La marxa de l'Orgull de Budapest, aquest dissabte, convertirà la capital d'Hongria en centre de totes les mirades del col·lectiu LGTBIQ+ d'Europa. La polèmica generada pel president hongarès Viktor Orbán, qui va prohibir la marxa, no ha passat desapercebuda per dirigents, polítics i activistes d'altres països, que participaran en la marxa alternativa impulsada per l'alcalde de Budapest, Gergely Karácsony. A la mateixa hora, però, i amb un recorregut gairebé idèntic, la policia ha autoritzat una contramanifestació d’extrema dreta, convocada pel grup ultranacionalista HVIM. L'ambient tens que es viurà, doncs, als carrers de Budapest és la més clara evidència d'una Europa més polaritzada que mai. Mentre alguns països han avançat en les polítiques enfocades a millorar els drets del col·lectiu LGTBIQ+, d'altres han reculat per deixar pas a lleis més restrictives, sovint impulsades per governs d'extrema dreta.
En aquest sentit, una classificació elaborada per l'organització ILGA-Europa mostra aquestes diferències entre els estats del Vell Continent. Malta, Bèlgica, Islàndia, Dinamarca i Espanya són els cinc primers països a la classificació de drets LGTBIQ+ d'aquest any, segons el Mapa Arc de Sant Martí d'ILGA-Europa d'aquest any. Malta ha encapçalat la classificació durant la darrera dècada, amb una puntuació del 88,83%. El Mapa Arc de Sant Martí d'ILGA-Europa puntua els països en set categories: igualtat i no-discriminació, família, delictes i expressions d'odi, reconeixement legal del gènere, integritat corporal intersexual, espai de la societat civil i asil. D'una banda, assenyalen alguns països que han millorat els drets LGTBIQ+ en l'últim any, com Letònia, Txèquia, Polònia o Àustria; mentre que, d'altra banda, el Regne Unit, Itàlia, Eslovàquia, Bulgària o la mateixa Hongria han retrocedit. La puntuació mitjana de la Unió Europea és del 51,13%, mentre que al conjunt del continent europeu és del 41,85%.
Itàlia, Eslovàquia, Bulgària, Hongria i el Regne Unit, entre els països que reculen
Un dels països que compta amb pitjor puntuació és Itàlia, en el lloc 35 de la classificació de drets LGTBIQ+. Des d'ILGA-Europa asseguren que el context polític del país transalpí explica aquesta posició, sobretot respecte als països que el rodegen. El govern italià està presentant la “Decreto Sicurezza”, la llei mordassa de Meloni, una legislació que restringeix severament el dret a la protesta amb sancions penals i prohibicions preventives. Tot i que la llei proposada no és explícitament anti-LGTBQI, l'organització assenyala l'impacte que pot tenir en els esdeveniments de l'Orgull i les protestes LGTBIQ+. "L'espai democràtic d'Itàlia s'està reduint i aquest projecte de llei podria criminalitzar l'activisme pacífic", indiquen.
Pel que fa a Eslovàquia, alerten que s'està tornant hostil al col·lectiu LGTBIQ+. El juliol de 2024, el govern va aprovar una llei que atorgava als municipis poders per prohibir les reunions que podrien alterar l'ordre públic o generar un possible conflicte. Segons ILGA-Europa "això estableix un precedent perillós per a prohibicions arbitràries", i davant d'aquest tipus de lleis, els col·lectius LGTBIQ+ temen que els esdeveniments de l'Orgull en puguin ser l'objectiu.
La puntuació de Bulgària ha baixat a causa de les noves lleis que restringeixen la representació de les identitats LGTBIQ+ a les escoles. Segons indica l'associació LGTBIQ+, aquestes mesures, "emmarcades falsament com a protecció infantil, s'alineen amb la retòrica antigènere". Aquest rumb del govern búlgar, reflecteix la tendència d'alguns països de l'est i centre d'Europa, com Hongria. Precisament, el govern hongarès ha sigut un dels abanderats del moviment anti-LGTBIQ+ amb l'aprovació d'una esmena a la llei de reunió que prohibeix a la pràctica la celebració de la desfilada de l'Orgull LGTBI, amb l'argument de protegir els menors d'edat.
El Tribunal Suprem britànic, per la seva banda, va dictaminar que el terme 'dona' a efectes de la Llei d'Igualtat és determinat pel sexe biològic, una notícia que es va rebre amb preocupació per organitzacions de defensa dels drets del col·lectiu LGTBI i la igualtat i la justícia social.
Letònia, República Txeca, Polònia i Àustria fan passes cap al reconeixement LGTBIQ+
A l'altra banda, un dels països que més ha guanyat en drets pel col·lectiu LGTBIQ+ és Letònia. Al país bàltic va entrar en vigor el juliol de 2024 la llei d'unió civil per a parelles del mateix sexe. Tot i que en altres estats europeus aquesta llei ja va entrar fa molts anys, representa una fita històrica per Letònia. A la República Txeca, el Parlament també va aprovar la unió de parelles del mateix sexe. El Tribunal Constitucional del país, a més, va dictaminar que, a partir del juliol d'aquest any, l'esterilització i la cirurgia ja no es poden exigir pel reconeixement legal de gènere; i s'ha aixecat la prohibició de donació de sang per a homes que mantenen relacions amb altres homes.
A Polònia, després d'anys de crítiques internacionals, el país ha fet un gir significatiu pels drets LGTBIQ+. L'abril de 2025 es va derogar formalment l'última de les "zones lliures d'LGTB". Segons ILGA-Europa, també s'estan duent a terme esforços legislatius per incloure l'orientació sexual en les proteccions dels delictes d'odi. I Àustria, després de modificar la seva Llei Federal d'Igualtat de Tracte, ara protegeix explícitament les persones en funció de la identitat de gènere, l'expressió de gènere i les característiques sexuals.