Els jutges i magistrats tenen biaixos ideològics i egos a l'hora de deliberar els casos investigats i jutjats? Doncs, sí, i cal posar-hi remei. És la conclusió de José Alberto Magariños Yánez, magistrat de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), doctor en Dret i fiscal en excedència, recollida a la investigació Estudi de les deliberacions d'òrgans judicials col·legiats. Identificació de biaixos, disfuncions i mesures de correcció. Propostes d'orientació i millora. En aquesta recerca, l'autor descriu de forma original efectes psicològics, extrets de la psicologia en general —i fins i tot recorda experiments fets a la ciutadania— i els aplica als òrgans jurisdiccionals col·legiats; els jutges en òrgans unipersonals tenen una tasca més difícil de resoldre en solitud. Magariños explica que les deliberacions són secretes, per mantenir la independència judicial, però caldria una mínima transparència i un manual per als professionals per tal que es garanteixi els drets als ciutadans. Les resolucions dels jutges poden ser esmenades per òrgans superiors, però no hi ha cap càlcul o control per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre resolucions deficients, indica el magistrat. Una mostra és que el Poder Judicial s'ha espolsat tota responsabilitat de les queixes vers el jutge Juan Carlos Peinado, que ha processat la dona del president espanyol, Begoña Gómez.
Actualment, a l'Estat espanyol hi ha en actiu uns 5.461 jutges i magistrats, dels quals uns 3.139 estan associats, segons dades del Poder Judicial. Els mitjans de comunicació classifiquen amb conservadors i progressistes si els jutges pertanyen a una associació o a un altre, especialment quan ocupen càrrecs a l'Audiència Nacional o al Tribunal Suprem. Darrerament, l'alt tribunal espanyol ha estat durament criticat per "fer política" i no aplicar la llei d'amnistia als líders independentistes catalans, denunciat fins i tot a la Comissió Europea. En aquest estudi, Magariños parla de biaixos primaris, que tenim totes les persones, des de racisme, masclisme o ostentació del poder. L'estudi ha estat inclòs en un ajut d'investigació del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que a més va conversar amb Magariños, com a autor del llibre La denúncia i la protecció de les persones denunciants. Anàlisi crítica de la Llei 2/2023, escrit a partir de la seva tesi doctoral.
Més de cent jutges consultats
El magistrat manifesta que "l'activitat de deliberació dels tribunals té una absoluta transcendència per al bon funcionament del servei públic de la justícia, i és un factor determinant de la qualitat i quantitat de resolucions judicials emeses, i també de la mateixa percepció de les condicions de treball pels magistrats integrants dels diferents òrgans, de la seva dignitat i de la càrrega del seu acompliment".
L'autor defineix el terme biaix com "l'error sistemàtic i condicionant que, de manera generalment inconscient, es produeix en afrontar un determinat problema, estudi o anàlisi", del qual no està exclòs cap persona. Hi precisa que el dèficit de perfeccionament de les deliberacions s'ha intentat aclarir amb la cerca activa en manuals jurídics i bases de dades de les normes —escasses, reitera— aplicables a la matèria. Afegeix que "ha tret un gran profit de consultes formals i informals amb infinitat magistrats", que han aportat la seva personal visió, balanç i coneixement sobre el qual funciona i no funciona en les deliberacions dels seus tribunals. Finalment, ha acudit a material poc freqüent en un estudi jurídic, relatiu a tècniques d'organització de reunions i psicologia, per a completar aquells espais que les anteriors fonts no eren capaces de satisfer, indica l'autor.
"Tots els magistrats en actiu duen a terme una activitat de permanent estudi sobre el dret i les seves modificacions, per a aconseguir la preparació, reciclatge i actualització que la producció actual de normes —legislació motoritzada, en paraules de Schmitt— demanda, i per a això es disposa d'una llustrosa quantitat de recursos. Cada any es realitzen centenars de cursos de formació continuada en els quals participen jutges i magistrats, a més de comptar amb accés a bases de dades i a milers de manuals jurídics. Brilla per la seva absència, en contrast, l'atenció a què suposen les deliberacions, i a l'estudi i perfeccionament d'elles", assegura Magariños.
"Entre els integrants del poder judicial existeix una escassa consciència i percepció dels biaixos que el seu pensament podria sofrir en portar a la pràctica una deliberació, desconeixement que dificulta la seva identificació i evitació o reducció", insisteix l'investigador.
Indica que així, "es perd la possibilitat de millora en aquelles facetes que no són estrictament jurídiques, i un desenteniment del bo que poden aportar altres branques del coneixement: l'oratòria per a la millora de l'expressió, la comprensió i la comunicació; la negociació, per a l'ús de mecanismes més eficaços i directes per a convèncer a l'altre del correcte de les posicions mantingudes; també la psicologia, com a pauta d'anàlisi de la situació, i en la qual s'inclourien un elenc d'habilitats tan importants o més per a exercir bé la funció jurisdiccional com conèixer el dret (empatia, capacitat de treball, raonament lògic, lideratge, honestedat, etc.); i fins i tot la forma d'organització de reunions, que pot ser millorada prenent com a aprenentatge el coneixement que s'extreu del món de l'administració d'empreses.
