Els testimonis vinculats a la Conselleria d'Ensenyament han confrontat les dues versions que floten avui en l'ambient del judici pel 9-N a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Mentre un inspector i una directora d'institut asseguren que es va forçar els responsables dels centres a obrir els edificis per fer la votació, una altra directora, un altre inspector i la directora de Serveis Territorials asseguren que tot es va fer voluntàriament, sense vehemència en cap moment, tal com ha apuntat el fiscal Emilio Sánchez Ulled que ha incidit avui en el fet de si es van posar per escrit les ordres, de si es va obligar a cedir els locals i si realment la petició es podia acollir a l'ús social o no dels edificis.

La directora de Serveis Territorials de Barcelona, Montserrat Llobet, amb un testimoni dispers i en algun moment contradictori, al final ha deixat clar que "la Generalitat pot fer l'ús dels instituts que li sembli". Davant la pressió del fiscal ha arribat a dir que la petició dels centres no s'acollia a l'ús social, que s'ha defensat fins ara. Sí que ha reconegut l'ús social, en canvi, un dels inspectors que va alertar de la consulta als seus caps de l'Estat. Jesús Rull, ha dit que el procés participatiu "va ser portat per voluntaris, no implicava ni l'autoritat ni funcionaris públics. I se situa en l’ús social de les instal·lacions".

"Hi havia algun centre que va venir a deixar les claus al registre o a secretaria. No li puc assegurar quin treballador de comarques el va recollir. I segurament li devia fer una nota conforme deixava les claus allà", així ha explicat Llobet que hi hagués un rebut de cessió de claus sense firmar però amb el segell del departament. Un document que els inspectors van acabar enviant als seus superiors com a prova contra la consulta. 

Llobet ha qualificat d'"anecdòtic" que només un institut, dels més de 50 de la zona, es negués a obrir i un altre lliurés les claus perquè obrissin els voluntaris. Tot i que ha admès un estira-i-arronsa amb Dolores Agenjo, la directora de l'IES Pedraforca de l'Hospitalet: "Li vaig demanar les claus i em va dir que no". Llobet ha explicat que Agenjo li va demanar que li posés per escrit la petició "per portar-la a la delegació del Govern". Agenjo declara també avui com a testimoni. 

La directora de l'institut Pompeu Fabra de Badalona que va cedir les claus ha negat pressions: "Pressió hauria sigut obligar-nos a obrir". Josefa Bosch, ha lamentat també que un dels inspectors, Josep Alsina, li demanés el rebut de cessió les claus i que després el document acabés fent-se públic a la premsa. Bosch era testimoni de la Fiscalia i Acusació Popular però finalment s'ha acabat alineant amb l'estratègia de la defensa segons ha anat explicant els fets.

"S’estava forçant els directors dels centres a cedir els locals"

Josep Alsina, un dels inspectors d'Ensenyament que declara al judici com a testimoni, assegura que "s’estava forçant els directors dels centres a cedir els locals sense saber ben bé com". 

Contradiu així la declaració d'ahir de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau que ahir va assegurar que "seria una contradicció, un moviment que es fa amb voluntariat que hi hagués coacció".

Josep Alsina, un dels dos inspectors de la Conselleria d'Ensenyament que va denunciar que el departament va convocar reunions amb directors d'institut per sol·licitar-los que facilitessin l'accés als seus locals per a la votació del 9-N. En aquest sentit, ha explicat que en una reunió la directora territorial de Barcelona, Montserrat Llobet, va explicar als directors com havien de cedir els centres i va donar tres opcions: "Que se'n fessin càrrec com a directors de tots els centres, que busquessin voluntaris entre el professorat o que donessin les claus perquè els serveis territorials busquessin un voluntari que obrís l'institut" el 9-N.

El frec a frec entre les defenses, el testimoni i Barrientos

"No sóc jurista, sóc llicenciat en Ciències Matemàtiques, però per mi no hi ha dubte". Alsina ha fet valoracions legals durant el seu testimoni, un fet que ha provocat la càrrega de les defenses en desacreditar els seus coneixements legals. L'advocat d'Ortega l'ha alliçonat explicant-li que la llei a què ha fet referència durant tota la declaració "permet actes escrits i verbals", ja que el testimoni ha qüestionat que la Generalitat no demanés per escrit la cessió dels instituts.

L'advocat de Rigau, Jordi Pina, ha estat més contundent i ha acabat provocant la irrupció del president del tribunal Jesús María Barrientos que ha protegit el testimoni a qui ha arribat a aconsellar que no respongui. 

Pina: La Generalitat pot demanar a les direccions de les escoles utilitzar els centres?  

Alsina: Sí, sí. És una situació bastant freqüent. Fora de l’horari escolar, fa ús de l’edifici.

Pina: El 14 d’octubre va escoltar que el molt honorable va sortir públicament i va dir amb el to de propietari que aquests locals serien seu del procés participatiu del 9-N? Aquesta manifestació del president va ser una manifestació oral, ho recorda?

Alsina: Sí, esclar.

Pina: Li consta per coneixement que el 31 d’octubre l'advocat de l’Estat va presentar al TC una impugnació d’actuacions a la Generalitat sobre la consulta que versa sobre la base de manifestacions públiques i orals i que ha desenvolupat en la demanda d’empara?"

Barrientos: No contesti. Vol formular la pregunta amb claredat? (a Pina)

Alsina: Jo tinc coneixement d’això de manera tangencial.

Pina: Què té de relatiu el sistema educatiu que el Govern de la Generalitat digui que els centres propietat d’ell seran seu d’un procés participatiu.

Barrientos: No respongui.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat