La publicació del nou informe del Grup Intergovernamental d'Experts per al Canvi Climàtic (IPCC, en les sigles en anglès), vinculat a les Nacions Unides, sobre els efectes "irreversibles" del canvi climàtic ha aixecat totes les alarmes. Segons la nova recerca l'escalfament global avança sense descans i la mà humana està darrere d'aquest de forma "inequívoca".
Ara només queda minimitzar els danys del que ha provocat la humanitat i per tal cosa s'ha de mantenir l'augment de la temperatura mitjana del planeta en 1,5 °C. Es tracta de la xifra mínim estipulada en els acords de París, el compliment dels quals fins ara deixa molt a desitjar. La temperatura pujarà i els seus efectes seran desastrosos, això ja és un fet. La diferència entre el desastre i l'Harmagedon serà si puja només 1,5 °C o l'augment arriba als 2 °C.
Onades de calors extremes: la nova realitat
Les onades de calor com la que colpejarà Catalunya en les pròximes hores és un signe premonitori del què ens espera amb un augment d'1,5 °C. Les temperatures es tornaran cada cop més extremes i les onades de calor seran més recurrents. Segons un estudi de l'IPCC publicat l'any 2019 on es comparaven els possibles efectes del canvi climàtic amb l'augment d'1,5 °C o de 2 °C, no només comptarem amb més dies càlids durant l’any, sinó que en els fenòmens de temperatures extremes aquestes jornades encara serà més altes.
En altres paraules, els futurs dies de calor extrema la temperatura pujarà per sobre de la mitjana global. Si l'augment de la temperatura es limita a 1,5 °C els dies de més calor serà fins a 3 graus més càlids, però si superem els 2 °C d'escalfament global durant aquelles jornades, el termòmetre s'enfilarà més de 4 graus.
Els nous registres al termòmetre portaran amb ells un canvi en els fenòmens meteorològics. L'IPCC adverteix que la freqüència, la intensitat i la quantitat de les precipitacions augmentarà. Un fenomen que es lliga amb el creixement de les inundacions. El Grup Intergovernamental assenyala que els territoris de l'est d'Àsia, l'Amèrica del Nord i les zones de latituds altes o grans altituds són les que tenen més risc. Un fet que ja hem vist els darrers dies amb les grans inundacions a la Xina, Alemanya, Àustria o Bèlgica. Contra més augmentin les temperatures, aquestes precipitacions seran més semblants als ciclons tropicals.
Les inundacions del passat juliol a l'interior d'Europa van tallar comunicacions, van malmetre infraestructures i fins i tot van posar fi a la vida de desenes de persones / Europa Press
L'altra cara de la moneda són les sequeres. Seguint el rastre de les pluges també seran més abundants i dures. Tots els fenòmens meteorològics ja han començat el seu camí cap a un futur més extrem.
Amb l'aigua sota els peus
Entre els efectes del canvi climàtic més coneguts es troba l'augment del nivell del mar. En el recent informe publicat per l'IPCC s'adverteix que es faci el que es faci ja ens hem condemnat a presenciar un augment del nivell de com a mínim entre 28 i 55 centímetres a finals de segle pel que fa als nivells actuals, fins i tot aconseguint emissions netes zero (i en el cas que es doblin les actuals emissions, la pujada podria arribar als 1,8 metres). A llarg termini i seguint els acords de París, el nivell del mar pujarà entre dos i tres metres en 2.000 anys, però si no es respecten aquests acords, la pujada podria ser de 20 metres si la temperatura augmenta 5 graus.
Com afecta això a la vida humana? Segons dades compartides per Fons Mundial per la Natura (WWF, en les seves sigles en anglès), si la temperatura augmenta en 1,5 °C, afectarà 46 milions de persones en 2100 i si augmenta dos a 49 milions de persones. Les zones més afectades segons l'IPCC seran les illes petites, les costes baixes i els deltes, com ja succeeix ara mateix al delta de l'Ebre.
Adeu al gel
Els canvis que patiran mars i oceans no es limiten a l’augment de la seva superfície. Una de les zones del planeta més afectada per l'escalfament global són les masses de gel a l'Àrtic. D’ara endavant ens toparem amb estius on no hi haurà res de gel a l'Àrtic. Com de recurrent es torni aquesta imatge dependrà de quant augmentarà temperatura.
