Amb els mitjans de comunicació sincronitzats assenyalant que Pedro Sánchez ha tingut la seva pitjor setmana de legislatura i que, malgrat tot, la seva voluntat és esquivar els escàndols i mantenir-se a la Moncloa, el secretari general del PSOE ha vist, segurament, l'arribada del cap de setmana com aquell boxejador noquejat que l'únic que espera és que l'àrbitre xiuli el final de l'assalt per asseure's a la seva cadira a la cantonada del ring. I allà el tenim des de les 14 hores d'aquest divendres, quan han tancat els jutjats, i ja se sap que, a partir d'aquesta hora, l'activitat policial i judicial, sobre la qual ha gravitat aquests dies l'enfonsament socialista i la tremolor de cos, baixa uns quants graus. I això que dissabte serà un cap de setmana especial en aquest aspecte, ja que hi ha previstes declaracions als jutjats de Madrid dels detinguts aquests últims dies, relacionades amb el cas clavegueres, amb Leire Díaz i l'empresari Antxon Alonso al capdavant, i el cas Plus Ultra, en què estan detinguts l'expresident de la SEPI Vicente Fernández i el propietari i director general de l'aeronàutica.

Veurem què declaren, quines mesures adopten els jutjats de Madrid i també, els dies vinents, què amaguen els telèfons mòbils confiscats i els nombrosos escorcolls que s'han practicat. Simultàniament a aquests casos d'enorme recorregut judicial que l'atrapen, al PSOE se li ha obert una via d'aigua que, sense adquirir la transcendència judicial dels casos de corrupció, està tacant la imatge de partit feminista dels socialistes, atrapats en un no parar de casos de denúncies d'assetjaments sexuals que apareixen a grapats de diferents organitzacions. Sorprèn que, en aquest cas, la resposta que està donant el PSOE sigui tan tova i que hagi tingut els casos tant de temps en un calaix sense haver actuat. El més greu continua sent el de Francisco Javier Salazar, que va ser diputat per Sevilla i va ajudar Sánchez el 2017 a conquerir novament la secretaria general del partit. Va ser premiat amb el càrrec de director d'Anàlisi i Estudis del Gabinet de la Presidència del Govern. Malgrat que estava previst que el juliol passat fos nomenat secretari d'Anàlisi i Acció Electoral del PSOE, va renunciar al càrrec després de ser denunciat per diverses dones socialistes per assetjament sexual i abús de poder quan Salazar era el seu cap a la Moncloa.

Costa trobar un altre moment en la vida política espanyola —mai, sens dubte, en aquest segle— en què l'ona expansiva dels casos de corrupció assolissin el volum i la dimensió actuals

Salazar és la persona que ho sap tot d'aquelles primàries i, per això, la pregunta és fàcil: Què sap Salazar de Sánchez? Només alguna cosa greu explicaria l'aparent ineptitud del PSOE gestionant aquest cas, que ells mateixos defineixen com de conducta d'enorme gravetat i tan sols l'aparten com a militant. Quan hi havia un enorme clamor al PSOE, i sobretot entre les dones del partit, perquè el cas acabés en mans de la Fiscalia. La gestió del cas Salazar i de l'expresident de la SEPI, tots dos andalusos, ha tingut un dany col·lateral: la vicepresidenta María Jesús Montero, ja que totes dues carpetes han estat a sobre la taula. Vicente Fernández era, a més, una persona d'una enorme confiança seva, encara que ara sembli que gairebé no el conegui. Els casos d'assetjament sexual s'han anat estenent per Còrdova, Lugo (la secretària d'Igualtat del PSOE gallec i el president de la Diputació han dimitit) i l'últim a València, el qual ha esquitxat el número dos del partit en un pou sense que aparentment s'hagi tocat fons.

Costa trobar un altre moment en la vida política espanyola —mai, sens dubte, en aquest segle— en què l'ona expansiva dels casos de corrupció assolissin el volum i la dimensió actuals. Fins i tot la sempre timorata Yolanda Díaz ha fet una temptativa de voler alçar la veu, com a líder de Sumar i vicepresidenta del govern espanyol, i ha demanat una remodelació de l'executiu, ja que, segons les seves paraules, així no es pot continuar. Ha estat un brindis al sol, al qual Sánchez no ha fet gens ni mica de cas. Però és un exemple del temor dels socis del PSOE a quedar atrapats en la bola de corrupció que s'està formant. Potser només Podemos ha sabut prendre prou distància perquè l'explosió els agafi a certa distància. El Partit Popular ha demanat una convocatòria urgent del ple del Congrés la setmana que ve, decisió que ha d'adoptar la Diputació Permanent, ja que la cambra està formalment en període de vacances. És evident que el ple sembla obligat, i l'estrany és que ara per ara només l'hagi demanat Alberto Núñez Feijóo i no la resta dels grups parlamentaris. Perquè és obvi que Sánchez deu una explicació.