Troballa excepcional al costat de l'església de Sant Esteve de Castellar Vell, a Castellar del Vallès. Els treballs inclosos en la campanya arqueològica 2025-2026 de l’ajuntament del municipi han descobert dues construccions funeràries totalment intactes i segellades del segle X. Una troballa que, per la seva singularitat constructiva, datació cronològica i excel·lent estat de conservació, des del consistori assenyalen que "esdevenen úniques a Catalunya". A més, hi concorre "una particularitat excepcional", ja que s’han pogut identificar les persones enterrades: dos magnats esposos del segle X, Ermomir i Riquil·la, un dels quals disposa d’una làpida funerària de marbre associada.

La intervenció d’enguany és la continuació de les campanyes anteriors i ha permès continuar revelant evidències de l’extraordinari poblat altmedieval d’època carolíngia documentat des del segle VIII, així com de la posterior ocupació de l’indret amb l’església i parròquia de Sant Esteve de Castellar Vell, que va tenir continuïtat fins al segle XVIII. Segons l'ajuntament vallesà, la troballa situa el jaciment de Castellar Vell "en el mapa arqueològic europeu i reforça el seu valor per entendre la formació del Comtat de Barcelona i de la Catalunya Vella altmedieval". 

Un assentament altmedieval amb un "valor excepcional"

En aquest sentit, les excavacions han permès documentar l’existència d’un poblat altmedieval que ocupava el turó de Castellar Vell en època carolíngia, especialment durant els segles IX i X. Es tracta d'un assentament que s’ha d’entendre en el context de l’expansió i reorganització dels comtats catalans, en un espai estratègic, protegit per barrancades i amb un accés difícil, que concentrava funcions de poblament, defensa, poder religiós i control territorial. A més, la referència documental a castrum castellare, citat documentalment al segle X, apunta a l’existència d’un castell en aquest entorn, fet que reforça la importància política i militar del lloc i la gran rellevància d'aquest dins l’organització del territori del Comtat de Barcelona.

Tot i que fins ara s’hi han localitzat 223 enterraments antropomorfs dels segles IX, X i XI i una setantena de sitges, només s’ha excavat aproximadament al voltant d’un 20% de la superfície total del jaciment. Unes dades que evidencien "la magnitud de l’assentament i el seu valor excepcional per estudiar el poblament altmedieval", assenyalen. Així, la troballa de les sepultures d’Ermomir i Riquil·la aporta una nova dimensió al jaciment perquè permet relacionar restes arqueològiques concretes amb noms propis i amb una possible documentació escrita coetània.

S'obren noves línies d'investigació sobre les elits rurals vinculades al Comtat de Barcelona

La làpida d’Ermomir està datada l’any 966 i conté una inscripció en llatí que fa referència al cos del difunt sepultat sota grans pedres i lloses. Les restes òssies que s'hi han trobat podrien tenir relació amb un document de l’any 965, tot i que aquest haurà de ser objecte d’un estudi més aprofundit, segons indiquen des del consistori. El text esmenta Ermomir i la seva esposa Riquil·la en relació amb una donació piadosa de finques i propietats a la zona de Canyelles i del castell de Castellar a l’església de Sant Miquel de Barcelona. Aquesta línia de recerca "podria contribuir a establir noves connexions entre les fonts escrites, la làpida funerària i les restes arqueològiques" i, per tant, "obrir noves perspectives sobre les elits rurals del segle X vinculades a l’òrbita del Comtat de Barcelona", diuen.