L’Audiència de Barcelona ha revocat la intervenció judicial de les fundacions Cellex i Mir Puig l'abril passat, en admetre que es va adoptar vulnerant el dret de defensa dels tres executors testamentaris de l'empresari químic i filàntrop de la ciència catalana Pere Mir, segons la resolució avançada per La Vanguardia i a la que ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimarts. En concret, la secció 9a de l’Audiència de Barcelona sosté que els tres marmessors investigats -l'oncòleg Josep Tabernero, Jordi Segarra i Juan Francisco Capellas- no van tenir temps d’analitzar la causa i els fets que se’ls imputa pels delictes d'administració deslleial i apropiació indeguda, tal com exposen els seus defensors Pau Molins i Jorge Navarro.
Per això, el tribunal ha acordat que la titular del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, que investiga una suposada irregularitat en la gestió de les dues fundacions i quatre empreses associades, torni a convocar la vista de mesures cautelars, donant-li almenys deu dies a la defensa. Amb tot, l'Audiència admet que la magistrada instructora, Myriam Linage, pot tornar a dictar la mateixa resolució d’intervenció de les fundacions, ara controlades pel Departament de Justícia per encàrrec judicial, i que es va personar com a acusació particular a la causa.
A més de la intervenció de les entitats, la magistrada va ordenar que els investigats no tinguessin poders sobre tres immobles, com una casa a Baqueira, tot i que s'aclareix que sí que en poden fer ús.
Un perjudici de 6 milions
En la resolució, l'Audiència de Barcelona exposa que la investigació -encarregada als Mossos d'Esquadra- es va fer en secret durant un any, entre el 20 de març de 2024 i el 5 d'abril de 2025, i sense que s'acordessin mesures cautelars, mentre que només es va donar 24 hores als marmessors investigats per defensar-se en la vista de mesures cautelars. Els investigats es van negar a declarar en desconèixer la causa i al·legar indefensió, com ara ha confirmat el tribunal. "No se'ls ha donat el temps i les facilitats adequades", sosté la secció 9a, fent referència a la terminologia usada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a garantir el dret de defensa.
Pere Mir va morir el 2017 i l’any següent, la seva esposa, Núria Pàmias, a qui delegava els seus béns. S’indica que Mir va expressar que deixava la seva herència a accions socials i d’investigació, gestionada per la fundació Cellex, tot i que el testament de 2011 es va canviar el 2013. La denúncia contra els marmessors és que haurien desviat part de l'herència a finalitats personals o crèdits no recollits en les darreres voluntats de Mir.
La instructora xifra el perjudici provisional en 6.215.039 euros i va vincular la necessitat de cautela a "la persistència d'actuacions recents de disposició", com a préstecs del gener de 2025, la qual cosa -va sostenir- "acredita un risc de continuïtat delictiva". Va rebutjar, d'altra banda, que les instruccions de Mir emparin donacions o autopréstecs com les realitzades.
Per la seva part, la Fiscalia va afirmar, a més, que "l'administració judicial és idònia i necessària davant la falta de col·laboració amb el Protectorat i la magnitud del patrimoni afectat", per la qual cosa amb una simple intervenció no n'hi hauria prou per als fins perseguits.
Pere Mir va morir el 2017 i l’any següent, la seva esposa, Núria Pàmias, a qui delegava els seus béns. S’indica que Mir va expressar que deixava la seva herència a accions socials i d’investigació, gestionada per la fundació Cellex, tot i que el testament de 2011 es va canviar el 2013.
Amb tot, set mesos després de la intervenció judicial de les fundacions de Mir, la instructora ha de convocar una nova vista de mesures cautelars, donant temps a les defenses per analitzar tota la causa.