Xifres preocupants. Els fets delictius comesos per menors de 14 anys van sumar 7.749 casos a l'Estat espanyol el 2025, enfront dels 4.448 casos de 2024. És a dir, s'han disparat un 74%. Tots aquests casos van ser arxivats perquè la responsabilitat penal només és aplicable a menors de 14 a 17 anys. Són inimputables queden sota la tutela dels pares i el control de l'administració. A més d'aquesta xifra alarmant, la Fiscalia de Menors informa que totes les seccions territorials constaten que "l'edat de comissió de fets delictius està progressivament baixant" i confessa que és objecte de "gran preocupació" en tots els sectors que es dediquen al món de la infància i l'adolescència, des de qualsevol punt de vista. També destaca que les seccions de menors de territoris —tan dispars en grandària i localització geogràfica com són Tenerife, Madrid, Alacant, Sevilla, Illes Balears, Ourense, Valladolid, o Barcelona— "mostren la seva seriosa preocupació i alarma per l'increment i auge de conductes cada vegada més violentes realitzades per menors".
Aquestes dades i reflexions es recullen a la memòria de la Fiscalia General de l'Estat (FGE) presentada per la fiscal de l'Estat, Teresa Peramato, aquest dijous en l'obertura de l'any judicial, amb la tradicional presència del rei Felip VI i la presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló.
El cas català
La Fiscalia de Menors fa dues actuacions alhora: la de protecció de menors desemparats i la d'investigar delictes comesos per menors (reforma), que en lloc de condemnes són sancionats amb mesures educatives, com l'internament, en els casos més greus. A Catalunya, un cas recent i colpidor és la mort violenta de Carles Vilajosana, l'home de 45 anys que va ser assassinat la matinada de l'1 de setembre a Manresa, després de la Festa Major de la capital del Bages. Els Mossos van detenir dos nois de 15 i 16 anys com els autors del crim i el jutge de Menors va acordar el seu internament en un centre de menors en règim tancat. Dimarts passat es van detenir dos menors més, de 16 anys, que van quedar en llibertat sota vigilància. Més d'un miler de manresans es van tornar a manifestar en record de Vilajosana i reclamant més seguretat-
Accions més violentes
En la memòria, la Fiscalia de Menors afirma que en general totes les seccions territorials conviden a reflexionar sobre "la problemàtica d'una societat mancada de mecanismes precisos per a dotar als menors de les eines necessàries per a gestionar la seva frustració; la realitat evidencia que la intervenció d'aquests menors en conductes violentes i sexualitzades demostra que la demanda d'una intervenció primerenca i multidisciplinària cobra cada dia major rellevància". Per això, els fiscals de Menors demanen "més intervenció en l'àmbit de protecció, i que cal dotar d'una infraestructura més elevada als recursos de protecció destinats a abordar la problemàtica amb els menors inimputables".
Crims de grups rivals
En conjunt, les diligències preliminars incoades per infraccions comeses per menors de 14 a 17 anys van ser un total de 74.538 enfront de les 67.367 de l'any 2024, que significa un augment del 10,64 %. S'hi afirma que aquest resultat "trenca" la línia descendent dels darrers exercicis. Quant a les acusacions formulades, és a dir, els escrits d'al·legacions, consten un total de 16.337 enfront dels 15.363 de 2024.
Quant al nombre total d'homicidis i assassinats, tan consumats com en grau de temptativa, s'observa una disminució comparativa amb el passat exercici del -16,66%, ja que enguany s'han reportat 100 casos enfront dels 120 del passat any. Els fiscals dels territoris precisen que "en general es deuen a casos circumscrits a grups organitzats de caràcter urbà que actuen molt violentament contra altres grups rivals". A Barcelona, hi ha el cas recent d'un menor de 15 anys assassinat a trets per suposats membres d'una banda rival, ja detinguts.
Les dades sobre delictes de lesions han passat de 12.563 en 2024 a 11.393 en 2025, experimentant un lleu descens del -9,31%. La fiscalia explica que aquest descens es constata per primera vegada des de l'any de la pandèmia, però que "no es pot afirmar que sigui una dada definitivament il·lusionant, però sí que indica una lleu tendència que haurà de ser observada en el pròxim exercici", malgrat que té nivells elevats en totes les modalitats.
La Fiscalia de Menors, dirigida per Teresa Gisbert, insisteix en la necessitat "d'una reflexió profunda sobre l'absència d'importància i banalització que els menors atorguen a l'ús de mitjans i formes virulentes en el seu comportament social". Això enllaça, amb l'auge de tota mena de grups i bandes juvenils violentes i de caràcter identitari que estan proliferant, no sols en grans urbs superpoblades, sinó també en nuclis poblacionals mitjans i petits, com ressenyen les seccions de menors de Madrid, Illes Balears i Valladolid.
Les fiscalies territorials més afectades per aquesta problemàtica indiquen que la majoria de les agressions que es cometen en el si de grups organitzats "són premeditades i generalment fruit de la venjança per l'acció prèvia de la banda rival; es tracta de menors que tenen un fàcil accés a armes (ganivets i matxets) de lícit comerç, les quals, en mans de persones immadures, amb falta d'autocontrol, sense capacitat de reflexió de les conseqüències dels seus actes, constitueixen un perill de grans dimensions".
Violència sexual i assetjament escolar
D'altra banda, l'any 2025 es va incoar 4.459 causes per delictes contra la llibertat sexual protagonitzades per menors, enfront de les 3.283 en 2024. S'indica que aquesta tònica ascendent va evidenciant-se des de l'any 2017, continuant en "una alarmant espiral, que no para de créixer". S'hi afegeix que les raons de l'increment d'aquesta modalitat delictiva són complexes, si bé és generalitzada l'opinió que conflueixen diversos factors, destacant la sospita que l'etiologia d'aquestes conductes sexuals virulentes pogués trobar-se en la manca d'una adequada formació en matèria ètic-sexual, el consum de l'alcohol o altres substàncies, però sobretot en l'accés primerenc a continguts pornogràfics.
La reflexió de la Fiscalia de Menors és clara: "Resulta molt perillós i alarmant que internet sigui la finestra a través de la que la infància i la joventut s'inicia en la sexualitat, atenent la seva falta de capacitat per a ser crítica amb la pornografia i per a comprendre que el que veu és ficció, circumstància directament imbricada amb la necessitat que els adolescents tinguin eines per a interpretar els continguts, ja que en nombroses ocasions quan accedeixen a la pornografia encara no han acabat el seu procés maduratiu. Aquest accés primerenc i sense una educació ètic-sexual adequada a aquesta mena de pàgines, està contribuint a desenvolupar en els menors pràctiques sexuals distorsionades, basades en el domini i la submissió".
Finalment, per primera vegada es va introduir la figura delictiva de l'assetjament escolar en el quadre estadístic l'any 2024, per la qual cosa ja es pot fer una lectura, una mica indiciària però significativa. En 2024 es van incoar 1.196 causes i aquest any 1. 407 casos, cosa que suposa un augment del 17,64%, xifra preocupant per la fiscalia, puix que en aquesta jurisdicció aquest tipus de casos són especialment importants perquè reflecteixen circumstàncies més enllà de la mateixa infracció, com són aspectes educatius, falta d'empatia, vulnerabilitat especial en les víctimes i possible necessitat de protecció.