La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha assegurat aquest dimecres al Ple del Parlament que exigiran que "els professionals de l'àmbit judicial que treballen a Catalunya hagin de tenir, com a mínim, el nivell C1 de català”. A més, ha afirmat que aquest requisit "no és nou" perquè, segons ha manifestat, en el País Valencià "ja està concedit". En aquest sentit, ha defensat que cal passar del B2 que ara es demana i equiparar-se al nivell que tenen els estudiants quan acaben l'escolarització. Ciuró també ha explicat que, en quatre anys, es convocaran 200 beques anuals per a jutges i fiscals amb un valor similar al del salari mínim interprofessional i amb la voluntat de facilitar que puguin exercir a Catalunya, guanyar en estabilitat en les plantilles, on ara hi ha força vacants, i que coneguin la llengua. Ciuró també ha anunciat que s'incorporaran les iniciatives externes que s'acordin en la taula de treball del Pacte Nacional de la Justícia, que es vol signar aviat.

En la sessió de control al Govern en el Parlament, la consellera Ciuró ha detallat el pla de foment del català a l’Administració de Justícia en resposta una pregunta del diputat de JxCat Francesc de Dalmases. Segons ha afirmat Ciuró, Catalunya es troba "en una situació d'emergència" pel que fa a l'ús del català en l'àmbit judicial i ha defensat fer un "ús normal i normalitzat" de la llengua. Així, ha anunciat que una de les mesures que prendran per a millorar la situació del català, serà exigir que els professionals que actuen a Catalunya tinguin com a mínim el C1. Actualment, per exercir en la carrera judicial a Catalunya es considera un mèrit i no un requisit saber la llengua pròpia. Fa anys que el Govern vol revertir aquesta mesura, ja que l’Administració de Justícia, on hi ha cossos de funcionaris estatals, és la que menys ús es fa del català, des dels funcionaris a la ciutadania.

 

Pla per fomentar la llengua

Precisament, la consellera de Justícia va presentar recentment la diagnosi sobre l’ús del català a l’Administració de Justícia, realitzat per professionals del Departament de Justícia i les mesures per reactivar-lo. En concret, s’indica que més de la meitat dels professionals dels cossos de gestors, tramitadors, auxili judicials i metges forenses (que sumen prop de 8.000 professionals) “tenen un nivell de llengua catalana suficient, i gairebé el 30 % disposa del certificat de llenguatge jurídic. Per això, Justícia conclou que “el nivell de coneixement del català entre els professionals és suficient per fer efectiu el dret a l’ús del català en tot el procediment i perquè les actuacions en català puguin ser molt superiors a les de la realitat actual”. I és que les sentències redactades en català han reculat fins a arribar només al 6% del total.

Del total de 866 jutges, es  detalla que un 18,4% té el nivell  B2 (el bàsic)  i un 5,4% el certificat del llenguatge judicial. Amb tot, no es té informació d'un 56% d'aquests funcionaris. En el cas dels fiscals (330),  no es té informació sobre els seus coneixements lingüístics en un 73% del total, mentre s'indica que un 3,3% té el certificat judicial i un 9,4%, el nivell bàsic (B2).

En aquest informe de Justícia, s’assegura que el dret lingüístic de ser notificat en català s’incompleix en un 81,3% dels casos (376.627 demandes en els àmbits civil, social i contenciós). És a dir, del total de demandants que sol·liciten ser notificats en llengua catalana (des d’interlocutòries a sentències), amb prou feines un 20 % té garantit aquest dret.