En el marc d'aquesta recerca, Magariños detalla que ha realitzat una consulta sobre més de cent magistrats que exerceixen les seves funcions jurisdiccionals en òrgans col·legiats. Va fer-los una enquesta per escrit de 27 preguntes obertes, sobre diferents aspectes de les deliberacions, els seus defectes i les possibilitats de millora. "Sorprenentment, la gairebé unanimitat dels enquestats ha negat haver detectat biaixos a les deliberacions en cap ocasió", manifesta el magistrat.
L'autor manifesta: "Sorprèn pel seu aclaparador resultat negatiu, ja que s'esperava un resultat menys categòric, en particular respecte al masclisme i tracte respecte dels més moderns. Els únics esments ―molt aïllats― sobre biaixos s'han residenciat en prejudicis involuntaris respecte de valoració de la prova en casos molt particulars d'alguns magistrats". En concret, la pregunta deia: "Ha trobat actituds masclistes en les deliberacions? I algun altre biaix per edat, experiència, procedència, etc.? Detalli les circumstàncies i les conseqüències que van poder tenir".
El vot particular
Per al magistrat, "l'obligació de secret de les deliberacions ha de ser reorientada cap a una interpretació lògica i pràctica", la qual exclogui la filtració cap a l'exterior de dades personals de l'assumpte i de les posicions dels magistrats en un concret assumpte, però que "permeti, al seu torn, l'observació, intercanvi d'impressions, estudi i perfeccionament d'aquesta important activitat".
A l'estudi es recorda que en el dret espanyol, els jutges poden expressar la seva discrepància de la majoria, amb un vot particular. Hi detalla que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'adhereix a l'estricta confidencialitat de les deliberacions, per la qual cosa no preveu la possibilitat de vots particulars de cap mena. En contrast, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sí que permet als seus jutges la publicació de vots particulars, reconeixent la importància de la dissidència. Hi afegeix que països europeus, com França o Itàlia, prioritzen el secret absolut de les deliberacions. En aquests sistemes, la decisió final es presenta de manera unitària, i la publicitat dels resultats de la votació interna està completament vedada. Precisa que hi ha organismes de l'administració que fan deliberacions en secret, però en aquestes es pren nota o s'enregistra, fet que garanteix la seva supervisió.
També s'explica com la pandèmia per la covid-19 va canviar rutines i les deliberacions dels jutges d'un tribunal van passar a ser telemàtiques, que s'ha convertit des de llavors en una pràctica "molt generalitzada", malgrat que sosté que gran part dels jutges consultats prefereix les deliberacions presencials.
El jutge Magariños agrupa els biaixos en quatre grups: biaixos d'influència del que podria considerar-se superioritat, biaixos desencadenats per la influència del context i de la resta del grup sobre un dels seus membres, d'origen intern o generats per la mateixa actuació, i biaixos i comportaments que afecten la integració en el grup o a les dinàmiques de deliberació.
L'obediència cega
Per exemple, exposa l'experiment de Milgram o l'obediència cega a l'autoritat, fet el 1961, a la Universitat Yale. Hi explica L'experiment de Milgram va revelar una veritat profundament incòmoda sobre la naturalesa humana. Sota la pressió d'una figura d'autoritat, la majoria de les persones són capaces d'anul·lar els seus propis principis morals i cometre actes d'extrema crueltat i injustícia.
Aplicat als jutges, l'autor afirma que aquests "han de comptar amb la imparcialitat i autocrítica més intensa possible". I, afegeix: "També resulta important el desenvolupament d'una forta personalitat que els permeti repel·lir influències externes fins i tot dels seus iguals. La dinàmica de deliberacions ha d'evitar l'existència d'elements de pressió ambiental o, com a mínim, reduir-los en la mesura que sigui possible. En particular, correspon als presidents deixar clara la seva mera funció de direcció organitzativa, i que en cap cas ella ha d'influir en la total igualtat i validesa dels seus plantejaments respecte dels de la resta de companys. Sobre les pressions externes, cada vegada més freqüents i intenses, no pot sinó recordar-se l'obligació de respectar la independència judicial, molt especialment per part d'institucions públiques i representants polítics". I proposa "l'aïllament temporal del jutge respecte de xarxes socials i altres espais d'expressió d'opinions indiscriminades, pels períodes previs a la presa d'una decisió amb observació mediàtica".
Pel que fa als biaixos "d'origen intern o generats per la mateixa actuació", hi destaca "la falta de preparació de la ponència i la seva negativa a reconèixer-ho". I afirma: "Es tracta d'un vici primari que desencadena les pitjors conseqüències sobre el resultat de la deliberació. Un defecte de preparació de la ponència, sigui per una deficient lectura i comprensió dels pressupostos de fet, de l'iter previ del procediment, de la posició de les parts o de l'estudi de la normativa i jurisprudència aplicable, genera una impossibilitat pràctica d'aconseguir una solució encertada al problema subjacent. Si no es coneix quin és el debat ni la resposta judicial que es proposa, serà inviable decidir si aquesta és o no correcta".
