Un estudi coordinat per investigadors de la UAB i de la Universitat del Ruhr a Bochum (Alemanya) ha descrit per primer cop els senyals electrofisiològics del cervell humà que estan associats a l'oblit dels records negatius o desagradables. Els investigadors han fet servir la tècnica Anàlisi de Similitud Representacional' (RSA, per la sigla en anglès), que proporciona informació sobre com les regions cerebrals representen la informació. L’investigador del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB i primer autor de l’article, Daniel Pacheco-Estefan, ha afirmat que així "se superen els enfocaments tradicionals basats únicament en l’activació cerebral". Un experiment amb ratolins ha revelat una relació entre determinades oscil·lacions dels senyals registrats a les regions cerebrals de l’amígdala i de l’hipocamp amb l’aprenentatge i l’extinció de records de resposta a la por. Ara gràcies a la investigació publicada a la revista Nature Human Behavior s'ha confirmat la relació amb el cervell humà. Els investigadors asseguren que això obre la porta a millorar les teràpies contra l'estrès posttraumàtic i l'ansietat.
Records associatius
L'estudi ha realitzat una caracterització detallada de les representacions neuronals que participen en la formació i extinció dels records associatius. Per aconseguir-la, els investigadors van utilitzar un disseny experimental innovador en el qual van incloure múltiples senyals i contextos en cada fase de l'experiment: adquisició del record, extinció del record i prova. Això va permetre estudiar les representacions subjacents al condicionament clàssic en humans i validar en humans allò que fins ara només s'havia observat en estudis amb ratolins.
L'anàlisi s'ha fet amb 49 pacients epilèptics que ja tenien implantats elèctrodes en l’àrea cerebral relacionada amb els records de por i amb la seva extinció. Per a l'experiment, se'ls va mostrar diferents imatges neutres, com un assecador de cabells, un ventilador i una torrada, i algunes s'associaven amb un so desagradable, mentre es registrava l'activitat cerebral que es mostrava. Més endavant, es repetia el mateix procediment, però sense relacionar les imatges amb l’estímul desagradable, per tal de provocar l’extinció del record aversiu. Precisament, en aquesta segona fase, els investigadors van observar un augment de l'activitat theta —un tipus de senyal oscil·latòria emesa per l’activitat elèctrica del cervell— en l'amígdala quan es presentaven estímuls desagradables no condicionats, fet que suggereix un senyal de seguretat. En aquest procediment també van detectar més semblança entre diferents presentacions dels estímuls que havien estat associats a sons desagradables.
Així doncs, l'estudi demostra que la desaparició de records depèn en gran manera del context en el qual es produeix. La recuperació dels records de por és més probable que la dels records de seguretat quan les representacions dels contextos d’extinció són més pronunciades i específiques durant l’extinció. Daniel Pacheco-Estefan, assegura que aquesta troballa "té implicacions rellevants per comprendre per què tornen els records de por que ja s’han extingit, un cop els pacients estan fora del context terapèutic".