Polèmica a Vitòria pel nom d'una nounada. El passat 22 d'octubre Bergoi i Alazne, una parella de Vitòria, van donar la benvinguda a la seva filla i van decidir posar-li Hazia de nom, que significa "llavor" en euskera. El que no s'esperaven és que la jutgessa que havia de tramitar la inscripció de la nounada es negués a fer-ho amb aquest nom. La parella va delegar els tràmits d'inscripció a l'hospital el dia 22 d'octubre, quan va néixer la seva filla, però el que en cap cas s'esperaven és que un parell de dies més tard els diguessin que no li podien posar el nom que havien escollit. Segons la jutgessa, aquest nom mai s'ha fet servir i és un substantiu, motiu que l'ha dut a no processar la inscripció i a escollir ella mateixa el nom de Zia, en contra de la voluntat dels pares.

"Si no busquen una alternativa, escolliré jo mateixa un nom", afirmava la jutgessa. La magistrada va donar als pares de l'Hazia un marge d'uns deu dies per buscar una alternativa, però la parella va mantenir en ferm la seva decisió d'anomenar Hazia a la seva filla. Un cop van passar aquests deu dies, la jutgessa ha escollit, fent ús de la llei i en contra de la voluntat dels pares, el nom de la petita, que d'avui endavant serà legalment Zia. Aquest nom és una derivació del llatí de "llavor". La magistrada va proposar inicialment que els pares es decantessin per anomenar la seva filla Semilla, en castellà, però la parella s'hi va negar rotundament

La inscripció en el registre permetrà que els pares puguin iniciar els diferents tràmits administratius que estaven aturats perquè no es podia identificar, fins ara, a la petita. Però ara continuarà sent a casa seva Hazia i la família continuarà batallant pel reconeixement oficial del nom. Els progenitors han fet una consulta a Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca. Des de l'organisme, que no té cap potestat i que es limita a informar, han comunicat que Hazia ve d'"hazi" (créixer, criar, llavor), de la mateixa manera que Nahia, un nom molt comú al País Basc, ve del verb "nahi" (voluntat o desig).

En més d'una ocasió s'ha obert el debat per l'ús de noms en basc que tenen un significat cridaner en castellà, com Zigor (càstig) o Zuhaitz (arbre). La llei del Registre Civil diu que “Queden prohibits els noms que objectivament perjudiquin la persona, així com els diminutius o variants familiars i col·loquials que no hagin aconseguit substantivitat, els que facin confusa la identificació i els que indueixin en el seu conjunt a error quant al sexe”.