La situació d'emergència per sequera que està vivint Catalunya ha portat el Govern de la Generalitat a prendre decisions, entre les més importants les restriccions sobre el consum de l'aigua que també afecta el reg de parcs i jardins, tant públics com privats. Tanmateix, la sequera no t'ha d'obligar a renunciar a tenir plantes a casa, una bona opció pot ser un jardí sec, és a dir, un jardí que no necessita sec. Amb tot, cal tenir en compte que en moments puntuals si necessitarà aportació d'aigua, però molt menys que un jardí a l'ús. T'aportem alguns trucs per aconseguir el millor jardí sec per la teva llar.
Què és un jardí sec?
Quan parlem de jardí sec ens referim a aquell que consumeix els mínims recursos hídrics possibles per créixer i mantenir-se, tot i que, en la frase de creixement de les plantes probablement si es necessitarà regar-les. Ara bé, una vegada creat i establert no es necessita gairebé gens d'aigua més enllà de les pluges, per mantenir-se sa. Depèn de l'ambient on es construeixi aquest jardí es podran utilitzar unes plantes o unes altres. No totes les plantes són vàlides per aquesta mena de jardins, ja que hi ha algunes espècies que necessiten que es regui cada dia, mentre que altres poden estar una temporada sense necessitar aigua.
Per a construir un jardí sec és millor seleccionar plantes que s'adaptin a climes àrids, com la sabana o l'interior o el Mediterrani. Algunes de les espècies inclouen atzavares, cactàcies i suculentes, però també és possible portar flors i arbres, sempre que tinguin arrels profundes i puguin adaptar-se millor a aquesta mena de paisatgisme que rebrà menys aigua.
Com construir un jardí sec?
Abans de planificar un jardí sec és important conèixer les condicions bioclimàtiques del lloc on es col·locarà. En aquest sentit, serà important analitzar la quantitat de llum solar, la quantitat de pluja i la temperatura mitjana de la zona. Amb tota aquesta informació, l'ideal seria parlar amb algun expert que doni consells sobre les plantes que millor s'adequaran a aquestes condicions. Una bona opció és triar plantes local, ja que, tindran un ambient més segur i serviran per millorar la fauna local. Aquest fenomen es coneix com a "paisatgisme naturalista" que ajuda a transformar el paisatge d'una forma més sostenible. A banda de les plantes també es poden utilitzar altres elements naturals com la sorra, pedres i roques, així com diverses figures artesanes com gerros de ceràmica o de fibres naturals per integrar-se amb la vegetació, i així integrar el jardí amb l'estructura de la casa.
A tall d'inspiració, una bona combinació pot ser barrejar vegetació de fullatge platejat, vellut i aromàtic, amb brillants gramínies que es poden moure amb el vent, arbustos, així com diferents textures i colors. Cada cop existeixen més espècies tolerants a la sequera. En ambients mediterranis es poden incorporar espècies com gramínies, com Hyparrhenia hirta i Stipa gigantea, arbustos, plantes de menor grandària com a Sàlvia argentea, Euphorbia rigida i Stachys byzantina, suculentes com Sedum sediforme, o arbres com l'olivera (Olea europaea) i l'alzina.