‘Calendari’ ha estat una de les paraules més repetides dels darrers dies. Els sindicats del món educatiu van anunciar el divendres passat que convocaven una vaga de cinc dies el mes de març. Ho van fer després que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, no donés el braç a tòrcer i mantingués l’avançament del calendari del curs escolar al 5 de setembre. Encara no estan confirmats quins seran els dies definitius en els quals es farà aquesta vaga de docents i, de fet, encara hi ha diversitat d’opinions dels sindicats sobre quins dies celebrar l’aturada. És més, ara també es menciona la possibilitat de fer vaga el mes d’abril. De totes maneres, el Departament s’ha mantingut ferm en la seva proposta i tampoc no ha acceptat la proposta d’ajornar un any aquest avançament del calendari. Es tracta d’una proposta que van fer els sindicats en el ple extraordinari del Consell Escolar que es va celebrar aquest dilluns.
Dit això, cal assenyalar que les portaveus dels sindicats que la setmana passada van ocupar l’edifici del Departament d'Educació van assegurar que la convocatòria de vaga no es deu exclusivament al calendari. De fet, Iolanda Segura, d’USTEC, va manifestar que aquest episodi és només “la gota que fa vessar el got”. Quines són les altres gotes? Durant l’ocupació de la setmana passada els manifestants demanaven constantment “dimissió”, en referència a Cambray, i “negociació”, en referència a un seguit de punts que en cap cas acaben en el calendari. Anem a pams, doncs. Comencem amb el que ha tingut més ressò i que tothom coneix, però expliquem també els altres motius.
El calendari
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser l’encarregat d’anunciar, acompanyat de Cambray, que el curs vinent començarà el 5 de setembre. Cal tenir en compte que l’agost és un mes de vacances i que els docents, per tant, arriben a l’escola i comencen a preparar el curs l’1 de setembre. Enguany, el 3 i 4 de setembre cauen en dissabte i diumenge, de manera que els sindicats consideren que dos dies no són suficients per preparar el curs. Davant d’això, el Departament s’escuda en el fet que també ha decidit avançar un mes -de finals de juliol a finals de juny- els nomenaments de la plantilla estructural del curs següent.
El problema, però, és que part del professorat no té contracte els mesos de juliol i agost, un fet que dificulta les tasques organitzatives durant l’aturada prèvia a l’inici de curs. Tal com va manifestar USTEC a través d’un comunicat, l’avançament provoca "greus problemes logístics perquè implica un sobreesforç organitzatiu a uns centres ja massa carregats". És per això que hi ha diversitat de versions sobre si la mesura afecta els drets laborals o no.
Cartells que els sindicalistes van enganxar a les parets durant l'ocupació d'Educació / Foto: Sergi Alcàzar
El currículum
La llei espanyola d’educació ha canviat amb el govern de Pedro Sánchez. La LOMLOE obliga les comunitats autònomes a proposar un nou currículum en els seus sistemes educatius, i Catalunya ha presentat el seu. El cas és que no és definitiu, però la proposta en forma d’esborrany que ha remès als centres no ha convençut la comunitat educativa. El Govern ha optat per iniciar un procés participatiu, però els sindicats demanen participar-hi ja. Entre les característiques principals d’aquesta proposta feta per Educació destaquen que el català deixa de ser l’única llengua vehicular -ja que s’aposta per un model competencial-, la nova nomenclatura per avaluar els alumnes, la dificultat per repetir curs, atorgar més autonomia als centres, la desaparició de la Filosofia a l’ESO i un Batxillerat carregat de canvis.
Les retallades
Ja fa molts anys que el sector educatiu va patir retallades per culpa de la crisi econòmica de principis de segle. Els sindicats demanen que es reverteixin aquestes retallades, i és per això que demanen que els sous s’incrementin al voltant d’un 10% per recuperar el valor dels salaris del 2010, així com una inversió d’entre el 6% i el 7% del PIB en Educació. També consideren que en els darrers anys s’han patit disminucions de plantilles, així com pitjors horaris, augment de ràtios, falta de substitucions de baixes laborals i, per tant, més càrrega de treball per al professorat. També es demana l’estabilització del personal interí.
Sindicalistes de CCOO onejant les seves banderes al terrat del Departament d'Educació / Foto: Sergi Alcàzar
Requeriment del C2 de català
El passat mes de gener, el Departament d’Educació va informar que a partir del 2024 els professors hauran de tenir el C2 de català per impartir classes a Catalunya. Es tracta d’una mesura que ha empipat els sindicats, que demanen que aquesta obligatorietat decaigui. El C2 serà també obligatori per a qui ja hi treballa, però no a partir del 2024. D’aquesta manera, el C2 ja no serà un mèrit per ser professor, sinó un requisit.
25% de castellà
Tot i que aquest no ha estat un dels motius que han dut els sindicats a convocar una vaga de cinc dies el març, mereix una menció especial. Perquè també pel mes de març ja hi ha una altra vaga convocada per protestar contra la ingerència de la justícia espanyola a l’escola catalana i atacar la immersió lingüística obligant a fer el 25% de les classes en castellà a Catalunya. L’aturada tindrà lloc el dia 23, i USTEC, CCOO, la Intersindical, UGT i Aspepc han de fer ara mans i mànigues perquè l’aturada de cinc dies no coincideixi amb aquesta altra aturada. ElNacional.cat ja va avançar quines han estat les propostes de cada sindicat per fer aquesta aturada de cinc dies, i algunes d’elles proposen alternatives per esquivar aquest obstacle a l’agenda. L’aturada del 25% està secundada pel SEPC, COS, la Intersindical i USTEC.