La cara i la creu de la causa contra tretze membres del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que han estat jutjats aquesta setmana a l'Audiència de Barcelona. Mentre el fiscal manté la seva petició de vuit anys i mig de presó per a tots ells per haver "limitat els drets" de la ciutadania en dur a terme actes vandàlics durant una manifestació contra la pujada de les taxes universitàries a Barcelona el 2017, les vuit universitats públiques de Catalunya han demanat aquest divendres la seva absolució.
Just el dia que el judici ha quedat vist per sentència, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) ha fet públic un comunicat on consideren que la vista té "una clara intenció de desmobilitzar l'alumnat" i lamenten que "es criminalitzi el moviment estudiantil i les assemblees d'estudiants pel seu activisme i per la seva defensa de la universitat pública". L'ACUP recorda que les universitats, "a banda de generar coneixement, han de fomentar l'esperit crític dels estudiants, que, òbviament, pot derivar en mobilitzacions i protestes", i afegeix que manifestar-se democràticament i pacíficament per defensar la universitat pública "mai no pot ser delicte". A parer seu, "l'alumnat mobilitzat que qüestiona el sistema i les institucions contribueix a la seva millora".
Concentració davant l'Audiència de Barcelona en suport dels 13 estudiants jutjats /ACN
Els arguments del fiscal
No comparteix aquesta opinió el ministeri públic que, en el seu informe final, ha acusat els tretze estudiants d'"alterar de forma substancial la pau pública", especialment per cremar un contenidor enmig del carrer i haver causat destrosses en una sucursal bancària. La fiscalia els acusa de desordres públics i danys. Anteriorment les defenses dels tretze acusats han demanat l'absolució i han qualificat de desproporcionades les peticions de pena.
Els fets jutjats es remunten al 2 de març de 2017, quan el SEPC va convocar una manifestació no autoritzada a la plaça Universitat de Barcelona per reclamar una rebaixa del 30% de les taxes universitàries, a la qual van assistir unes 1.500 persones, la majoria en actitud pacífica. Un grup d'unes 125 persones va protagonitzar diversos actes per "alterar de forma greu la pau i tranquil·litat ciutadana", segons el fiscal, que ha insistit que es van limitar els drets dels ciutadans. Ha destacat que els estudiants van causar en el mobiliari urbà "danys innecessaris i gratuïts que res tenien a veure amb una protesta legítima", provocant "una alteració de la pau pública mitjançant actes de violència sobre béns patrimonials".
Per al fiscal, els tretze acusats van contribuir, d'una manera o una altra a la comissió dels delictes de desordres públics i danys. Els aplica, a més a més, l'agreujant de desordres amb el risc de causar lesions o perill per a la vida de les persones i amb ocultació del rostre.
Falta de proves
Les defenses, per la seva banda, han demanat l'absolució per l'"absoluta falta probatòria", ja que, han ressaltat, no s'ha pogut acreditar que els encaputxats siguin els acusats. "Sent innocents, han carregat durant quatre anys amb l'espasa de Dàmocles consistent en la possibilitat de ser condemnats a la pena de presó de vuit anys i mig que correspon a la d'una temptativa d'homicidi duta a terme amb agreujant", ha alertat un dels advocats.
"Estem demanant a tretze estudiants que se'n vagin vuit anys i mig a la presó per la seva presumpta participació en una manifestació en la qual es va cremar un contenidor i es van trencar dos vidres. La desproporció és absoluta", ha denunciat un altre dels lletrats.
Imatge, els tretze estudiants jutjats a l'Audiència de Barcelona / ACN