Jezabel Curbelo, de 39 anys, és matemàtica i la catedràtica més jove de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Nascuda el 1987 a Los Realejos, a les Canàries, va desembarcar en aquesta universitat catalana després d'aconseguir el 2019 un contracte Ramón y Cajal. D'entre totes les destinacions possibles, va pensar que Barcelona estava "a dalt de tot", i ara ja és veïna de l'Hospitalet de Llobregat. Què investiga? No negarem que per a nosaltres és difícil d'explicar, però podem recórrer al que diu la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM): "La seva recerca combina matemàtiques aplicades, geofísica i dinàmica de fluids (...). Els seus avenços han obert noves perspectives en l'estudi de la dinàmica interna planetària, la circulació oceànica i estratosfèrica, així com en àmbits de gran complexitat com la climatologia o la predicció de fluxos turbulents. (...). Curbelo ha situat la seva recerca en l’avantguarda mundial".
I és ben cert que la seva recerca és a l'avantguarda mundial. Ha passat per universitats prestigioses dels Estats Units com Harvard, Stanford i l'UCLA, i acumula una llarga llista de premis: el Donald L. Turcotte, de l'American Geophysical Union —de fet, és l'única persona de Catalunya i de l'Estat que l'ha rebut—, el Premi Vicent Caselles de la Reial Societat Espanyola de Matemàtiques (RSME-FBBVA), el Premi Antonio Valle de la Societat Espanyola de Matemàtiques Aplicades (SEMA) i el L'Oréal-UNESCO "For Women in Science", entre altres. El passat 4 de maig, va rebre a Barcelona el Premi Nacional de Recerca per a Joves Maria Andresa Casamayor, atorgat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que distingeix investigadors de menys de 40 anys que han assolit mèrits rellevants en les etapes inicials de la seva carrera acadèmica, en la modalitat de Matemàtiques i TIC. A escala col·lectiva, tot plegat reflecteix la vitalitat i la projecció internacional de la recerca catalana. Un mes després de recollir el guardó, a ElNacional.cat hem aconseguit un lloc a la seva agenda farcida de viatges arreu del món per entrevistar-la.
Recentment has rebut el Premi Nacional de Recerca, que se suma a una llarga llista de premis. Quin valor tenen per a tu i quin és el teu preferit?
Crec que el que més m'ha agradat rebre ha estat el Premi Internacional Donald Turcotte, de l'American Geophysical Union, que em van lliurar a San Francisco. No és el més important de tots els que he rebut, perquè era per la tesi doctoral, i de fet va ser un dels primers, si no el primer. Però jo acabava d'acabar la tesi i em va fer una il·lusió especial. A més, no és un premi directament de matemàtiques, sinó de processos no lineals, la qual cosa suposava un reconeixement a l'aplicació de les matemàtiques que faig a les ciències de la Terra. Pel que fa al valor dels premis en general, la importància més gran que tenen és que reconeixen el teu treball. Això et dona molta motivació per continuar desenvolupant-lo i, a més, aporta molta visibilitat a la feina i a la persona que hi ha al darrere. És a dir, no estaríem fent aquesta entrevista si no hagués aconseguit aquests premis.
Com va començar la teva passió per les matemàtiques?
Des de petita. A mi sempre m'han agradat les matemàtiques, i realment no recordo cap moment en què no m'agradessin. Sempre van ser la meva assignatura preferida a l'escola. Potser és perquè ho veia més com una activitat de resoldre problemes o passatemps, i no tant com fer càlculs interminables. Mai les vaig veure com una cosa avorrida, sinó com un repte: tens un problema, has de pensar una solució i busques una manera creativa de resoldre'l.
De tenir aquesta passió de petita, a ser catedràtica a la UPC. Quin ha estat el camí fins a arribar a Catalunya?
Jo soc de les Canàries, i vaig estudiar allà la llicenciatura de Matemàtiques a la Universitat de La Laguna. Després vaig anar a Madrid a fer un màster i el doctorat a l'Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT). De fet, vaig començar el doctorat perquè vaig acabar la carrera l'any 2009, en un moment en què no hi havia feina a Espanya. No tenia gaire clar que acabaria dedicant-me a la recerca, simplement buscava feina i només vaig trobar una beca per fer el doctorat. Amb la beca, vaig anar a Madrid a fer el doctorat i és veritat que em va apassionar la recerca. En acabat, vaig anar a Lió a fer un postdoctorat, i després vaig tornar a Madrid amb una beca Juan de la Cierva a la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).
