Aquest divendres va ser el dia en què la vicepresidenta Maria Jesús Montero va presentar la proposta de model de finançament que han concebut el govern central i ERC, els pares d’una criatura que té per davant una gestació molt difícil i un part encara més complicat, i que ja es pot aventurar que vindrà de natges. Tot i ser presentat com un model més just i solidari, on ningú perd i tothom guanya, que augmenta en uns 21.000 milions d’euros anuals els recursos de les comunitats a partir del 2027 -4.700 dels quals seran per a Catalunya, que tindrà garantida l’ordinalitat tot i que el document no ho recull per escrit - i millora el finançament de totes les comunitats a través de més cessions de l’IRPF (del 50% al 55%) i l’IVA (del 50% al 56,5%), a més de la injecció addicional de 19.000 milions que aportarà l’Estat, aquest nou sistema de finançament del règim comú no contenta la gran majoria, bé sigui per excés, o per defecte. Fa 12 anys que el sistema actual, del 2009, està caducat, però la polarització actual de la política espanyola, la situació de fragilitat de la legislatura i la posició enrocada de Junts, que insisteix sortir del règim comú i exigeix un concert econòmic com el que tenen el País Basc i Navarra, posen en dubte el recorregut d’aquest nou model que, des del mateix moment de la seva concepció, no compta amb la majoria del Congrés, ni amb el consens territorial, ha suscitat divisions inclús en el PSOE -liderades pel díscol García Page- i amb amenaces judicials del PP.
“Més difícil que un miracle”
El nou model té per davant un recorregut que serà una cursa d’obstacles, des del debat en el Consell de Política Fiscal i Financera, reunions bilaterals amb cada govern autonòmic, la modificació de la llei orgànica (LOFCA), audiència pública, aprovació en el Consell de Ministres com a projecte de llei orgànica i finalment la tramitació en el Congrés i el Senat, on es necessitarà la majoria absoluta en la votació final sobre el conjunt del text: almenys 176 diputats a favor. I serà molt difícil que la llei prosperi. “Més difícil que un miracle”, resumeix Jordi Juan, el director de La Vanguardia, el diari que obre amb aquest gran repte de la legislatura amb un titular valoratiu. “L’ambiciós pla de finançament autonòmic inicia un camí incert”, titula el rotatiu dels Godó, que en l’espai que li dedica al tema en la portada fa un resum clarificador. D’una banda, diu que el govern central confia que el model es voti abans de l’estiu, però no té lligada la majoria. Que el PP “combatrà” la proposta i Junts anuncia una esmena a la totalitat. Que Hisenda donarà 21.000 milions a les comunitats per evitar grans desequilibris, i que Andalusia, Catalunya i el País Valencià serien les més beneficiades. El degà de la premsa catalana també recull en la seva portada altres temes que van ser notícia aquest divendres, com que la majoria de països de la UE autoritza l’acord amb el Mercosur amb el vot clau d’Itàlia, que va decantar la balança; també que Veneçuela limita a vuit persones l’anunciat alliberament de presos polítics , o que el papa Lleó visitarà Espanya i anirà a Madrid, Barcelona i les Canàries.
Sánchez ofereix gestionar més IRPF i IVA
A El Periódico i a l’ARA, en canvi, enfoquen el tema del finançament sense entrar en valoracions en els titulars, sinó en qüestions tècniques de l’acord. “Sánchez ofereix a les CCAA gestionar la major part de l’IRPF i l’IVA”, titula El Periódico, que dedica les fotografies a Salvador Illa, d’una banda, amb Oriol Junqueras, president d’ERC i un dels pares de l’acord, i de l’altra, amb Jéssica Albiach, la líder dels Comuns, que també ha beneït l’acord. “Illa accelera per tancar els pressupostos”, titula el rotatiu, que uneix la presentació del nou model de finançament als pressupostos que ha de presentar l’executiu català, i afirma que “el president calcula presentar els comptes a final de mes si el PSOE desencalla l’impost de la renda al Congrés”. El Periódico ha escollit altres temes per farcir la seva portada, com és la reunió de Repsol amb l’administració Trump, i la voluntat de triplicar en dos o tres anys la producció a Veneçuela, o que el futbol femení saudita emergeix després de dècades de prohibició, que els incendis a casa van causar 21 morts aquest Nadal, el doble que el 2024 o que Renfe designa els consellers de l’empresa mixta de Rodalies. El diari Ara també obre amb el tema del finançament, però el que destaca és que Catalunya tindrà 1.792 euros més per habitant a l’any, i dedica la fotografia a les protestes de la pagesia contra l’acord del Mercosur. I un altre tema que recull i que no fan la resta de portades, són les protestes que desfien l’Iran dels aiatol·làs. El Punt Avui també obre amb el tema del dia, però posa el focus en els dubtes que suscita el nou model. “Finançament singular…a mitges”, titula el rotatiu, i afegeix que la ministra d’Hisenda ofereix més recursos, però no “un model a mida d’una comunitat autònoma”.
La confessió de Gustavo Petro a 'El País'
Marxem cap a Madrid, on no totes les portades li dediquen l’espai esperat. El País i l’ABC s’ho miren de reüll. El diari progressista obre amb una entrevista a Gustavo Petro, president de Colòmbia, en la que confessa que va témer que li passes el mateix que a Nicolás Maduro, i també admet que en la conversa que va mantenir amb Trump, el president nord-americà li va comentar que els Estats Units preparaven una operació militar contra Colòmbia i que la conversa va congelar l’amenaça. La qüestió del finançament queda relegat a una columna en què es destaca que Sánchez planteja elevar la cessió de l’IRPF i de l’IVA per millorar el finançament. A l’ABC, directament, passen completament del tema del finançament i obren amb Veneçuela, amb dues informacions. La del titular principal diu que Aldama informava Delcy (Rodríguez) sobre l’oposició veneçolana a Espanya, i la fotografia és per unes dones que celebren l’alliberament dels presos polítics, amb un titular que diu que més de 800 presos polítics segueixen a les presons de Veneçuela.
Catalanofòbia als titulars de 'El Mundo' i 'La Razón'
Els altres dos diaris conservadors madrilenys sí que obren amb el finançament, però amb un enfocament completament tendenciós i esbiaixat. “Sánchez dona a Catalunya un 182% més que a Extremadura i un 25% més que a l’Aragó” titula El Mundo, que interpreta que “Hisenda confirma que l’ordinalitat només es complirà amb els independentistes” i també destaca que “la cessió desarma al PSOE en les CCAA i Page critica ‘l'atac més gran a la igualtat’ i demana eleccions”. La Razón, per la seva part, va encara més enllà i diu que “el govern (espanyol) liquida la solidaritat autonòmica en favor de Catalunya”, i fa la següent lectura: “Hisenda presenta un model per població ajustada que afavoreix a Salvador Illa i castiga a Madrid”, i li dona poc recorregut perquè “Montero el presentarà en el CPFF, però no té suports per aprovar-lo al Congrés”. També afegeix altres interpretacions en la línia habitual. “L’objectiu de la vicepresidenta és Ayuso i limitar la seva autonomia de Madrid”, que “Page mostra el seu rebuig a les cessions a ERC demana eleccions” i que “la patronal catalana coincideix amb Junts en què és poc ambiciós”.
