Rampell de nostàlgia boomer o veritat incòmoda sobre un suposat decaïment de l'educació? El 52% dels catalans pensen que els alumnes que surten ara de l'escola ho fan menys preparats i formats que els que sortien "fa anys" —signifiqui el que signifiqui això per cadascú—, segons un sondeig demoscòpic elaborat per 40dB i publicat aquest dissabte per la Fundació Cotec, vinculada a l'àmbit de la innovació tecnològica i l'empresa. Amb tot, l'estudi, pel qual s'han entrevistat a unes 7.000 persones d'arreu l'Estat per oferir dades comparatives entre territoris, mostra que encara el 51% dels catalans pensa que l'escola d'avui dia, tot i les suposades mancances educatives en la "preparació" que li veuen, és millor que l'escola del passat.
Un altre debat recurrent al voltant de l'educació sobre el qual aquest sondeig aporta dades és la suposada utilitat de l'escola per a "respondre a les necessitats" actuals de la societat, amb tots els matisos que cada ciutadà vegi en aquest debat polièdric: des dels qui pensen que l'escola hauria de ser una eina funcional pel món empresarial-laboral i ha de "preparar per al futur" amb coneixements "útils", fins als qui veuen l'escola com un espai on adquirir coneixements més enllà d'una utilitat econòmica i formar ciutadans amb esperit crític i inquietuds. Sigui pel motiu que sigui, el descontentament amb aquesta "resposta a les necessitats de la societat" és prou alt: només el 44% pensa que l'escola actual ho fa.
Més inversió com a consens ampli
On sí que hi ha un consens ampli és sobre el finançament que hauria de tenir l'educació: el 88% dels catalans pensen que s'hauria d'augmentar el pressupost públic per la matèria i el 52% estaria disposat a pagar més impostos perquè es pogués fer —cal destacar també que els catalans són de tot l'Estat els menys favorables al fet que els apugin els impostos per això—. En aquest sentit, sembla que el govern català ha donat resposta a aquesta demanda social, en tant que pels pressupostos prevists per aquest 2024 —encara a l'espera d'aprovació, si es pacten els suports parlamentaris necessaris— es destinaran 7.508 milions d'euros a Educació, un 10% més que el 2023 i l'import més alt que ha tingut mai el Departament, segons defensa l'Executiu de Pere Aragonès. Amb tot, alguns sindicats, entre ells la USTEC, el majoritari a Catalunya, veuen una reversió insuficient de les retallades que es van aplicar després de la crisi del 2008.
Bona educació tot i les situacions socioeconòmiques adverses
Quant als aspectes socioeconòmics i la seva incidència en l'educació de l'alumnat, només el 31% dels catalans pensen que els "col·lectius desfavorits", en els termes que empra el sondeig, no tenen garantida una educació de qualitat. Sembla que en aquest sentit, l'educació pública i la seva bona valoració juga un paper fonamental, en tant que el percentatge de catalans que pensen que la pública ofereix uns bons resultats educatius puja fins al 52%. En aquesta qüestió també destaca el cas de les Illes Balears, ja que és la comunitat autònoma on un percentatge major d'enquestats, amb diferència, el 44%, pensa que les persones en una situació socioeconòmica de pobresa o precarietat no tenen garantit l'accés a una educació de qualitat.
La pública millor valorada que la privada
Finament, quant a un altre dels eterns debats al voltant de l'educació, el paper de la concertada i la privada, la majoria de catalans —i també a la resta de territoris de l'Estat— veuen aquesta educació amb pitjors ulls que la pública. Preguntats sobre si pensen que l'escola privada ofereix uns bons resultats, només el 42% ha respost favorablement, deu punts percentuals per sota del suport a la pública —que tampoc és aclaparadorament alt—. Així i tot, els catalans són els més contents amb l'educació privada, si es comparen les dades amb la resta de territoris enquestats: només els supera la Comunitat de Madrid, a on el 45% pensen que la privada ofereix bons resultats educatius.