Una nova exposició temporal sobre la cultura política de l’anarquisme; la commemoració dels 75 anys de la Declaració dels Drets Humans; una ruta per la Barcelona LGTBI o el testimoni a les aules d’Isabel Alonso i Carles Vallejo, membres de l’Associació Catalana d’Ex-Presos Polítics del Franquisme, són algunes de les noves activitats que el Memorial Democràtic, institució pública de Catalunya, inclou en la programació educativa 2023-2024, que el Departament de Justícia ha fet públic aquest divendres.

 El director del Memorial, Jordi Font Agulló, ha afirmat que el programa “és un repte en consonància amb el que es preveu a la futura nova llei catalana de memòria democràtica”, en tràmit d’aprovació al Parlament, segons un comunicat, i ha subratllat la importància d’estudiar aquests fets, en tant que “els instituts i escoles de Catalunya són i han de ser escoles de democràcia”. Uns 8.500 alumnes van participar en unes 140 activitats l'any 2022, segons el Servei d'Educació del Memorial Democràtic.

Querella per tortures

Precisament, Carles Vallejo ha presentat una querella contra els seus torturadors a la Prefectura de la Via Laietana entre el 1971 i 1972, que espera que sigui admesa per un jutjat de Barcelona, amb la interpretació de la nova llei de memòria espanyola, que advoca per la investigació tot i la llei d’Amnistia de 1977.  El Govern, per primer cop en un cas de crims del franquisme, s’ha personat com a acusació popular en la querella de Vallejo. La fiscal de la nova unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, comunicarà aviat les línies a seguir en els casos dels crims del franquisme, fins ara no admesos pels jutjats per prescripció dels fets.

Programa global

El programa educatiu del Memorial Democràtic  ofereix un ventall d’iniciatives didàctiques dirigides a estudiants, especialment de secundària, batxillerat i universitat, i es completa amb les que ja ofereixen el Museu de l’Exili de la Jonquera i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, amb l’objectiu "de situar Catalunya a l’avantguarda dels territoris europeus que fomenten l’ensenyament i la sensibilització de la memòria democràtica a les escoles i instituts". En concret, s’hi ofereixen tallers, rutes, testimonis a l’aula i visites culturals a espais emblemàtics; així com formacions, recursos i activitats adreçades al professorat, que busquen contribuir a la formació permanent dels docents en clau memorialista i història contemporània.

Les rutes programades

En el programa de Memorial Democràtic s’ofereixen cinc rutes, de dues i tres hores de durada: Les petjades de la Guerra Civil a Barcelona; Escenaris de la repressió franquista a Barcelona; La ciutat que mai no dorm: la Barcelona dels anys de la Segona República; Manuel Vázquez Montalbán. Literatura i compromís; i la nova ruta Barcelona LGTBIQ+: de la Segona República a la postguerra.

 

En aquesta nova ruta s’indica que la història del col·lectiu LGTBIQ+ a la Barcelona del segle XX “és una història de repressió, però també de resistència i resiliència. Aquest col·lectiu, tradicionalment gens afavorit, fou objecte d’una repressió brutal durant el franquisme, que fins i tot va decidir modificar la llei de ganduls i facinerosos (ley de vagos y maleantes) per incloure-hi la repressió dels homosexuals”. En aquesta ruta pel centre de la ciutat, es visita alguns dels espais més rellevants de la memòria LGTBIQ+, especialment durant la dictadura feixista de Franco: dels amagatalls de la dissidència sexual al barri xinès i les drassanes, als cabarets i els teatres de transvestits del Paral·lel; dels llits calents dels bordells clandestins, al mític local de pitjor fama de tota Barcelona: La Criolla.