Pere Mir va fer cèlebre una frase que va definir la seva vida, marcada per la discreció i l’afany per passar desapercebut, fugint del protagonisme i de la llum dels focus. “Es viu més tranquil sense ser famós”, va dir Pere Mir i Puig, en una de les poques entrevistes que va concedir. Reconegut com un dels principals mecenes de la ciència a l’estat espanyol, l’escàndol que ara envolta la seva herència i el seu llegat contrasta amb aquest perfil extremadament reservat que el va caracteritzar i la seva preocupació per evitar sistemàticament l’exposició pública. Però aquesta voluntat que sempre va mostrar de viure en un segon pla mediàtic, també va estar acompanyada per una enorme generositat. Pere Mir va acumular una gran fortuna, i les seves contribucions econòmiques van ajudar a transformar Barcelona en un referent científic europeu i van impulsar el progrés científic de Catalunya.
Mir va néixer a Barcelona el 28 de novembre de 1919 i va morir el 10 de març del 2017) a la mateixa ciutat, després de viure gairebé un segle dedicat a la química, a l’empresariat i a la filantropia científica. Va estudiar Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona, i en 1942 va fundar l’empresa Derivados Forestales a Sant Celoni, empresa pionera a produir formol concentrat a través d’una tècnica innovadora d’extracció de la fusta que ell mateix va desenvolupar. Aquest invent, vigent avui en dia, el va implementar en vuit fàbriques, a Espanya, França i Mèxic, va convertir la companyia en líder mundial de derivats del formol i li va reportar una fortuna. Pere Mir, que era inventor, director i propietari de Derivados Forestales, va enregistrar més de 20 patents relacionats amb els derivats del formol, incloent-hi el paraformaldehid, utilitzat com a desinfectant i fungicida. El seu èxit es va basar en un enfocament que va combinar la creativitat tècnica i la visió empresarial, amb la producció estable de formol concentrat a escala industrial basat en un sistema d’extracció i concentració que evitava la solidificació del producte final.
La venda de l’empresa Derivados Forestales
Pere Mir va efectuar dues operacions claus amb la seva empresa. En el 2002 va vendre el 45% a una filial del Banc Sabadell a través de la seva societat luxemburguesa, Cellex Chemie AG, i amb els beneficis d’aquesta venda va crear la Fundació Cellex (2003) per canalitzar tota la tasca filantròpica. En el 2006, va vendre el total de Derivados Forestales al grup químic Ercros a través d’un canvi de participacions. La transacció, segons les informacions, va incloure l’absorció de les participacions de Bidsa (filial del Banc de Sabadell) i Cellex Chemie AG, amb un valor estimat de 240 milions d’euros.
Anteriorment a la creació de Cellex, Pere Mir havia creat la Fundació Privada Mir-Puig en 1978 amb l’objectiu de finançar les ajudes assistencials a persones necessitades, abans de dedicar-se plenament a la filantropia científica. Amb la fundació Mir-Puig va donar suport a residències com la Casa Pairal, a Vilassar de Mar, que Mir va finançar des dels anys 50 i va ampliar significativament en el 2001. Tota aquesta tasca social i filantròpica li va reportar diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi (1993), el Premi Nacional d'Investigació (2011) i la Medalla d'Or de Barcelona (2013).
Donacions en projectes de biomedicina i fotònica
La seva filantropia estratègica en el món científic es va centrar en quatre pilars. D’una banda, va realitzar donacions a institucions pioneres, com l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), a la que va donar 16 milions d’euros en el 2010 -la major aportació privada a la ciència en Espanya- per construir l’edifici NEST-Cellex al Parc Mediterrani de Castelldefels, i per atraure talent internacional. També va finançar íntegrament la seu moderna de l’Institut d’Oncologia (VHIO) del Vall d’Hebron, i va contribuir a ampliar les instal·lacions del IDIBAPS, el centre biomèdic vinculat a l’Hospital Clínic. Un altre pilar de les seves contribucions van ser els programes educatius, amb les Beques CiMs+Cellex, els programes internacionals per la formació de joves científics o la contribució a la lluita contra la malària amb el finançament del primer programa espanyol dedicat al Plasmodium vivax. S’estima que el mecenatge estratègic de Pere Mir entre el 2003 i el 2017 es va concretar en donacions per valor de 120 milions d’euros, prioritzant projectes amb impacte tangible en biomedicina i fotònica.
Sense descendència
Va compartir tota una vida amb la seva esposa, Núria Pamias, però el matrimoni no va tenir fills, i Pere Mir va morir als 97 anys sense deixar descendència. El seu patrimoni, que s’ha estimat entre els 400 i els 500 milions d’euros (tot i que els gestors de Cellex rebaixen l’herència a 40 milions), va quedar gestionat per Jordi Segarra, el marmessor de la seva fortuna i president dels patronats de les fundacions Cellex i Mir-Puig. Els altres dos executors testamentaris de l’empresari són el prestigiós oncòleg Josep Tabernero, director de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO), i l’advocat Juan Francisco Capellas.
La denúncia que inicia el cas
En el 2023, però, qui va ser el seu col·laborador i gestor històric de l’empresa Derivados Forestales, Àngel Surroca, va denunciar que el patrimoni no figura en les fundacions i acusa Segarra de vendre actius clau (residències a Suïssa, la Vall d'Aran i Barcelona) sense justificar el seu destí. El Jutjat d’Instrucció número 12 de Barcelona que investiga el cas va decretar dilluns que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, dirigit pel conseller Ramon Espadaler, assumís "de forma immediata" el control de les fundacions científiques Cellex i Mir-Puig i de les seves quatre societats mercantils associades (Simex, Mil Veinte, Sociedad Anónima de Intereses i José Pàmies). La Generalitat, doncs, ha assumit l’administració judicial de les fundacions i les empreses esmentades. Es tracta d'una mesura cautelar durant un procediment penal obert a ambdues fundacions, segons la Conselleria de Justícia. El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica n'ha assumit el control a través d'un protectorat.
A la mateixa interlocutòria, l'autoritat judicial determina el cessament dels patrons de les fundacions i dels administradors de les societats mercantils vinculades, i aquest dissabte, segons ha avançat La Vanguardia, la jutgessa que instrueix el cas investiga els tres executors testamentaris, Jordi Segarra, Josep Tabernero i Juan Francisco Capellas pels presumptes delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda.