Més persecució política. La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat al Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) que admeti a tràmit la querella que va interposar l’associació Unión de Oficiales de la Guàrdia Civil contra la llavors consellera de Salut Alba Vergés, per la seva “inactivitat” en el procés de vacunació contra la covid-19 dels agents d’aquest cos armat i de la policia espanyola. Vergés és actualment aforada, ja que és diputada per ERC i vicepresidenta primera del Parlament. La fiscalia, però, no només demana que s’investigui Vergés  i Adrià Comella, llavors director del Servei Català de Salut,  com sol·licita la Guàrdia Civil, sinó també “les altres persones que en les dates exercien responsabilitats”, i escriu el nom de l’actual conseller de Salut, Josep MªArgimon, que llavors era  secretari de Salut Pública.

En l’escrit, presentat avui al TSJC, el fiscal José Joaquin Pérez de Gregorio exposa que la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del TSJC ja va dictar una sentència el 3 de desembre passat en què donava per provat “la inactivitat, endarreriment o falta d’iniciativa per part del Departament de Salut, a l’hora de complir el pla de vacunació covid-19 amb relació als membres de les forces i cossos de seguretat de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional destinats a Catalunya”. La inactivitat -indica- va ser entre finals del mes de febrer i finals d’abril de 2021, i que la inactivitat es va aturar el 27 d’abril quan el TSJC va ordenar la vacunació dels agents.

En la querella, la Guàrdia Civil atribueix a Vergés i Comella els delictes de prevaricació administrativa dolosa, contra els drets dels treballadors, contra els drets fonamentals i contra les garanties constitucionals. El TSJC, en la via del contenciós administratiu,  va determinar que  hi havia hagut una “diferència de tractament injustificat i discriminatòria d’aquests cossos policials amb els cossos policials autonòmics i locals”. I, ara el fiscal precisa que “resulta obvi” que la denunciada inactivitat  “no es podia dur a terme sense el coneixement  i consentiment d’altres responsables” de Salut. I en aquest cas, més de Vergés hi afegeix  l’actual conseller Josep Mª Arguimon, que llavors era secretari de Salut Pública; i així com Xavier Rodríguez, llavors director de Serveis de Salut.

 

Reacció

El novembre passat, la vicepresidenta primera del Parlament i exconsellera, Alba Vergés, va anunciar que presentaria un recurs contra l'admissió a tràmit de la querella interposada per un sindicat de la Guàrdia Civil pel procés de vacunació a la policia espanyola mentre era titular de Salut. En el marc de la vacunació contra la covid dels funcionaris, la llavors consellera de Salut va ser fortament criticada per què el ritme de vacunació dels agents de la policia catalana va avançar amb molta més rapidesa que l'espanyola. En un comunicat, Vergés va assenyalar que la querella "és una mostra més de la persecució ideològica i judicial" cap a l'independentisme. En aquest sentit, la consellera Vergés es va mostrar "convençuda que el TSJC arxivarà la causa".

Inicialment, la querella de l'Associació Pro Guàrdia Civil (APROGC) va ser admesa a tràmit pel jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona el passat mes de juliol, que després  va elevar el cas al TSJC, ja que Vergés és aforada. En la interlocutòria, el magistrat va determinar que Vergés podria haver comès un "delicte de discriminació i contra la seguretat i la higiene" al lloc de treball durant el procés de vacunació contra la covid a la Guàrdia Civil i al Cos Nacional de Policia. Més concretament, el jutge va assenyalar el fet que "el 22 d'abril només hi havia un 6,3% de guàrdies civils de Catalunya vacunats, el 9,9% de policies nacionals i més del 70% de Mossos d'Esquadra i policies locals", raó per la qual va admetre la querella a tràmit, finalment elevada a l'alt tribunal català.