Només el 18,7% dels joves espanyols s'havien emancipat a la fi de 2019, 0,3 punts percentuals menys respecte a l'any anterior, segons dades publicades aquest 11 d'agost pel Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) a ​​l'última edició Observatori d'Emancipació Juvenil (OBJOVEM), corresponent al segon semestre del 2019, que recull una anàlisi de la situació d'aquest col·lectiu abans de la crisi de la Covid-19.

Catalunya se situa prop de quatre punts per sobre de la taxa mitjana d'Espanya i lidera el rànquing amb un 22,6% dels joves entre 16 i 29 anys emancipats. La segueixen Madrid amb un 20,6% i Aragó amb un 19,6%. A la cua del rànquing, hi ha Cantàbria (16,3), Andalusia (15,9) i les Canàries (15,6).

A tot això, cal tenir en compte que l'emancipació en solitari és pràcticament impossible per la gran majoria de joves, encara que tinguin una feina. A Catalunya, per exemple, un jove amb un sou mitjà hauria d'invertir més del que cobra en pagar el lloguer, concretament, un 110,2% del seu sou. Juntament amb les Balears i Madrid lideren el rànquing de les comunitats on s'ha d'invertir més sou en pagar el lloguer.

Segons els experts, el límit recomanable se situa en un 30% del sou, condició que no es pot complir ni a ni les comunitats on aquest índex és més baix, com Extremadura (49,9%) i Castella-la Manxa (49,2%).

L'informe, donat a conèixer en el marc del Dia de la Joventut, que se celebra aquest 12 d'agost, reflecteix també que la població d'entre 30 i 34 anys ha experimentat una caiguda de 2,6 punts percentuals en la taxa d'emancipació, passant del 71,8% el 2018 a el 69,2% actualment.

En funció del sexe, la diferència més gran pel que fa a les trajectòries d'emancipació es troba en la creació de llars unipersonals, ja que en el cas dels homes és del 23,8% enfront del 12,9% en el cas de les dones joves, amb més tendència a independitzar-se amb altres persones.

L'abandonament de la llar familiar sol produir-se una vegada s'acaba el període de formació. Si el 32,7% dels que no cursen estudis resideix de forma autònoma, tan sols el 7,3% de les persones joves que continua estudiant no roman a la llar familiar. En tots els nivells formatius, són les dones les que mostren unes majors taxes d'emancipació per sobre dels homes, encara que aquestes diferències tendeixen a reduir-se a mesura que augmenta el nivell d'estudis. Pel que fa el nivell formatiu, entre els que cursen estudis superiors es registra una major taxa d'emancipació.

Un de cada 5 joves treballadors, en risc de pobresa

L'estudi afegeix que una de cada cinc persones joves que treballen es trobava en risc de pobresa i exclusió social segons la taxa AROPE, el que les converteix en el col·lectiu de persones treballadores per al qual, amb diferència, una feina no suposa una font de estabilitat econòmica i benestar.

L'informe precisa que, de les persones joves que van tancar l'any 2019 amb una feina, el 55,4% ho va fer en llocs temporals. A més, les xifres indiquen que, en gran part del territori, qualsevol modalitat d'emancipació per a una persona jove suposa sobreendeutar-se, és a dir, dedicar més d'un 30% dels seus ingressos a l'habitatge.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat