Mireia Bofill tenia 32 anys quan, amb un grup d’amigues —que es reunien per parlar de tot i prendre autoconsciència de les discriminacions— va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona de 1976, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, que va ser multitudinària i històrica perquè allà va néixer un moviment social i polític. Ara, amb 82 anys, Bofill, com a membre de la Xarxa Feminista i de Ca Dona, ha presentat les jornades Feminismes en Revolta: 1976-2026…, que se celebraran els dies 12, 13 i 14 de juny de 2026 al recinte Fabra i Coats de Barcelona.
Bofill, juntament amb Natàlia Càmara, del grup La SAL (Suport i Autonomia Lesbofeminista), i Sílvia Aldavert, directora de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, han detallat la programació de les jornades d'enguany, que commemorarà el 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976). Serà un espai de reflexió, mobilització i celebració de la lluita feminista, amb un programa que inclou 140 activitats entre debats, tallers, taules rodones, exposicions, performances i projeccions audiovisuals. Serà un espai enriquit per 175 col·lectius.
Des de 1976 s’han fet jornades de la dona al nostre país cada deu anys. En les jornades de 2026 les entitats manifesten que hi ha “un repte urgent: fer front al retrocés de drets que amenaça les conquestes feministes a nivell global i local”. Les organitzadores asseguren que “en un context de creixement de l’extrema dreta, l’LGTBIQ+fòbia i les polítiques antifeministes, el moviment feminista català es mobilitza per unir forces, teixir aliances i reafirmar la seva capacitat de transformació social”.
Treure capes de discriminació
En les jornades de fa mig segle, Mireia Bofill, traductora de professió, ara jubilada, es va apuntar a la ponència de discriminació salarial. “En aquests 50 anys hem vist com han anat canviant lleis, però a sota continua el sistema patriarcal, subtilment continua discriminant a les dones”, afirma Bofill a ElNacional.cat en ser preguntada si actualment, amb tot els avenços, té sentit les jornades com les de fa cinquanta anys. "Sí que en tenen 50 anys després", afegeix l'activista.
Bofill recorda que quan es van fer les jornades de la dona, encara estava prohibit el dret de reunió de més de cinc persones: “Hi havia gent a la presó per això”. El primer aixopluc per celebrar-les va ser presentar-se amb una ONG del Col·legi d’Enginyers, on Bofill recorda el paper de Laura Tremosa, la primera dona catalana i la segona espanyola que va obtenir el títol d'enginyera industrial i activista del PSUC. Un any abans, el 1975, s’havia celebrat la Primera Conferència Mundial sobre la Dona, a Mèxic, on Nacions Unides instava els governs a promoure la igualtat de gènere. En passar de 400 a 4.000 dones inscrites, el rector de la UB, Fabià Estapé, va cedir el Paranimf, recorda l’advocada Magda Oranich en el seu nou llibre de memòries Totes les batalles.
Mesos després de la mort de Franco, la dona continuava sent una possessió, primer del pare i després del marit. “Les escales salarials eren discriminatòries, i quan et casaves, l’empresa, que ocupava les dones, et donava un petit dot, però no et reservava el lloc de treball”, explica Bofill. A Poblenou, on es faran les jornades, hi havia bona part de les fàbriques tèxtils, la majoria ocupades per dones, recorda Bofill.
Els avenços van ser lents. La llei del divorci no va arribar a l’Estat espanyol fins al 1981. “Fins a la llei del divorci hi havia molts problemes de filiació. Les mares separades no podien inscriure els seus fills de noves parelles. Era complicadíssim i hi havia algun cas, que, mort el pare, el fill quedava orfe, tot i que no ho era”.
Actualment, amb la majoria de les lleis que obliguen a la igualtat de sexes, encara hi ha assignatures pendents a la societat, segons els col·lectius feministes. “Continua un sistema de dominació, de violències contra les dones. Un sistema que només vol que guanyin diners uns pocs, on no es valoren les cures. Treus una capa de discriminació i n’hi ha una altra”, declara Bofill, que planteja un nou enfocament: “Cal organitzar-nos d’una altra manera”.
Vuit eixos de debat
Per debatre fites pendents, a les jornades hi ha vuit eixos temàtics “vertebradors i transversals” en la lluita feminista: violències, cures, educació, memòria, dissidències, salut, antimilitarisme, organització política.
Per exemple, en el de violències, amb el títol La nit és nostra, cap agressió sense resposta, càntic de les manifestacions feministes, s’indica que s’hi tractaran reivindicacions contra la repressió patida per part dels cossos policials, les presons de dones o del Patronat de Protecció a la Dona, així com les estratègies feministes de resistència i solidaritat. I s’hi afegeix: “També pensarem com, des del feminisme, podem combatre la cultura de la impunitat vers el masclisme i l’antifeminisme que impera a tots els àmbits de la societat, també a les esquerres”. S’hi precisa que dins d’aquest bloc hi ha 13 activitats sobre violències masclistes i 9 sobre la lluita contra la repressió.
La riquesa és compartir experiències. Per exemple, Bofill avança que un grup de dones veteranes també s’ha convocat per parlar: “Ens fem velles i tenim unes necessitats específiques”, manifesta amb sinceritat i sense oblidar el lema “Juntes som més fortes”.
Les jornades són obertes a totes les dones. Es poden fer inscripcions, bàsicament perquè en algunes activitats hi ha un límit d’aforament i serveis, com ara per la paella col·lectiva cal inscriure’s, avisa amb humor Bofill.
Una exposició itinerant
Paral·lelament, amb motiu dels 50 anys de les Jornades Catalanes de la Dona, la Diputació de Barcelona ha inaugurat a l’Espai Francesca Bonnemaison, la Bonne, una exposició itinerant que recupera la memòria i el llegat d'aquest certamen, que es qualifica d'"un punt d’inflexió en la millora de la vida col·lectiva i en la lluita pels drets de les dones".
S'informa que la mostra Jornades Catalanes de la Dona. Maig del 1976 ofereix una mirada als antecedents, el desenvolupament i l’impacte de les Jornades, que es van celebrar del 27 al 30 de maig de 1976, reunint al Paranimf de la Universitat de Barcelona més de 3.000 dones que van debatre sobre treball, educació, política o sexualitat després de dècades de silenci forçat per la dictadura franquista. La mostra es podrà visitar a la Bonne fins al 25 de juny i també s'exposarà a altres espais com la Fabra i Coats i, a partir de febrer de 2027, per la demarcació.