El jutjat d'instrucció 3 de Cornellà de Llobregat investiga la prefectura dels Mossos d'Esquadra que va dissenyar el dispositiu de l'1 d'octubre. Són set comandaments dels Mossos, entre ells Ferran López i Joan Carles Molinero, les mans dretes de Josep Lluís Trapero ara fa un any.
El jutge els cita com a responsables "d'elaborar i aprovar les pautes d'actuació del dispositiu de l'1 d'octubre". Els acusa de desobediència. Segons el jutge, "el dispositiu policial semblava haver-se organitzat amb la intenció de no acomplir les ordres judicials rebudes i consistents a evitar la votació".
Els investigats són Ferran López i Joan Carles Molinero, que exercien en aquell moment de cap de la comissaria superior de coordinació territorial i cap de la comissaria superior de coordinació central, respectivament; Emili Quevedo, cap de la comissaria general de planificació de la seguretat; Francisco Javier Gámez, comissari de la prefectura; Antoni Verger, intendent de la comissaria superior de coordinació central, i Amadeu Domingo, cap de la divisió tècnica de planificació de la Seguretat.
A més també se cita com a investigada Mari Pau Martí, cap del servei d'assessorament jurídic de la direcció general de la Policia.
Està investigada, per tant, tota la prefectura dels Mossos d'Esquadra, que és el màxim òrgan de direcció de la Policia catalana.
El jutge es va inhibir en el seu moment perquè fos l'Audiència Nacional qui els incorporés a la causa ja oberta contra el major, Josep Lluís Trapero, l'ex-director general de la Policia, Pere Soler i l'exsecretari d'Interior César Puig. Però Carmen Lamela ho va rebutjar, per la qual cosa el jutge de Cornellà va recórrer al Tribunal Suprem, que finalment l'ha fet competent per investigar l'actuació dels Mossos durant el referèndum de l'1 d'octubre.
Una decisió conjunta i col·legiada
En la seva interlocutòria el jutge detalla els motius de la citació dels set investigats. Els atribueix una decisió "de naturalesa conjunta i col·legiada i no merament jeràrquica amb un únic decisor en la figura del major que exercia el seu poder unilateral". El jutge argumenta que encara que diguin que eren "mers oients o opinadors, sembla que en les seves reunions tenen veu i facultat decisòria explicant com cada un decideix, gestiona i executa el seu àmbit".
L'acta del 13 d'octubre
El jutge d'instrucció de Cornellà basa part de la seva acusació en proves que té l'Audiència Nacional contra el major, Josep Lluís Trapero.
Entre elles l'acta de la reunió de la prefectura del 13 d'octubre. En aquesta reunió Joan Carles Molinero diu que "s'està realitzant un esforç ingent per revisar les més d'11.000 actes", però alerta que falta informació i que detecta actituds "poc professionals". Cosa que fa que Trapero els avisi que ho facin tot amb molt de compte perquè s'està "construint el delicte de sedició" i que amb 10 exemples d'actes o vídeos en tenen prou.
L'acta recull una intervenció de Trapero que segons el jutge és determinant: "El mateix major afirma que els comandaments aquí presents som els motors i tenim una gran responsabilitat... Hem fet el que havíem de fer i el que volíem fer".
Citació i investigació de la Guàrdia Civil
El jutge deriva tota la investigació a la Guàrdia Civil perquè concreti les competències de la prefectura dels Mossos d'Esquadra i perquè investigui tots els indicis contra els seus membres.
Reclama també al TSJC l'ordre de la magistrada Mercedes Armas que va ordenar prohibir la votació mitjançant una interlocutòria el 27 de setembre on, precisament, demanava que l'actuació policial fos proporcionada.
Els set membres de la prefectura de l'equip de Trapero estan citats el 12 i 13 de desembre al jutjat d'instrucció 3 de Cornellà de Llobregat.