministeri d'Educació i FP i instaven el Departament d'Educació a adaptar-se a la Lomloe. Els canvis han estat polèmics des del moment que es van anunciar, ja que en un primer moment es va dir que literatura catalana i castellana passarien a ser assignatura optativa de primer de batxillerat, cosa que la comunitat educativa no va rebre amb bons ulls i finalment el Departament va fer marxa enrere i va assegurar que totes dues es mantindrien com a matèries pròpies a segon de batxillerat d'humanitats i ciències socials.

L'afectació més destacada, però, és la fusió de Física i Química i la fusió de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals, que són matèries de modalitat. Així doncs, Física i Química es fusionaran i tindran quatre hores setmanals, mentre que fins ara sumen per separat 6 hores a la setmana. Passarà el mateix amb Biologia, que es fusionarà amb Geologia i Ciències Ambientals i tindran quatre hores setmanals (ara per separat en sumen 6).

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!