La Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat aquest dimecres l’informe 'De la sequera a la transició hídrica', un document amb el qual la patronal ha volgut fer una diagnosi de la situació actual i oferir un seguit de propostes per tal de garantir el subministrament d'aigua. I és que la realitat és extremadament preocupant, especialment a les conques internes de Catalunya, on les reserves d'aigua als embassaments es troben al voltant del 15% de la capacitat total, i gran part de municipis estan en situació d'emergència. És per això que el vicepresident primer de la Cambra, Eloi Planes, ha demanat "repensar la nostra relació amb l'aigua". "La situació que afrontem es podria comparar amb la revolució industrial", ha afirmat, fent èmfasi en el punt crucial actual. "Estem cridats a liderar una nova revolució, que ha de ser una revolució hídrica".

 

En el seu decàleg, la Cambra subratlla la importància d'impulsar un seguit de mesures de forma urgent, en un termini màxim d'un any, per tal de revertir l'actual tendència. D'altra banda, també fa una crida a accelerar els projectes a llarg termini per assolir un nou model hídric a Catalunya el 2040.

És en el gruix d'accions immediates que la patronal situa com una de les grans prioritats del país dur a terme la interconnexió de les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATL). El Col·legi d'Enginyers i el d'Economistes ja han assenyalat que aquest projecte podria enllestir-se en vuit mesos, per la qual cosa la Cambra creu que seria l'opció més pràctica. "Aquesta és una actuació d'emergència que som a temps d'executar per evitar problemes més greus en l'any que tenim al davant", ha defensat la directora del Gabinet d'Estudis i Infraestructures de la Cambra, Alícia Casart. Planes també ha urgit l'administració a fer seva aquesta proposta, afirmant que és "indispensable" i "l'única solució que pot alleugerir" la sequera. En tot cas, aquesta interconnexió seria tan sols utilitzada en moments puntuals d'emergència, de caràcter multidireccional, i basat en l'excedent disponible. Fa un parell de setmanes, Foment del Treball també va urgir aquest mateix projecte, i que posteriorment va rebre el suport del Consell Territorial de la Pime.

5.200 milions en inversions

Més enllà d'això, la patronal també ha posat sobre la taula la necessitat d'accelerar les inversions en infraestructures. En aquest sentit, Casart ha demanat deixar enrere una "dècada perduda" que ha portat a la situació actual. "Estem on estem perquè no s'ha invertit", ha lamentat. "Cal invertir, en definitiva". I el focus de la Cambra està sobre la regeneració i la dessalinització. En els darrers anys, de fet, ja s'ha fet un esforç en la mateixa direcció: si abans de la sequera el 95% dels recursos hídrics de la regió metropolitana de Barcelona provenien de rius i aqüífers, ara aquesta proporció s'ha retallat fins al 42% perquè s'ha arribat a un 25% d'aigua regenerada i un 33% d'aigua dessalinitzada.

Per a la Cambra, les actuacions actualment en marxa per ampliar la potabilitzadora del Besòs i incrementar l’aportació de la regeneradora de Baix Llobregat suposaran una millora, però fa falta anar més enllà. Així, la patronal reclama accelerar projectes que actualment van amb "bastant retard", com són les dessalinitzadores de la Tordera II i Foix, així com noves potabilitzadores i regeneradores al Besòs. Segons la Cambra, faran falta 3.200 milions d'euros d'inversió per construir fins al 2030 una garantia de recursos hídrics suficient per a les conques internes de Catalunya, i també demana sumar 2.000 milions més per completar les actuacions fins al 2040. "No podem esperar més", ha sentenciat Casart. "La sequera ens ha tret de la casella on érem, cal urgència per desenvolupar les inversions clau".

Dessalinitzadores de Lloret i vaixells

"Però això no és tot, cal sumar totes les iniciatives que es puguin trobar", ha afegit la directora. Així, la Cambra remarca la urgència de trobar cabals addicionals d'allà on sigui possible, com ara noves captacions de pous i aqüífers. També aplaudeix les accions privades que s'han anunciat per generar noves fonts d'aigua, com són les dessalinitzadores dels hotelers de Lloret de Mar i que de moment ha rebut el vistiplau de la Generalitat. Això sí, sobre la possibilitat de portar aigua a Catalunya en vaixells, la patronal assenyala que és aquesta acció és limitada, ja que aportaria una quantitat d'aigua sis cops menor a la interconnexió de xarxes, i només seria útil de forma puntual i en casos extrems.