El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en l'escrit presentat aquest dilluns davant els jutjats, ha inclòs dos informes que alerten que el moviment d'aquestes obres romàniques suposaria “un risc de danys irreparable”. Els dos expedients encarregats pel MNAC reforcen la tesi que el trasllat de les pintures de la sala capitular de Sixena és una operació d’altíssim risc. Tant l’estudi de la Dra. Simona Sajeva, directora de l'estudi d'Enginyeria aplicada a la conservació Interfícies i experta mundial de l'àmbit, com el dictamen del Centre Internacional d’Estudis de Conservació i Restauració de Béns Culturals (ICCROM), coincideixen a assenyalar la fragilitat extrema de les obres i reclamen una planificació científica exhaustiva abans de qualsevol moviment.
L’informe de Sajeva revisa les conclusions que ella mateixa va signar el 2016 i constata que els arguments de llavors continuen plenament vigents. Després d’una nova inspecció al MNAC i d’una visita al monestir aragonès, l’experta certifica que “es confirma l’estat de fragilitat estructural generalitzada de la pel·lícula pictòrica” i que qualsevol trasllat podria tenir conseqüències irreversibles. Malgrat les obres de restauració a Sixena, el document alerta que encara hi ha presència d’eflorescències salines i restes de ciment a les estructures que són incompatibles amb una possible recol·locació directa de les pintures, que les podrien “afectar greument”. A més, insisteix que no hi ha prou dades ambientals recollides per garantir que la sala capitular pugui acollir les obres amb seguretat ni cap pla per a una possible futura reinstalació: “En absència d’aquesta informació, no és possible emetre una valoració fundada sobre la idoneïtat real del lloc per albergar les pintures murals”.
El diagnòstic de l’ICCROM, elaborat per la conservadora Alison Heritage, coincideix plenament amb aquest criteri. El text defineix les pintures com “alterades, fràgils i reactives” i afirma que la seva història —marcada per l’incendi de 1936, l’arrencament i les intervencions posteriors— les fa “especialment vulnerables a les pertorbacions físiques i als canvis ambientals”. L’informe destaca que al MNAC es mantenen estables gràcies al control climàtic implantat des de 1992, però que el simple desmuntatge i transport suposaria riscos evidents, com vibracions, cops o l’exposició a canvis de temperatura i humitat.
Dubtes sobre el lloc on s'instal·larien
El dictamen internacional també apunta incògnites importants sobre la sala capitular de Sixena del Reial Monestir de Santa Maria, on s’han detectat signes de deteriorament de la pedra i presència de sals solubles: “Fins i tot si s'instal·len els panells separats de la maçoneria, si la superfície de la pedra es continua deteriorant, això podria dipositar residus carregats de sal en la part posterior dels panells, la qual cosa permetria l'entrada de sal en les pintures”. A més, l'informe afirma que des que les pintures estan al MNAC, hi ha molt pocs indicis de deteriorament i les pintures estan en condicions estables.
Heritage insisteix que qualsevol decisió s’ha de basar en els estàndards ètics i científics internacionals i cita els convenis de la UNESCO i del Consell d’Europa, així com el Codi d’Ètica de l’ICOM: “Es recomana encaridament realitzar una avaluació exhaustiva dels riscos sobre la base dels valors existents abans d'emprendre qualsevol acció relacionada amb la reubicació”. L’informe proposa aplicar el Mètode ABC de gestió de riscos i estudiar amb rigor tres escenaris: mantenir les pintures al MNAC, traslladar-les i reinstal·lar-les, o conservar-les a llarg termini a Sixena.
Els dos documents coincideixen a alertar que la fragilitat de les obres i les incerteses sobre el futur emplaçament converteixen el trasllat en una operació d’alta complexitat patrimonial. Sense una estratègia científica i preventiva —basada en dades ambientals, estudis tècnics i garanties de seguretat—, qualsevol moviment podria posar en perill irreparable un dels conjunts més importants de pintura mural medieval de la península.