El desgel a Groenlàndia va entrar a una fase de 'no retorn' l'any 2020 / Europa Press
De nou ens trobem amb aquesta dicotomia que segueix la tendència dels casos anteriors. Respecte al gel àrtic es preveu que si la temperatura augmenta tant com s'ha estipulat als acords de París hi haurà estius sense gel cada cent anys, si pel contrari la temperatura puja fins als dos graus, aquest fenomen es repetirà cada deu anys. Mig grau de diferència canviarà completament la fisonomia del difícil futur que ens espera.
Vida o mort dels ecosistemes
De mig grau també és el que separa una dura pèrdua de la biodiversitat o canvi total de l’aspecte del planeta. L'IPCC preveu que "el 6% dels insectes, el 8% de les plantes i el 4% dels vertebrats perdin més de la meitat del seu abast geogràfic determinat climàticament si l'escalfament global és d'1,5 °C, en contrast amb un 18% dels insectes, un 16% de les plantes i un 8% dels vertebrats si l'escalfament global és de 2 °C".
L'ens internacional també augura que "el 4% de la superfície terrestre mundial experimenti una transformació dels seus ecosistemes d'un tipus a altre amb un escalfament global d'1 °C, en contrast amb el 13%".
Major impacte sobre els de sempre
Totes aquestes transformacions del nostre entorn estan, en la seva majoria, sentenciades. Però no es distribuiran de la mateixa manera per tot el globus. Un cop més, les zones més afectades per aquesta catàstrofe seran les que ja parteixen d'una casella de sortida en mal estat.
Les previsions de l'IPCC els països més vulnerables en l'actualitat estan en més risc de patir els efectes del canvi climàtic de forma més letal. També els països més petits i amb pocs recursos estan desprotegits.
Els estats i les comunitats amb problemes previs d'abastiment alimentari veuran aquesta problemàtica agreujada. El canvi climàtic limitat a 1,5 °C graus portarà amb ell una reducció del rendiment del "blat de moro, l'arròs i el blat, especialment a l'Àfrica subsahariana, el sud-est d'Àsia, i Amèrica Central i de Sud, i de la qualitat alimentària de l'arròs i el blat, que depèn del CO₂", segons l'IPCC.
Els sistemes econòmics i socials es veuran alterats davant de l'augment de la temperatura. La dificultat de sobreviure en algunes zones del planeta o la seva desaparició sota l'aigua provoca i provocarà un augment dels refugiats climàtics segons preveu ACNUR, l'organització de l'ONU encarregada de la protecció dels refugiats. La institució internacional assenyala com a possibles motius pel desplaçament dels refugiats climàtics "la manca de recursos natural", l'hostilitat pels cultius o la ramaderia i la multiplicació de "les amenaces, exacerbar tensions existents i augmentar possibles conflictes".
El mediterrani a l'ull de l'huracà
Europa no sé salva i molt menys el mar del Mediterrani. Com ha apuntat el darrer informe de l'IPCC un dels punts més calents del canvi climàtic és el mar mediterrani i els seus voltants.
En aquest territori experimentarem un descens de les pluges a l’estiu i un augment de les sequeres. Espanya és dels estats de la regió que més patirà els efectes de l'escalfament global. Augmentaran els dies de l'any amb més de 35 graus i el risc d'incendis es dispararà, com ja està passant aquests dies a Grècia i Turquia.
Un home escapa de les flames saltant una tanca a Grècia / Europa Press
La pujada del nivell del mar serà més intensa en les costes mediterrànies i durant el segle XXI veurem com les línies costaneres aniran retrocedint cada vegada més.
Tot plegat és en el millor dels casos, en aquell que es compleixen els acords de París i no es desencadena un augment descontrolat de la temperatura. Si ho aconseguirem o no es decidirà els pròxims mesos i anys, però el que és segur és que els efectes que ja es noten del canvi climàtic perduraran per "segles i mil·lennis", segons els experts de l'ONU.
Imatge principal: Uns joves es manifesten per reclamar més acció dels governs i les empreses davant del canvi climàtic / Europa Press