Reclamació històrica. Entitats feministes han presentat una reclamació a la Diputació de Barcelona per recuperar l’emblemàtic edifici La Bonne – Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, situat al número 7 del carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona, requisat per Franco i que va entregar a l’ens municipalista el març de 1942. Responsables de La Bonne, que agrupa més de 90 entitats, han explicat aquest dijous a El Nacional.cat que fa set anys que estan en una “alegalitat” en haver-se esgotat els convenis de cessió d’ús parcial de l’edifici que van aconseguir l’any 2003. Ara reclamen, a la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret, el retorn de tot l’edifici per a les dones, en aplicació llei estatal de memòria democràtica del 2022. Si la Diputació no respon, l’associació promotora de La Bonne presentarà una demanda per la via contenciosa administrativa.
Cessió "mai completa"
La Bonne afirma que la condició de la cessió —continuar l'obra cultural i social de l'Institut— mai no ha estat completa per part de la Diputació. Detalla que amb el pas dels anys, "l'edifici va acollir una escola d'enginyeria de la Universitat Politècnica, i posteriorment l'Institut del Teatre, usos del tot aliens a la cultura de les dones". La Bonne denuncia que "l’edifici acull tota mena d’actes".
Les entitats feministes basen la seva reclamació en l'article 31 de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, que reconeix el dret al rescabalament dels béns confiscats per raons polítiques, ideològiques o de consciència durant la Guerra Civil i la dictadura. La llei reconeix expressament les associacions feministes i institucions educatives com a entitats amb dret a reclamar aquesta restitució, i fa una menció especial a la repressió patida per les dones que van exercir un paper actiu en la vida intel·lectual i cultural del país.
Subsidiàriament, si la cessió fos considerada legalment vàlida, La Bonne demana la resolució del contracte per incompliment de la condició essencial que la motivava, d'acord amb l'article 1.124 del Codi Civil. L'entitat ha anunciat també que inclourà l'immoble en la base de dades de béns confiscats pel franquisme que elabora el grup d'investigació ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili, un projecte finançat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica concebut com a eina de suport per a reclamacions judicials.
Valor històric i feminista
Les entitats manifesten que "l'edifici té un valor simbòlic extraordinari per al moviment feminista català". Recorden que allà l'any 1909 Francesca Bonnemaison va impulsar la primera biblioteca pública de dones de tota Europa. El 1922, l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona —creat, gestionat i finançat íntegrament per dones— s'instal·là definitivament a l'immoble del carrer Sant Pere Més Baix. En el seu moment d'esplendor, als anys vint i trenta, prop de 30.000 dones passaven cada any per les seves instal·lacions, on s'impartien des de classes d'idiomes fins a formació professional en àmbits poc habituals per a les dones de l'època, com la delineació o la fotografia.
La confiscació franquista
Segons la documentació aportada per l'associació, basada en una investigació de la historiadora Isabel Segura i les juristes Marisa Fernández i Eugenia Canal, l'Institut funcionava amb plena normalitat i salut econòmica fins al juliol de 1936. Acabada la Guerra Civil, les responsables de l'entitat es van trobar sota una pressió creixent per part de les noves autoritats franquistes. Pilar Primo de Rivera, cap de la Sección Femenina de Falange, va visitar l'edifici el febrer de 1939, i en els mesos següents la Falange va maniobrar per prendre'n el control.
S'hi afegeix que l'any 1940, sota aquestes pressions, la Junta General de l'Institut va acabar cedint tot el patrimoni de l'entitat —incloent-hi l'immoble— a la Diputació de Barcelona, amb la condició explícita que es continués l'obra social de l'Institut. La Bonne considera que "aquella cessió no va ser voluntària sinó forçada", i que el pretext de dificultats econòmiques que s'hi va al·legar era fals, com demostren les actes de l’entitat.
La naturalesa real de l'operació —se sostiene— quedà al descobert dos anys després: el 1942, la Diputació va cedir gratuïtament l'edifici a la Sección Femenina de Falange durant 25 anys, "vulnerant de manera flagrant la condició pactada". La formació en va assumir la direcció amb plena llibertat, sense cap ingerència que no fos la de la "jerarquía política del Movimiento".
Amb el context actual, les entitats feministes, sense conveni de cessió, reclamen la recuperació total de La Bonne.
