L'ús de drons per a sembrar els camps d'arròs o adobar els arrossars comença a obrir-se pas aquesta campanya al delta de l'Ebre. La puntera tecnologia aèria permet als pagesos arribar totes les cantonades, als indrets més inaccessibles, dels camps del Delta, especialment aquells situats en zones d'aiguamolls, on sovint els tractors queden estacats. Després d'un temps de proves en sec per perfeccionar el sistema, l'empresa ebrenca Persual Drone s'ha convertit en la primera a oferir aquest servei al territori. Enguany preveuen sembrar unes 50 hectàrees i confien que la demanda creixerà considerablement en un futur pròxim.
Fa temps que al delta de l'Ebre s'assaja l'ús dels dispositius voladors per aplicar productes líquids, però ara s'han introduït els sòlids, sigui llavors o adobs. Equipat amb un dipòsit per transportar 50 quilos de llavors d'arròs, el dron DJI Agras T50 és l'encarregat de fer la feina. El dispositiu escampa la llavor al llarg d'una franja d'uns 6,5 metres d'ampliada i uns 400 de longitud, i després torna buit a la base al cap de molt pocs minuts. Capaç de cobrir tres hectàrees per hora aplicant 185 quilos de llavors per hectàrea, el dron ofereix rendiments "molt competitius" davant les cinc hectàrees per hora dels tractors i sembradores convencionals, apunta Alexis Ripoll, director operatiu de Persual Drone.
L'empresa fa temps que treballa en el sistema: s'han hagut de fer proves per calcular i verificar l'amplada de cada passada, els angles dels discos i diferents variables. Segons Ripoll, a més, el fet que cada tipus de llavor requereixi un calibratge previ específic que es trasllada a l'aparell permet ajustar l'eficiència de pas amb variacions relativament baixes —uns 300 grams en un camp de cinc hectàrees— respecte al mètode de càlcul tradicional per a la sembra. "El dron té un ajust molt més efectiu dels quilos que has tirat per hectàrea", sentencia.
El gran avantatge que hi veuen els pagesos és la possibilitat de poder accedir als camps on, actualment, l'entrada amb tractors pot generar inacabables maldecaps. Es tracta, principalment, de zones d'antics aiguamolls d'ullals o surgències d'aigua que, sobretot després de reiterats o intensos episodis de pluja, és molt difícil d'assecar adequadament i on els vehicles agraris pesants que intenten transitar-hi queden entrampats. "Els agricultors pensen que si entren a sembrar se'ls quedarà els tractors estacats amb la sembradora i després caldrà retirar-lo del camp", apunta Ripoll.
A on no arriben els tractors
Un dels seus clients, l'arrossaire Marc Balada, ho explica. "Tens menys danys perquè per allí on passes fas mal i no fas tanta producció i no tens problemes d'estacament a on passant amb el tractor t'enfonses", apunta. Enfonsaments que, sovint, acaben amb greus avaries dels vehicles agraris que obliguen a fer front a costos de reparació molt elevats. Al mateix temps, l'aplicació aèria permet fer diverses aplicacions al llarg del temps, especialment en el cas de l'adob, per guanyar efectivitat. "Tothom ens ha dit el mateix: que ens preparem perquè si al delta de l'Ebre s'accepta serà fàcil que la gent ho demani", ha apuntat Ripoll.
Balada, membre d'una empresa familiar que gestiona i treballa prop de 800 hectàrees de conreus al delta de l'Ebre, creu que l'ús d'aquesta tecnologia es consolidarà i expandirà durant els pròxims anys. Fins al punt que ell mateix va decidir estudiar pel seu compte per obtenir el títol de pilot de dron per poder, en algun moment, operar algun d'aquests dispositius a les seves finques. "Necessites també el carnet de pilot aplicador i conèixer les normatives del parc natural del delta de l'Ebre perquè has de demanar els permisos", explica.
El dron llença les llavors / ACN
Sense gaire traves administratives
Segons el director operatiu de Persual Drone, l'adaptació a aquesta nova activitat no ha resultat especialment complexa des del punt de vista administratiu. Per sobrevolar cada finca del Delta on treballen han de demanar els corresponents permisos al parc natural i comprometre's a respectar els espais protegits, com llacunes i aiguamolls, així com la normativa al respecte. "Estem amb contacte amb el parc natural. Ens han obert les portes a fer diferents tipus d'activitats. És una màquina que ha vingut per a quedar-se", sentencia Ripoll, qui confia que la seva experiència serveixi per fonamentar un "ecosistema de treball" circular entre treballadors, pagesos i empreses del mateix territori.