Javier Mariscal, el pare creatiu de Cobi, l’eterna mascota de Barcelona 92, no sap ben bé si és un artista... a ell li agrada dir que “el que fem és comunicació gràfica”, que consisteix a fer dibuixos i “ratlletes”, i que és la que està “al mig” de la comunicació “de les paraules” i la dels “músics”. Però tot i que presumeix de ser dislèxic, de no saber sumar i restar, i d’haver estudiat a l’escola “més pija de València”, la seva comunicació verbal és directa, punyent i punyetera, de frases precipitades i desordenades. Aquest matí, Mariscal ha estat El matí de Catalunya Ràdio, entrevistat per Ricard Ustrell, que li ha tret el tema polèmic de la setmana, i ha tornat a obrir la capsa de Pandora que va destapar l’escriptor Eduardo Mendoza quan que va renegar de la figura de Sant Jordi —per ser “un maltractador d’animals que segurament no sabia ni llegir”— i va reivindicar el Dia del Llibre com a nom per a la diada del 23 d’abril. Mariscal, conegut per la seva personalitat irreverent, cínica i optimista, que parla amb franquesa provocadora, hi ha sucat pa. Comencem pel final de la seva exposició, la frase més clara: “Sí, sí, sí, és molt bona idea, hi estic d’acord”. Mariscal, com Mendoza, també es carregaria el dia de Sant Jordi.

Però rebobinem. Ricard Ustrell ha acabat l’entrevista de mitja hora que li ha fet a Javier Mariscal preguntant-li per les declaracions de Mendoza, que “sí, fora Sant Jordi, que és el Dia del Llibre, que el sant no hi pinta res”... Unes declaracions que van incendiar les xarxes socials, han inspirat columnes d’opinió i van provocar la indignació del Govern i altres formacions polítiques. Mariscal ha contribuït a atiar el foc. Mendoza “és molt Mendoza, m’agrada molt aquest senyor, sempre. Has de mirar el retrato, el somriure que té sota el bigot, és molt potent…”. (Sí, però anem al gra, deu pensar Ustrell). “Canviaries el dia de Sant Jordi pel Dia del Llibre?”, insisteix el periodista. “A mi m’agrada molt canviar les coses, i sí, em posa molt nerviós que encara diguem Setmana Santa: Setmana Santa de què? O Navidades…”. I la boca de Mariscal, valencià de naixement i barceloní d’adopció, es va escalfant amb un deix de la seva coneguda catalanofòbia. “Són aquestes coses catalanes que no es poden tocar, el pa amb tomàquet, a tomar por culo, que m'estàs contant, per què no ho canviem tot? Sí, el Dia del Llibre, que és una festa meravellosa, és un màrqueting tan ben muntat…!”. I en aquest moment deixa anar la frase més irreverent: “I ara que d’aquí a no res el pobre Pujol ens deixarà, ja podrem treure això de Sant Jordi”. I acaba com dèiem al principi: “Sí, sí, sí, és molt bona idea, hi estic d’acord”.

Ha estat el final d’una entrevista surrealista, en la qual ha estat fidel al seu discurs espontani, plagat d’humor negre i de cinisme, i on ha tornat a reivindicar el seu cognom matern —el seu primer cognom és Errando, però quan tenia 18 anys va adoptar el segon en homenatge a la mare que li va donar la vida—, i també ha alternat la baixa autoestima amb l’optimisme. No ho tenia fàcil perquè no sabia sumar o restar, però “ho passava molt bé”, i Mariscal ha deixat clar que això de passar-s’ho bé és el leitmotiv de la seva vida, que ha tingut la sort de divertir-se molt creant i dibuixant, i que això hauria de ser una aspiració humana universal. “Que et paguin per divertir-te és l’eslògan que tothom hauria de tenir”, deia mentre li feia un dibuix a Ricard Ustrell d’un Cobi arrepenjat en una tàpia.

Mariscal sembla que també s’ho passa bé criticant els polítics. Repassant l’hemeroteca, recordem que Mariscal ha criticat en el passat figures polítiques com Artur Mas —el 2015 el va descriure com a “triler” i trampós que juga sempre amb les cartes marcades— o Carles Puigdemont, del qual va dir: “Tu de què estàs parlant, que ens estàs arruïnant. Tu no eres un patriota, tu eres pitjor que Rajoy i ens arruïnaràs. Estàs boig. On és el pla?”. També ha carregat contra el procés independentista —el va descriure com a “salvatge”, un “nyap bestial” i ple de “trampes”—, però tampoc Mariano Rajoy s'ha salvat de les caricatures retòriques de Mariscal. “Tan franquista, tan de dretes... Després d’Aznar semblava que no podia haver-hi res pitjor, però aquest senyor Rajoy encara és pitjor”. 

En canvi, sempre ha parlat amb admiració de Pasqual Maragall, destacant la seva aposta arriscada i innovadora durant els Jocs Olímpics de Barcelona. I avui, també l’ha recordat amb afecte quan Ustrell li ha preguntat quant temps feia que no veia l’exalcalde de Barcelona (1982-1997) i president de la Generalitat (2003-2006). “A Maragall fa tres quatre anys que no el veig.  És una mica com Cuba, no vols anar a Cuba perquè termines plorant, perquè és molt trist, i també el Pasqual veus que físicament està bé, però d'altra banda, quan veus que una de les persones molt importants, que ha canviat tantes coses, que sabia molt bé com gestionar el que és la política i tots els diners públics i tota l’activitat i energia d’una ciutat, i de sobte… però això també et recorda que som així, que som caducs, i que no hi som per a tota la vida. Però és molt trist. Una persona tan intel·ligent, era molt ràpid, amb una energia molt positiva, i és molt trist, però està en un altre món”, i ha acabat explicant que a Maragall “li agrada molt cantar i la música l’apropa molt”.