La província de Lleó viu aquests dies una de les catàstrofes més tràgiques de la seva història. Muntanyes cremades, animals, habitatges i vehicles reduïts a cendres, milers de persones evacuades, diversos ferits i dos voluntaris morts. El foc iniciat el passat diumenge a Molezuelas de la Carballeda, a Zamora, va pel camí de convertir-se en l'incendi de major extensió mai registrat a Espanya, segons l'expert forestal i professor Celso Coco. El creixement progressiu de les flames afavorit per la climatologia adversa impossibilita l'extinció del foc, que ja ha travessat la província de Lleó, on ja ha afectat diversos pobles i en manté amenaçats d'altres en el cinquè dia d'incendi.
El foc ja ha cremat gairebé 37.000 hectàrees i continua sense control pel vent canviant i les condicions climàtiques. L'expert forestal recull a la seva pàgina web les dades que aporta el Sistema Europeu d'Informació Copernicus sobre Incendis Forestals, ha advertit que podria ser el pitjor incendi de la història d'Espanya. Segons el compte d'eforestal, el de Molezuelas de la Carballeda, amb 36.576 hectàrees afectades, gran part de cereal i rostoll, seria el pitjor incendi de la història d'Espanya des que hi ha registres oficials, el 1968. L'incendi de Molezuelas/Castrocalbón es manté encara a l'Índex 2 de Gravetat Potencial (IGR). I, segons el president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, es pensa que va ser intencionat. En concret, se sospita que va ser originat per la "mà de l'home".
Milers de persones evacuades
El foc, que continua sense estar controlat, manté 7.859 persones de 34 localitats lleoneses evacuades de casa seva, encara que s'espera que algunes d'elles puguin començar a tornar progressivament a les seves llars, com han començat a poder fer al flanc zamorà. Moltes de les persones evacuades han trobat refugi en poliesportius i albergs habilitats amb urgència en localitats com La Bañeza i Astorga. El director tècnic de l'incendi de Molezuelas, Manuel Moreno, ha valorat l'evolució del foc durant la passada nit, especialment a la zona limítrofa de la província de Lleó, on "les condicions han estat molt favorables gràcies al treball dels mitjans d'extinció i a la millora de la meteorologia", amb un augment de la humitat i temperatures més baixes que en jornades anteriors. Segons ha explicat Moreno, la nit ha estat "tranquil·la" i actualment "no hi ha flama al perímetre", encara que ha advertit que les previsions meteorològiques per a aquest dijous "no seran fàcils", ja que s'esperen ratxes de vent de fins a 40 quilòmetres per hora i direcció canviant.
Segons les estadístiques dels incendis forestals d'Espanya, el de Molezuelas desbancaria un altre incendi a Mines de Riotinto —Huelva—, amb una superfície calcinada de 29.867 hectàrees. Seguit d'un altre a Zamora —Tábara—, l'estiu del 2022, que va cremar gairebé 35.000 hectàrees a la regió de Losacio. Aquell estiu, la província va veure cremar el 6% de la superfície i quatre persones hi van perdre la vida. A la mateixa regió, i a les mateixes dates, es va produir un incendi a la Sierra de Colobra, que va arrasar 60.000 hectàrees.
Dues víctimes mortals
La tragèdia no es limita als danys materials. El foc a Espanya ja ha deixat tres víctimes mortals, dues de les quals a Lleó. El voluntari de 35 anys, Abel Ramos, que intentava ajudar en les tasques d'extinció i va quedar atrapat per una llengua de foc, i un altre company, de 36 anys, que era amb ell, que se n'ha confirmat la defunció aquest dijous. L'home romania ingressat a l'Hospital Universitari Riu Hortega de Valladolid, on havia arribat procedent del Complex Assistencial Universitari de Lleó amb cremades al 50 % del cos.