Tant se val el color de la capçalera. Tots els editorials i columnes sobre *la sentència* que es publiquen aquest divendres estan alineats sobre el mateix argument com un tren sobre les vies: l’Estat de dret funciona a Espanya i la justícia és igual per a tothom. Els mèdia que han publicat peces d’opinió mostren una unitat granítica en insistir que la justícia espanyola és lliure, independent i no fa distinció de persones.

L’editorial d’El País ho resum canònicament: “Queda demostrat que a Espanya funciona l’Estat de dret i que ningú està per sobre de la llei. (...) Aquesta sentència certifica la fi de la sensació d’impunitat que acompanyava als afers amb altes personalitats implicades, i cal ressaltar que s’ha jutjat un membre de la Família Reial, com mai s’ha fet en altres cases reials europees”.

Els fets potser no ajuden tant, però, a la proclamació del principi. Es fan mil contorsions per a sostenir-lo. El País qualifica la sentència de “justa i equilibrada”, tot i que “ha fixat penes molt inferiors a las que demanava la fiscalia”. El Español considera que les condemnes “resulten cridaneres per la seva lenitat, comparades amb les que s’ha imposat als culpables de Gürtel”, cosa de la que en dedueix que “és evident que l’Audiència Provincial de Palma ha aplicat als acusats de Nóos una interpretació de la legalitat que els ha beneficiat”.

A El Confidencial, José Antonio Zarzalejos insisteix amunt i avall en la independència de la justícia, etcètera. Però dictamina que el jutge José Castro ha quedat “desautoritzat fins un punt que voreja la proclamació de la seva incompetència tècnica”, com també el fiscal Pedro Horrach, l’estratègia del qual és “clarament de compensació: no va imputar cap delicte a la Infanta però va carregar la mà a les penes i nombre de delictes que va atribuir al marit”. Als dos acusa de “populisme judicial”.

A l’ABC, Pedro Marín dedica quatre paràgrafs a insistir en la llibertat judicial i tal pasqual. Al final, però, es pregunta “per què hi ha tanta diferència entre el criteri jurídic d'un instructor i el d'un tribunal. O entre l'avaluació penal d'una acusació popular i la de la Fiscalia o el propi Estat. Les penes imposades estan molt sota de les inicials peticions, i és raonable que la ciutadania es pregunti les raons d'això”. Ja en parlarem més endavant, diu, fugint d’estudi.

I així tot. Aviam. En què quedem? La justícia espanyola i l’estat de dret han funcionat tot i que l’instructor i el fiscal són uns incompetents i la sala ha dictat una sentència benèvola? Sembla un miracle. El mateix jutge instructor, José Castro, s’ha empipat tant que ha esclatat: “Que li preguntin” a altres persones que han estat jutjades (aquí esmenta Isabel Pantoja) si consideren que han rebut el mateix tracte que la Infanta.

Potser la insistència en proclamar les virtuts inoxidables de la justícia i l’estat de dret espanyols no té tanta relació amb el cas Nóos sinó amb altres afers judicials en curs. Potser.

Ludificació i llauna

Menys de deu minuts després de publicar la notícia —ho han fet els primers— El Confidencial ja duia en portada una enquesta on preguntava: “Li sembla just que hagin absolt l’infanta Cristina?”. A l’hora d’escriure aquesta peça registrava el resultat de 72% ‘No’ i 28% ‘Sí’. No es podia saber. D’això en diuen “gamificació” (de game, ‘joc’ en anglès) o “ludificació” (de ludere, ‘jugar’ en llatí). Es tracta d’usar elements i dinàmiques del joc en altres contextos, en aquest cas per a atreure lectors.

El digital té aquestes coses. L’enquesta és un recurs original que es podia fer en poc temps. Tots els digitals han acompanyat el titular amb molta documentació preparada per endavant. Peces enllaunades que són un altre contingut típic del digital.

A mesura que ha avançat el dia han aparegut peces més analítiques, com la de Joan J. Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB, a El Periódico, publicada primer amb el titular “Una sentència benigna” i després, pels motius que siguin, retitulada com “Els angles de la sentència”.

La velocitat que exigeixen els mèdia digitals no deixa gaire marge a la creativitat. Els títols només es diferenciaven per l’ordre en què apareixen a la frase la Infanta Cristina i Urdangarin. Han posat primer l’Infanta a El Confidencial, El Mundo, La Razón, eldiario.es i El Periódico. Han donat preferència al seu marit a El Español, El País, ABC i La Vanguardia. És un recompte curiós i sense conseqüències.

Potser el millor títol l’ha fet eldiario.es: “La sentencia de la Infanta le sale a devolver”. A més a més apareix en un directe, fet que desmentiria que la pressa no és creativa. La gràcia aquí és que a Cristina ja l’havien fet pagar fa mesos una mena de fiança que era el doble de la multa final. Ara li hauran de tornar 322.325 euros.

També condemnada

La pressa del digital també deixa al periodista més exposat a funcionar amb el pilot automàtic i, per tant, a acceptar sense rumiar-s’hi gaire les valoracions que arriben de les parts del cas, que poden haver estat planificades prèviament.

Per exemple, tothom diu que han absolt l’Infanta. És veritat: l’han absolt dels delictes fiscals que comportaven presó. Però també l’han condemnat com a responsable civil a títol lucratiu i “ha de respondre, conjuntament i solidària” amb el seu marit per un valor de 265.088,42 euros. Ha estat condemnada a pagar una multa per beneficiar-se d’uns guanys no declarats a Hisenda dels que en sabia l’origen, encara que no intervingués en el frau. Pròpiament, és més precís dir “no anirà a la presó” que no pas “ha estat absolta”.

Qui ho tenia tot calculat és Miquel Roca, l’advocat de la Infanta. La seva aparició al portal del carrer del seu despatx havia estat avisada el dia abans. Esclar, totes les teles i ràdios hi eren i moltes han emès la compareixença en directe. Ell ha estat el primer en valorar la sentència, que sempre és sortir amb avantatge.

“Levito”, ha dit d’entrada. No podia comentar res del fons, perquè encara no s’havia feta pública aquesta part de la sentència i també perquè el detall del cas l’han portat els seus associats Jesús Silva i Pau Molins. Però ha insistit per terra, mar i aire en els missatges que volia fer circular: la Infanta ha estat absolta, creu en la innocència del seu marit i “la justícia és igual per a tothom”. Al cap de deu minuts li han demanat un resum de la sentència. “La justícia és igual per a tothom”, ha respost. Un crack.