Aquest dissabte 28 de juny Budapest serà escenari d’un xoc de valors. Tot i la prohibició oficial del Budapest Pride 2025 i les advertències del govern ultraconservador de Viktor Orbán, la capital hongaresa viurà una marxa alternativa convocada pel municipi sota el paraigua de la Festa de la Llibertat. La iniciativa, impulsada pel batlle Gergely Karácsony, cerca garantir un espai d’expressió per al col·lectiu LGTBIQ+ en un context cada cop més repressiu.
Orbán ha justificat la prohibició de la marxa al·legant que "la protecció dels menors està per sobre de qualsevol altre dret". "Hongria és un país civilitzat, tothom pot expressar la seva opinió, però hi ha coses que no es poden fer", va declarar des de Brussel·les, on assistia a una cimera de la UE. El mandatari, que lidera el país des del 2010, ha intensificat en els darrers anys la seva ofensiva legislativa contra els drets del col·lectiu LGTBIQ+, equiparant la seva visibilització a propaganda nociva per a la infància.
Repressió legal i vigilància policial
Les reformes legals impulsades pel govern hongarès des del 2020 han anat laminant progressivament drets civils, especialment del col·lectiu LGTBIQ+. D'entre les més destacades: la prohibició del reconeixement legal del gènere per a persones trans, la limitació de l’adopció a famílies tradicionals i, des del 2021, la polèmica llei de propaganda LGTBIQ+, inspirada en la normativa russa de Vladímir Putin. Aquesta llei restringeix dràsticament qualsevol representació pública de la diversitat sexual o de gènere. Estan prohibides banderes, símbols i missatges LGTBIQ+ en espais públics, inclosos edificis oficials, escoles i mitjans. La seva aplicació s’ha estès també al dret de reunió: el govern utilitza ara aquest marc legal per prohibir marxes com la del Pride, sempre sota la justificació de protegir “el desenvolupament saludable dels nens”.
A més, la policia de Budapest ha advertit que multarà les persones que participin en la manifestació alternativa i ha informat que desplegarà sistemes de reconeixement facial per identificar assistents, una mesura fortament criticada per organismes de drets humans.
Contramanifestació ultradretana amb permís policial
En una decisió carregada de polèmica, la policia ha autoritzat una manifestació d’extrema dreta —convocada pel grup ultranacionalista HVIM— que tindrà lloc a la mateixa hora i amb un recorregut gairebé idèntic a la marxa alternativa impulsada per l’Ajuntament.
Aquest grup, amb antecedents violents i vincles amb la milícia supremacista blanca Légió Hungária, ha declarat obertament que "bloquejaran" el recorregut de la marxa. HVIM ja va intentar boicotejar l’Orgull el 2019 —un cas que actualment es troba als tribunals— i asseguren que tenen "la ruta del Pride reservada". “Si hi ha Orgull, compta amb nosaltres”, van advertir en un comunicat. Tot i no tenir afiliació formal amb el partit Fidesz de Viktor Orbán, comparteixen molts valors ideològics, com la defensa de l’“ordre tradicional” i l’oposició a la diversitat sexual i de gènere.
Crítiques internacionals i presència política europea
La Comissió Europea ha expressat preocupació per la situació. La seva presidenta, Ursula von der Leyen, va fer una crida a les autoritats hongareses per permetre la marxa “sense sancions penals ni administratives”. No obstant això, segons activistes locals, Von der Leyen ha evitat mesures contundents. La directora de l’organització Reclaim, Esther Martínez, va participar dimecres en una taula rodona a Budapest i va alertar que "ens estem jugant la democràcia". Va lamentar que la presidenta de la CE "mira cap a una altra banda mentre es violen drets fonamentals".
Davant l’ambigüitat institucional, molts representants polítics europeus han decidit ser-hi presents personalment. A la marxa de dissabte hi assistiran prop de 70 eurodiputats, així com figures destacades de la política espanyola com la vicepresidenta Yolanda Díaz, els ministres Ernest Urtasun (Cultura) i Ana Redondo (Igualtat), o el diputat Víctor Gutiérrez. Díaz i Urtasun —tots dos de Sumar— han confirmat la seva participació, mentre que Redondo ha declinat assistir-hi per evitar un “xoc institucional”. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, també ha confirmat l'assistència.
Un escenari tens, però simbòlicament clau
Els carrers de Budapest no mostren cap rastre visible del moviment LGTBIQ+: ni banderes ni símbols als aparadors ni als balcons. La por, la censura i la repressió han guanyat terreny. No obstant això, la marxa d’aquest dissabte s’ha convertit en molt més que un esdeveniment de reivindicació identitària: és un símbol de resistència davant una deriva autoritària que posa en qüestió els fonaments democràtics de la Unió Europea. La sentència pendent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la llei de propaganda LGTBIQ+ podria marcar un punt d’inflexió jurídic i polític, però, mentrestant, l’Europa dels valors i els drets continua posada a prova, i Budapest és avui un dels seus principals fronts de batalla.