Dels biaixos desencadenats per la influència del context i de la resta del grup sobre un dels seus membres, hi explica l'experiment de la presó de Stanford o el poder corruptor, l'experiment de l'habitació plena de fum o l'apatia de l'espectador, entre d'altres.
"No es tracta de començar des de zero a cada assumpte, ni desconèixer els precedents i jurisprudència ja generats pel tribunal respecte d'un determinat fenomen, sinó de garantir la permanent obertura cap a la possibilitat d'introduir matisos o detalls en atenció al cas concret o, fins i tot, reconsideracions quan el pas del temps i canvis socials mostrin com a raonable reobrir el debat sobre el fons", declara el magistrat.
Jutge amb baix rendiment
L'investigador també reitera que "no existeix una manera eficaç de determinació i control de la qualitat del treball. Aquesta dificultat —afegeix— prové, en gran manera, de l'obligació de respecte a la independència judicial, que veta una crítica institucional agressiva enfront del contingut de resolucions judicials. Per això, a la pràctica, molt sovint el jutge de baix rendiment i qualitat gaudeix de les mateixes condicions laborals que el treballador brillant".
El magistrat també parla de "L'efecte del fals consens o la il·lusió de l'acord". I manifesta: "Els magistrats hem de ser conscients d'aquesta tendència involuntària, i mantenir l'autocrítica, com també el respecte a les opinions contràries a les nostres, que poden reflectir el nostre error i l'encert dels altres. És important també escoltar amb atenció la totalitat de l'argument aliè i reflexionar sobre ell, abans de continuar amb el debat".
El pes dels estereotips
A l'estudi també cita els estereotips, que defineix com a valoracions generalitzades que encasellen a les persones basant-se en informació incompleta dels grups socials als quals creuen que pertanyen, cosa que condueix a unes certes expectatives referents a la seva conducta i aptituds. "Tots tenim determinats estereotips arrelats de manera inconscient, provinents de l'educació, discriminacions socials o la mateixa experiència. Secundar-se en ells per a adoptar una decisió genera biaixos perfectament identificats (masclisme, racisme, edatisme, etc.), i la lluita contra la seva existència ha de ser una prioritat", declara el jutge Magariños. Hi precisa que a la valoració de la prova, els prejudicis poden condicionar la declaració de fets provats. També en tractar amb els diferents operadors jurídics, mitjançant la possible pràctica encoberta d'algun grau de menyspreu, desconfiança o condescendència enfront de determinats col·lectius.
Amb tot, recorda que amb l'entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2007,per a la igualtat efectiva de dones i homes, s'ha invertit gran quantitat de recursos en la formació i conscienciació dels magistrats sobre perspectiva de gènere i la necessitat d'evitar biaixos masclistes. Amb tot, sosté que "queda, o obstant això, òrfena d'equivalent atenció pública la possible influència d'altres estereotips socials en els mateixos magistrats".
També parla de l'efecte del favor prestat, la tècnica del peu a la porta, del silenci, la sindicació de vot, entre d'altres. El magistrat conclou: "Obrir el debat i aprofundir a l'estudi dels biaixos a la presa de decisions judicials no implica menyscabar la independència judicial, sinó reforçar-la i depurar-la, ja que garanteix una major transparència i encert en els mecanismes psicològics que afecten l'acció judicial i als drets dels ciutadans".
Com a remeis per als biaixos "comptem, en primer lloc, amb la mateixa autocrítica del magistrat", declara l'autor, a més de la ponderació amb la valoració de la resta de membres del tribunal durant la deliberació i el contrapès que suposin els altres, en particular els de perfils diferents.
Finalment, exposa "catorze valors positius per a minimitzar els biaixos a les deliberacions i altres disfuncions del tribunal" per permetre un desenvolupament de les deliberacions més eficient i satisfactori, i també un compliment de qualitat de la tasca jurisdiccional. Avisa que no és una llista taxada, i cita: la confiança, la transparència, l'esforç o el sacrifici, la sinceritat i l'honestedat, l'empatia i sensibilitat, la generositat, la simplicitat, l'autocrítica i escepticisme, la permeabilitat, la resiliència, la formalitat i llenguatge adequat, la memòria, la lluita contra la rutina i el bon humor, del qual sosté que "l'alegria és una aliada de la professionalitat".
"Els magistrats han d'estar constantment oberts a la possibilitat de ser convençuts pels altres i a reconèixer els mateixos errors. S'ha de dubtar de tot: primer dels fets manifestats per les parts. Després, de les normes aplicables", conclou Magariños. Proposa que l'elaboració de manuals de bones pràctiques sobre les deliberacions sigui feta, principalment, per magistrats en actiu, atès que "són els que posseeixen l'experiència, formació i l'accés a la informació adequat".