A Catalunya, quan es parla d’incendis forestals, hi ha algunes veus que s’han d’escoltar tant sí com no. Una d’aquestes és la de Marc Castellnou, l’inspector en cap del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, l’elit en tècnica i estratègia en l’extinció d’incendis forestals. Avui, després de tancar aquest crític episodi d’incendis forestals simultanis arreu del país, Castellnou ha demanat “polítiques valentes" per lluitar contra els incendis donant més importància al sector primari, la pagesia i la ramaderia. Ho ha dit en una entrevista aquest matí a RAC1.

El cap del GRAF ha alertat que aquest escenari que ara s’ha pogut superar, amb la devastació de gairebé 4.000 hectàrees, es pot tornar a repetir. Assegura que la situació pot ser encara pitjor si es dona al juliol o l'agost. Ha apuntat que el canvi climàtic està portant a més sequera i per això ha dit que és vital entendre què està passant i prendre decisions per al conjunt del país, més enllà només de les tasques d’extinció que es fan quan ja han arrencat les flames. Per Castellnou, que comanda el GRAF, que està desplegat per tot el territori nacional, la zona que més preocupa és la del Prepirineu i el Pirineu, però també on s’han originat els incendis aquesta passada setmana, a la Vall del Segre i al Solsonès.

Cal “cultura forestal” i “polítiques valentes”

Castellnou ha assegurat durant l’entrevista que cal "cultura forestal" i entendre que per poder evitar els focs s'ha de gestionar el territori, un dels debats recurrents, sobretot, l’endemà dels incendis. Ha reconegut que es donen situacions en què s'han de prendre decisions complicades i on l'equilibri és "difícil”, remarcant l’acció estratègica que han seguit els Bombers de la Generalitat de Catalunya per atacar els incendis que s’han anat produint aquests darrers dies al país. 

En l’incendi de Sallent (va cremar 21 hectàrees) o Olivella (va cremar 164 hectàrees) calia atacar-los ràpid, fins i tot retirant efectius d’altres incendis, per evitar que propaguessin. En el cas de l’incendi del Bages es va actuar ràpidament per evitar que s’obrís el flanc dret del Llobregat, convertint l’incendi en molt perillós i amb un potencial de milers d’hectàrees. Al Garraf, per exemple, tot i que es va poder aturar, hi havia perill real que el foc pogués afectar urbanitzacions molt poblades. 

Incendis Solsonès ACN
Imatge d'un dels Bombers de la Generalitat treballant a la zona d'Artesa de Segre / ACN

En aquest incendi, Castellnou ha desvelat també un fet important. La zona del massís del Garraf que va cremar s'havia demanat gestionar, però on no es va aprovar la gestió per protegir la tortuga mediterrània. Segons ell, s'ha d'entendre que la gestió i les decisions valentes poden tenir conseqüències, però la no gestió pot portar a un incendi amb conseqüències més greus. L’inspector en cap del GRAF també ha aprofitat per tornar a reclamar “un món rural viu” amb polítiques públiques i de país que integrin la biodiversitat, com una de les mesures, més enllà de l’extinció, per evitar incendis forestals com els d’aquest cap de setmana a casa nostra.

“No podem fer impossibles”

Dels incendis d'aquests dies, ha detallat que el més dur ha estat el d'Artesa de Segre perquè és on la resposta de Bombers era més difícil. Ha defensat també que aquests actuïn centrant recursos allà on saben que podran obtenir resultats i no malgastar esforços quan saben que no podran apagar les flames o que hi haurà un risc molt elevat per als bombers. "El que no podem fer són impossibles", ha dit.

La temporada forestal només ha començat. S’espera llarga i molt complicada, amb situacions que fa anys que no es veuen, per culpa dels canvis en l'àmbit climàtic que està vivint Catalunya. L’escenari de perill i simultaneïtat dels darrers dies no es vivia des dels anys 90, asseguren des de Bombers. En aquest sentit, Marc Castellnou ha explicat que les zones que més preocupen són precisament on s'han declarat els incendis aquests dies: Vall del Segre, Solsonès, Prepirineu i Pirineu. Ha dit que aquestes tenen una zona forestal molt continua i amb boscos antics que van néixer en un clima "que ja no existeix".