"Entre referents que un té, l'entorn polític i el tipus de documents que vaig rebre, no vaig tenir cap consciència de desobeir el TC", ha dit Irene Rigau, l'exconsellera d'Ensenyament, durant la curta declaració de 21 minuts que ha fet només responent al seu advocat. 

L'exconsellera ha qualificat de "confusió política" tot l'entorn i el debat que es va originar, tant a Catalunya com des del govern espanyol: "L'entorn polític va crear molta confusió, ja que Rajoy va dir que això no era res i no tindria cap conseqüència". Rigau ha llançat un dard contra l'executiu de Rajoy: "Durant tants anys hem vist tantes vegades que sentències del TC eren incompletes pel govern central en matèries com el 0,7%, beques i recerca".

Irene Rigau ha explicat que la comunicació del TC no va ser via secretari judicial i que la primera comunicació que rep és el 8 de novembre, a les 20.43h, la vigília de la consulta, un correu de la Fiscalia fent diversos requeriments que no es responen fins al 12 de novembre, que és quan el ministeri públic rep la notificació formal. 

L'ús social dels instituts

 "Amb la voluntat que els centres escolars fossin útils fora d'horari, es va regular i se'n va dir ús social". Així ha justificat l'exconsellera d'Ensenyament que els punts de votació es fessin en els centres escolars de titularitat de la Generalitat. Se'ls va donar un ús com quan hi ha una emergència o un acolliment. 

Rigau, que ha començat la compareixença una mica més nerviosa que Mas i Ortega, ha explicat com es va informar tot el personal d'Ensenyament del tomb de la consulta i de la necessitat de tirar-la endavant només amb voluntaris. "En el moment que el president expressa que es farà una cosa diferent vaig entendre que havia d'informar a Ensenyament", ha detallat l'exconsellera. I també ha explicat com es van organitzar els directors: "Vam parlar que la Generalitat faria ús dels instituts i una web on cadascú es podria inscriure com a voluntari". "Es va fer una crida i tothom va respondre", ha exposat.

L'exconsellera d'Ensenyament, que ha estat la tercera a declarar, ha exposat la llarga tradició que hi ha a Catalunya del voluntariat per explicar com va ser possible muntar el 9-N sense personal propi ni pagat: "Pot semblar estrany confiar una operació tan gran al voluntariat. Catalunya té una tradició. Són moltes les coses que es fan a Catalunya a través del voluntariat i es fan molt bé".

I ha explicat com es va organitzar la feina: "Teníem la plena consciència que un voluntari, un cop acreditat, amb una guia portaria a terme bé la seva actuació".

L'excepció

"Dels 556 instituts, hi va haver un cas singular". Irene Rigau ha centrat bona part de la seva declaració en la directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat: "Hi va haver un punt de singularitat, una manera sorprenent. Ens vam trobar que amb la directora hi havia un estira-i-arronsa. Es va detectar que hi havia un cert fons polític en l’actuació d’aquesta directora i atès que feia unes peticions que anaven més enllà, es va buscar una altra ubicació". 

Rigau ha conclòs: "Em va sorprendre i doldre".