Una de les dues caporales que formen part de la plantilla de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, Anna Capdevila, va denunciar fa uns dies en una entrevista a TV3 que patia assetjament laboral per part dels seus caps d’aquesta àrea dels antiavalots de la policia catalana. La caporala va denunciar al programa Planta Baixa de TV3 que durant anys s’ha sentit discriminada pel fet de ser dona i va explicar que va presentar una denúncia contra cinc dels comandaments de la Brigada Mòbil. En l’aplicació del protocol de resolució de conflictes interns, que serveix també per la resolució de conflictes sexistes o per condició sexual, s’han escoltat els darrers mesos el testimoni dels caps d’aquesta àrea i també a companyes de la caporala.
Segons ha pogut saber ElNacional.cat, els dos informes, signats, respectivament, per un intendent i una intendenta, no veuen assetjament ni discriminació laboral dels caps dels antiavalots de la policia catalana contra la caporala Capdevila. En el moment que la caporala va denunciar els fets, la Comissió de Valoració de l’Assetjament Sexual (COVAS) va posar en marxa una instrucció interna per aclarir els fets. Va ser un intendent i un inspector que van citar a declarar a cinc comandaments dels Mossos per contrastar la versió que havia facilitat la caporala. Segons ella, des de 2013 havia sigut discriminada per la seva condició de dona, evitant així assumir llocs de comandament dintre de la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO) i de l’Àrea de la Brigada Mòbil.
Dos informes de Mossos no veuen discriminació
Els caps citats van declarar davant de l’intendent i de l’inspector i van negar els fets. Alhora, van fins i tot demostrar que alguns dels fets relatats per la caporala en la seva denúncia no eren correctes, o que s’havien modificat dades i dates per fer-les quadrar amb la seva declaració. La conclusió d’aquest informe, que va signar l'intendent Jordi Bascompte, es va tenir a final de setembre i assegurava que no s’havia detectat cap discriminació per raó de sexe a la caporala.
Amb tot, però, Interior va creure que l’informe no estava complet, i que només s’havia entrevistat als caps i es va ordenar l’obertura d’un segon informe que ha liderat la intendenta Sílvia Catà -futura nova comissària- i que ha conclòs, després d’escoltar la versió de companyes de feina de Capdevila, que tampoc s’ha detectat discriminació ni molt menys assetjament. Aquest darrer dictamen s’ha entregat avui mateix, 28 de novembre, segons ha pogut saber ElNacional.cat.
Una medalla, el detonant
Tal com va explicar la mateixa caporala en l’entrevista a TV3, si bé feia temps que tenia la sensació que els seus caps no la deixaven prosperar professionalment, el detonant va ser quan, segons ella, havia de ser condecorada amb una medalla al mèrit policial per la gestió d’un projecte i va ser, en canvi, un altre comandament home qui se la va emportar. Ella va queixar-se i va presentar una nota informativa interna detallant els fets. En declaracions a TV3 va assegurar que el cap de la Brigada Mòbil va arribar a dir-li que si aturava la seva ofensiva se li atorgaria la medalla que volia per poder ascendir a sergenta. Fonts internes dels antidisturbis dels Mossos han negat en rodó aquesta oferta i fins i tot han detallat que va ser Capdevila qui va oferir la medalla com a solució i deixar córrer la seva denúncia.
La caporala Anna Capdevila ha servit gairebé tots els seus anys de carrera, els 24 que porta als Mossos d’Esquadra, en unitats d’intervenció com l’ARRO o la Brigada Mòbil, si bé la majoria dels anys ho ha fet en feines de suport i no operatives. En la mateixa entrevista a TV3 va acusar el cos dels Mossos de comportaments “masclistes” i fins i tot va dir que “moltes dones ploren als vestidors” però va voler també detallar que la medalla que no li van donar, tot i ser el detonant, “ara jo no és el més important”.
Amb tot, fonts de la policia catalana amb qui ha pogut parlar aquest mitjà asseguren que troben fora de lloc la denúncia presentada per la caporala que fins i tot havia rebut discriminació positiva per tal de poder conciliar la seva vida familiar amb la feina per poder seguir a l'ordre públic tot i que havia generat tensions internes i enfrontaments personals i professionals en el si de diferents equips dels quals havia format part i, fins i tot, liderat.