Millorar l’Administració de Justícia amb un model més modern i àgil i que situï el ciutadà en el centre. Aquest és l’objectiu del Govern i per fer-ho realitat, aquest dimarts ha aprovat l’inici del procés per a l’elaboració del Pacte Nacional per la Justícia i la creació de la Taula pel Pacte Nacional per la Justícia com a instrument de participació i decisió per a l’assoliment del pacte, amb la implicació de més de 30 entitats i organitzacions. Des del Govern s’afirma que  amb aquest pacte es vol assolir “la unió i el consens del món polític, jurídic, econòmic i social català per obtenir una Administració de justícia adaptada a la realitat catalana”.  El repte és elevat i dificultós, ja que  a l'Administració de Justícia tenen competències directes la Generalitat, el Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial,  i s’admet  que actualment “la percepció generalitzada dels ciutadans és que la justícia és lenta, poc accessible, llunyana, i excessivament formalista”.

El Departament de Justícia, que encapçala Lourdes Ciuró,  detalla que la Taula del Pacte Nacional per la Justícia es constituirà a finals d’aquest mes juliol, en un acte presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i  que durant tot aquest any es faran els treballs per a les propostes de millora del servei públic de justícia. L’objectiu és que a principis de 2023 es realitzi la signatura del Pacte Nacional per la Justícia, amb un document únic que recollirà els compromisos adquirits entre tots els actors. L’acord d’avui  dimarts s’emmarca en la moció aprovada el novembre de 2021 pel Parlament de Catalunya que instava al Govern a constituir un pacte català  per la justícia. Precisament, una de les recents accions del Departament de Justícia ha estat  iniciar una campanya i accions perquè l’ús del català sigui normalitzat entre tots els operadors jurídics que actuen a Catalunya.

Els integrants de la Taula

L’acord d’aquest dimarts fixa que la primera reunió de la Taula es farà aquest mes de juliol i en aquesta reunió es definiran quants grups de treball s’integraran a la Taula i en quins àmbits específics de la justícia treballaran. Per part del Govern, en formaran part: el president de la Generalitat, que n’exercirà la presidència; la consellera de Justícia, que assumirà per substitució la presidència de la Taula  quan no hi assisteixi el president; i la  participació com a vocals dels titulars de  Vicepresidència de Govern i Polítiques Digitals i Territori; de la Presidència; d’Empresa i Treball; d’Economia i Hisenda; d’Igualtat i Feminismes; de Recerca i Universitats; de Salut; d’Interior; de Drets Socials; i de Cultura.

A banda del Govern, també en formaran part la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, l’Oficina Antifrau, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles de Catalunya, el Consell de Governs Locals, l’Ajuntament de Barcelona, el Consell de l’Advocacia Catalana, els col·legis d’advocats, el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya, els col·legis de procuradors, el Col·legi Oficial de Notarial de Catalunya, el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, els col·legis de graduats socials de Catalunya, les universitats catalanes amb grau en dret, Foment de Treball, PIMEC, el Consell General de Cambres, les organitzacions sindicals més representatives de l’Administració de justícia, l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya, Òmnium Cultural, Plataforma per la llengua, Joves Advocats de Catalunya, Societat Catalana d’Estudis Jurídics, els grups parlamentaris (7) i la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya.

En queden fora el Poder Judicial perquè -s’assegura- que així ho va indicar la moció del Parlament i els òrgans de control estatutaris. No obstant això, el Departament de Justícia afirma que se’ls anirà informant de l’avenç dels treballs i de les propostes que es plantegin.