Si has entrevistat altres investigadors, hauràs vist que les carreres sempre són molt llargues i fem molts tombs pel món. Així doncs, més tard vaig aconseguir una plaça d'ajudant doctor a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), però sentia que no havia estat prou temps fora d'Espanya per aconseguir beques com la Ramón y Cajal, de manera que vaig fer diverses estades a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). I, bé, vaig aconseguir la Ramón y Cajal. Com que és una beca que ve amb tu, pots triar la universitat. Vaig parlar amb diversos centres, i una opció va ser tornar a les Canàries, però vaig pensar que Barcelona estava a dalt de tot en ciència. A més, era una ciutat amb mar, cosa que m'agradava. Vaig triar la UPC perquè les matemàtiques que faig són més aplicades, de manera que tenen moltes aplicacions en enginyeria i el perfil dels estudiants encaixava millor amb la meva recerca. Llavors, sense haver viscut mai a Barcelona, vaig venir pensant en on podria créixer més científicament. Vista la meva carrera, crec que no em vaig equivocar, ja que en acabar la Ramón y Cajal he pogut promocionar a catedràtica. Estic molt contenta.
A Catalunya, on ja estàs establerta, s'ha parlat molt del baix nivell de les matemàtiques a l'escola. Com ho veus?
És difícil de respondre per a mi perquè mai he fet classe a escoles o instituts. Quan l'estudiant arriba a la universitat, sí que es noten certes mancances, però arriben alumnes de tot arreu. Si comparo la situació amb quan feia classe a Madrid, la sensació és la mateixa. Crec que és l'evolució dels anys: el primer any que vaig fer classe em feia la impressió que els alumnes estaven més preparats que el segon o el tercer any. És més el pas del temps que no pas el lloc geogràfic. Però també és perquè a la universitat hi arriba gent variada, i generalment els que arriben a fer Matemàtiques és perquè són molt bons, i més amb les notes de tall que tenim.
Per a què serveixen les matemàtiques avui dia? Quines sortides hi ha més enllà de la docència?
L'interès per la carrera ha augmentat precisament perquè s'ha vist que les sortides ja no són només fer classe a l'institut. De fet, ara mateix és la sortida que menys tria la gent, i això també és un problema. Les empreses valoren molt la manera de pensar i de resoldre problemes que té un matemàtic, a més dels seus coneixements. On es troben les matemàtiques? Qualsevol cosa que pensis té matemàtiques a dins: l'ordinador, el mòbil, la intel·ligència artificial, o qualsevol estructura de decisions lògiques.
En el teu cas, es pot dir que apliques les matemàtiques a la crisi climàtica?
Dir-ho així és molt general! (Riu) A mi m'agrada més dir que aplico les matemàtiques al moviment dels fluids, concretament als fluids geofísics. Quins fluids de la Terra coneixem? L'atmosfera, l'oceà i l'interior de la Terra, oi? Conèixer com es mouen aquests fluids, entendre què ha passat i les estructures que es poden formar en ells ens ajuda a fer prediccions, la qual cosa s'aplica al canvi climàtic. Però la meva finalitat última no és estudiar el canvi climàtic. És a dir, aporto un granet de sorra des de les matemàtiques per entendre una temàtica que és enorme i molt complexa.
No sembla gaire habitual veure gent tan jove que acabi sent catedràtica.
No és habitual, no. Hi ha molts requisits de docència i recerca que cal complir prèviament, i moltes universitats fan un sistema d'escalada on passes d'una posició a la següent a poc. Aquests sistemes requereixen molt temps. Jo he tingut la sort que la UPC em va contractar directament com a catedràtica sense aquest procés d'escalada, però no és habitual que hi hagi catedràtics tan joves —encara que hi ha diversos exemples a Catalunya. Costa molt aconseguir l'acreditació de catedràtic, ja sigui per l'Agència Nacional d'Avaluació Acreditació (ANECA) o per l'Agència de Qualitat Universitària (AQU). És un procés costós en el qual has de justificar tot el teu currículum i aconseguir un seguit de mèrits. I, encara que tinguis el certificat, és complicat que s'obri una plaça i que puguis justificar-la, ja que és un procés més aviat de promoció interna.
Després d’aquest procés tan complicat que descrius, tens pensat quedar-te aquí molt de temps, a Barcelona?
Per a sempre! De fet, ja m'he comprat un pis a l'Hospitalet de Llobregat! L'oportunitat de moure'm la vaig tenir quan vaig aconseguir la Ramón y Cajal, ja que et donen l'oportunitat de triar on vols treballar. Només has de buscar una universitat, parlar amb ells i arribar a un acord. Doncs jo vaig triar Barcelona perquè vaig fer un balanç personal i acadèmic, i vaig triar la UPC. Quan vaig aconseguir promocionar a catedràtica i vaig saber que tenia el lloc permanent, em vaig comprar el pis i ja sabia que em quedaria aquí.
Tens algun altre pla de futur? Alguna línia de recerca per obrir pròximament?
Continuo treballant en el mateix de sempre. Sí que apareixen petites preguntes noves, però en general treballo en fluids geofísics des de la perspectiva dels sistemes dinàmics. Ara estem intentant incloure algunes tècniques de machine learning, de clustering, d'agrupament… per aprendre millor les eines que sembla que seran el futur, com la intel·ligència artificial. Però, en general, continuo treballant en fluids geofísics, i estudiant com es mouen i es barregen.