Uns 40 interns del CIE de la Zona Franca han protagonitzat aquest dimarts al vespre un intent de fuga frustrat del centre a través de la cuina, segons han confirmat fonts de la policia espanyola.

Els fets han succeït pels voltants de les 20.30 hores quan després de sopar un grup d’interns –la majoria d’origen algerià- s’han dirigit del menjador cap a la porta de la cuina i han intentat esbotzar-la amb l’ajuda d’objectes contundents, sin éxito.

La ràpida intervenció dels antiavalots de la policia –presents com a reforç al Centre d’Internament d’Estrangers- ha sufocat el motí. Segons fonts policials, no s’han produït enfrontaments directes ni els antiavalots han hagut d’utilitzar el seu material ja que els interns han desistit.

Intent de motí posterior

Posteriorment a aquests fets, uns setanta interns han intentat amotinar al pati del CIE per exigir la seva posada en llibertat. Al voltant de les 23:30 hores, els amotinats van decidir deposar la seva actitud i van tornar a les habitacions sense oposar resistència, segons les fonts.

La vaga de fam de fa una setmana

Aquest intent de fuga del CIE de la Zona Franca se suma a la vaga de fam que un grup de 70 interns va protagonitzar el passat diumenge 23 d'octubre per exigir la seva posada en llibertat. Aquella vaga va finalitzar l’endemà al migdia quan els 37 interns que continuaven la protesta van decidir abandonar-la.

Aleshores, els interns van dinar i retornar a les seves cel·les després que en les últimes hores hagin estat en una zona comuna i la situació dins el centre es va "normalitzar". Amb tot, la situació va provocar la presència a les portes del CIE de vuit diputats del Congrés i el Parlament, que van demanar sense èxit reunir-se amb el director del centre.

La situació va fer reviure el conflicte amb aquest establiment, que l'Ajuntament de Barcelona vol clausurar. El conflicte ve de lluny, però des del juliol que hi ha un estira-i-arronsa per la reobertura del CIE, un espai que s’utilitza com a centre de retenció d’aquelles persones estrangeres detingudes per trobar-se en situació irregular, en la majoria de casos per no tenir els papers en regla, amb la intenció de repatriar-los als seus països d’origen.

El fons de la polèmica rau que més enllà de la porta d’entrada del CIE poc o res se sap del que els passa als detinguts, que són sotmesos a un règim pràcticament carcerari tot i haver comès només faltes administratives i no pas delictes. De fet, el règim d’internament en aquest tipus de centre –n’hi ha set a l’Estat espanyol i 280 a tot Europa– és més precari que el de les presons, segons denuncien diverses entitats humanitàries, que alerten de la vulneració de drets fonamentals en aspectes com la sanitat, la tutela judicial, la intimitat i la comunicació.